Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

áColl de Nargó

Alt Pirineu I Aran - Pirineus


Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida

INICI


Alt Urgell


Totes les fotografies de Coll de Nargó a Google Photos


Coll de Nargó


Cal Camell


Museu dels Raiers. A l'antiga església del Roser.


Carrer Major


Església romànica de Sant Climent


Mirador del Cretaci


Totes les fotografies de Coll de Nargó a Google Photos



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Coll, prové del llatí COLLE turó, lloc elevat; Nargó:
-En la documentació antiga Nargone (s.ix), que és dorigen incert, potser preromà.

-  Popularment es considera una contracció de coll danar a Aragó, referit a     la regió, o coll den Aragó, nom de persona.


Gentilici

Nargoní nargonina.

Nom popular

Anomenat simplement Nargó per a la gent del país.

Lema

Coll de Nargó, territori per descobrir.

Malnom

Baines, filaberquins, llanuts, los del reg sense aigua, paellots.

Dites

Si voleu ballar corrandes, aneu-hi a Coll de Nargó; aneu-hi per Cinquagesma, que fan la festa major.


Subcomarca

Subcomarca de Nargó.



Data de visita:            24/07/2018


Limita al Nord amb els termes de Cabó i dOrganyà, a lEst amb les terres de Fígols i Alinyà, al Sud amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb (aquesta darrera, que també termeneja a ponent, és ja de la Noguera), i finalment a ponent amb Isona i Abella de la Conca, ambdós del Pallars Jussà.

Dins el municipi hi trobem els pobles de Coll de Nargó (cap del municipi), Gavarra, Montanissell i Sallent, les caseries de les Masies de Nargó i els Prats de Sallent i el llogarret de Valldarques.


Lentorn físic

El terme de Coll de Nargó ocupa un extens territori a la part sud-oest de la comarca, entre les serres de Boumort i Sant Joan, al nord; la del Turp, a llevant; i la dAubenç, al sud-est, mentre que pel sud llinda amb lestret dels Espluvins i a ponent, en part amb el riu de Rialb. En passar pel terme, les aigües del Segre sembassen ja al Pantà dOliana. També solquen el municipi els rius de Sallent, de Valldarques i el ja citat de Rialb, a més de diversos torrents.

El clima és del tipus mediterrani, modificat per la proximitat de la muntanya. És un clima plenament de muntanya, sobretot al nord i sud-oest del terme. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes de les muntanyes. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim és a l'hivern. És un clima sec i fred a l'hivern; fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu; calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.


Història, cultura, economia

El lloc de Nargó fou de la jurisdicció del vescomtat de Castellbò, al qual pervingué pels Caboet. El terme de Nargó és citat el 988 i la vila anomenada Nargó el 1076. Un parell de documents esmenten lexistència d'un lloc dit Palau. El 1016 “in Nargone ad palaco” i el 1089 “Sancti dementi Nargoni, in loco ubi dicitur ad Palacio subtus via”. A l'alta edat mitjana generalment s'entén per aquest terme, palau, el territori on comtes, vescomtes o altres representants de l'autoritat posseïen drets, supervivència de l'antic domini públic del Baix Imperi roma (el lloc del Palau és prop del riu de Perles). Els comtes d'Urgell posseïen drets a Nargó. El 1065 Sança, vídua d'Ermengol III, donà a la col·legiata d'Àger terres, vinyes, delmes i censos del terme del castell de Nargó. El 1097 consta que Guitard, senyor de Caboet, el seu fill Guillem i la seva muller Agnès reberen del comte Ermengol V d'Urgell els castells i viles de la comdoria d'Abella al lloc dit Nargó (pot ser que un d'aquests castells fos el que el 1519 és dit la Roqueta i qualificat de gran fortalesa). D'aleshores ençà els Caboet posseïren Nargó i el seu terme. Els comtes dUrgell, però, conservaren encara alguns drets a Nargó, entre els quals diversos delmes que el 1143 Ermengol VI deixà a l'Església d'Urgell. Sembla que aquesta també rebé béns al castell de Nargó, que el domini del dit castell pels Caboet i després pels Castellbò no era total, perquè el 1208 és documentat que el vescomte Arnau de Castellbò, valedor del comte de Foix, vulnerà els drets de l'Església d'Urgell cobrant tributs i rendes a diversos llocs, entre els quals Nargó, on sapoderà del castell, que, segons aquesta font, el comte d'Urgell havia cedit en franc alou al bisbe. Pel pariatge del 1278 entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix, el prelat renuncià a les reclamacions que havia interposat sobre el castell de Nargó. En endavant la senyoria i la jurisdicció del lloc foren íntegrament dels vescomtes de Castellbò. Dins el vescomtat, la batllia de Coll de Nargó era integrada al quarter d'0rganyà.


El principal sector econòmic és lagricultura i la ramaderia, hi predomina el bestiar boví, majoritàriament de llet tot i que el de carn va guanyant terreny. Entre els conreus, a més de les terres de pastura, cal destacar les plantacions de patata i alguns cereals. L'aprofitament dels recursos forestals és un altre dels puntals econòmics.

Els últims anys ha anat creixent el sector de serveis, especialment els relacionats amb el turisme: restaurants, hotels i residències-casa de pagès.


Vivències, curiositats i llegendes



Festes, Fires, Mercats i Tradicions

FESTES MAJORS:

Coll de Nargó: diumenge més proper a Sant Jaume (25 juliol).

Gavarra: tercer diumenge de setembre.

Les Masies de Nargó: primer diumenge doctubre.

Montanisell: segon diumenge doctubre.

Els Prats de Sallent: tercer diumenge de juliol.

Sallent: últim diumenge de maig.

Valldarques: primer diumenge de setembre.

Aubàs: segon diumenge de juliol.

APLECS:

Sant Joan de Montanissell: 24 de juny

Sant Miquel de les Masies: diumenge després del 8 de maig

FIRES:

Fira del Rovelló: segon diumenge doctubre

CULTURA POPULAR

Baixada de Raiers: segon dissabte dagost


Entorn, que veure, què fer

Visitar la Dinosfera i el Mirador del Cretaci, un dels jaciments dous de dinosaures més importants del món.

Visitar el museu dels Raiers.

Assistir a la Baixada de rais.

Romànic: Església de Sant Climent, Sant Miquel de les Masies, Sant Romà de Valldarques, Sant Serni de Gavarra Sant Martí de la Plana, Sant Joan de Montanissell i Sant Maximí de Sallent.

Fer el camí de Coll de Nargó a Gavarra.

Entrar a les coves dOrmini.

Fer escalada.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de llocs d'interès, Què fer a Coll de Nargó, Mapa del municipi .

Itineraris per a navegador:  TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Sygic (.itf), Google (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del fulletó proporcionat per lajuntament, dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de “Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas”, “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” de Manuel Bofarull i Terrades  i dels webs http://collnargo.ddl.net/; http://www.alturgell.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.icgc.cat/f; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://tematic.dites.cat/; http://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org. i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 24/07/2018 Data de publicació: 02/08/2020