áColl de Nargó

Alt Pirineu I Aran - Pirineus

Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida

INICI

Alt Urgell

Totes les fotografies de Coll de Nargó a Google Photos

Coll de Nargó

Cal Camell

Museu dels Raiers. A l'antiga església del Roser.

Carrer Major

Església romànica de Sant Climent

Mirador del Cretaci

Totes les fotografies de Coll de Nargó a Google Photos

Localització i dades demogràfiques

Data de visita:            24/07/2018

Limita al Nord amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’Est amb les terres de Fígols i Alinyà, al Sud amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb (aquesta darrera, que també termeneja a ponent, és ja de la Noguera), i finalment a ponent amb Isona i Abella de la Conca, ambdós del Pallars Jussà.

Dins el municipi hi trobem els pobles de Coll de Nargó (cap del municipi), Gavarra, Montanissell i Sallent, les caseries de les Masies de Nargó i els Prats de Sallent i el llogarret de Valldarques.

L’entorn físic

El terme de Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca, entre les serres de Boumort i Sant Joan, al nord; la del Turp, a llevant; i la d’Aubenç, al sud-est, mentre que pel sud llinda amb l’estret dels Espluvins i a ponent, en part amb el riu de Rialb. En passar pel terme, les aigües del Segre s’embassen ja al Pantà d’Oliana. També solquen el municipi els rius de Sallent, de Valldarques i el ja citat de Rialb, a més de diversos torrents.

El clima és del tipus mediterrani, modificat per la proximitat de la muntanya. És un clima plenament de muntanya, sobretot al nord i sud-oest del terme. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes de les muntanyes. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern. És un clima sec i fred a l'hivern; fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu; calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

Història, cultura, economia

El lloc de Nargó fou de la jurisdicció del vescomtat de Castellbò, al qual pervingué pels Caboet. El terme de Nargó és citat el 988 i la vila anomenada Nargó el 1076. Un parell de documents esmenten l’existència d'un lloc dit Palau. El 1016 “in Nargone ad palaco” i el 1089 “Sancti dementi Nargoni, in loco ubi dicitur ad Palacio subtus via”. A l'alta edat mitjana generalment s'entén per aquest terme, palau, el territori on comtes, vescomtes o altres representants de l'autoritat posseïen drets, supervivència de l'antic domini públic del Baix Imperi roma (el lloc del Palau és prop del riu de Perles). Els comtes d'Urgell posseïen drets a Nargó. El 1065 Sança, vídua d'Ermengol III, donà a la col·legiata d'Àger terres, vinyes, delmes i censos del terme del castell de Nargó. El 1097 consta que Guitard, senyor de Caboet, el seu fill Guillem i la seva muller Agnès reberen del comte Ermengol V d'Urgell els castells i viles de la comdoria d'Abella al lloc dit Nargó (pot ser que un d'aquests castells fos el que el 1519 és dit la Roqueta i qualificat de gran fortalesa). D'aleshores ençà els Caboet posseïren Nargó i el seu terme. Els comtes d’Urgell, però, conservaren encara alguns drets a Nargó, entre els quals diversos delmes que el 1143 Ermengol VI deixà a l'Església d'Urgell. Sembla que aquesta també rebé béns al castell de Nargó, que el domini del dit castell pels Caboet i després pels Castellbò no era total, perquè el 1208 és documentat que el vescomte Arnau de Castellbò, valedor del comte de Foix, vulnerà els drets de l'Església d'Urgell cobrant tributs i rendes a diversos llocs, entre els quals Nargó, on s’apoderà del castell, que, segons aquesta font, el comte d'Urgell havia cedit en franc alou al bisbe. Pel pariatge del 1278 entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, el prelat renuncià a les reclamacions que havia interposat sobre el castell de Nargó. En endavant la senyoria i la jurisdicció del lloc foren íntegrament dels vescomtes de Castellbò. Dins el vescomtat, la batllia de Coll de Nargó era integrada al quarter d'0rganyà.

El principal sector econòmic és l’agricultura i la ramaderia, hi predomina el bestiar boví, majoritàriament de llet tot i que el de carn va guanyant terreny. Entre els conreus, a més de les terres de pastura, cal destacar les plantacions de patata i alguns cereals. L'aprofitament dels recursos forestals és un altre dels puntals econòmics.

Els últims anys ha anat creixent el sector de serveis, especialment els relacionats amb el turisme: restaurants, hotels i residències-casa de pagès.

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

FESTES MAJORS:

Coll de Nargó: diumenge més proper a Sant Jaume (25 juliol).

Gavarra: tercer diumenge de setembre.

Les Masies de Nargó: primer diumenge d’octubre.

Montanisell: segon diumenge d’octubre.

Els Prats de Sallent: tercer diumenge de juliol.

Sallent: últim diumenge de maig.

Valldarques: primer diumenge de setembre.

Aubàs: segon diumenge de juliol.

APLECS:

Sant Joan de Montanissell: 24 de juny

Sant Miquel de les Masies: diumenge després del 8 de maig

FIRES:

Fira del Rovelló: segon diumenge d’octubre

CULTURA POPULAR

Baixada de Raiers: segon dissabte d’agost

Entorn, que veure, què fer

Visitar la Dinosfera i el Mirador del Cretaci, un dels jaciments d’ous de dinosaures més importants del món.

Visitar el museu dels Raiers.

Assistir a la Baixada de rais.

Romànic: Església de Sant Climent, Sant Miquel de les Masies, Sant Romà de Valldarques, Sant Serni de Gavarra Sant Martí de la Plana, Sant Joan de Montanissell i Sant Maximí de Sallent.

Fer el camí de Coll de Nargó a Gavarra.

Entrar a les coves d’Ormini.

Fer escalada.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de llocs d'interès, Què fer a Coll de Nargó, Mapa del municipi .

Itineraris per a navegador:  TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf), Google (.kml) i Google (.kmz).