Fígols i Alinyà

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Fígols, en la documentació Ficulus (S. IX), que probablement prové de FICULOS, que és un diminutiu de FICOS ‘figueres’; Alinyà, en la documentació antiga apareix la forma HELINNIANO (S. IX), que probablement deriva de l’antropònim llatí HELINNIANUS.
	Gentilici	Figolà, figolana; alinyanès, alinyanesa; alinyanenc, alinyanenca.
	Canvis de nom	Figols --> Figols de Orgañá (1916) Figols de Orgañá --> Fígols de Segre (1936 - 1939) L'any 1972, Figols de Orgañá i Aliñá es fusionen per crear el nou municipi Figols y Aliñá . Figols y Aliñá --> Fígols i Alinyà (11/02/1983)
	Malnom	Malnoms Fígols d'Organyà [gentilici]: Bitxos, informals. Malnoms Alinyà [gentilici]: Envellits, los de Madrid, paletes, picadorets. Malnom Alinyà [femení]: Fumades.
	Dites	A Alinyà, envellits i paletes.

Data de visita: 26/07/2018

El terme limita al Nord amb l'enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves de Segre, al Nord-Est amb el Pla de Sant Tirs i a l'Est amb la Vansa i Fórnols, al Sud amb les terres d'Odèn (Solsonès) i Oliana i a l'Oest amb Coll de Nargó, Organyà i Cabó.

Al municipi hi trobem els pobles de Fígols (cap de municipi), Alinyà, Canelles, l'Alzina d'Alinyà i Perles; els veïnats de Caferna, la Vall del Mig, la Vall i Voloriu; els llogarets de Llobera, les Sorts i Forn; i les caseries de l'Obac i Romanins.

L’entorn físic

En aquest municipi trobareu la tranquil·litat d'uns petits pobles envoltats de camins rurals, on destaquen els Pontarrons romànics i les esglésies romàniques dels nuclis.

Mentre es descobreixen els racons i les fonts del terme, és possible topar-se amb algun isard o contemplar el vol majestuós dels voltors.

S'estén a l'esquerra del Segre, entre el riu de Lavansa i el riu de Perles. Hi trobem l'antic municipi de Fígols d'Organyà i també, a la dreta del riu, aigua amunt, l'antic terme del poble i antic monestir de Tresponts i, a l'esquerra, l'antic terme de Canelles de Segre, a la vall d'Alinyà, a la confluència dels rius de Perles i de Canelles.

El clima és de tipus mediterrani, transformat per la muntanya. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes; el mínim es dóna a l'hivern. És un clima sec i fred a l'hivern, fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu, calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

Història, cultura, economia

Fígols i Alinyà configuraven dos municipis adjacents que foren units en un de sol l'any 1972.

La primera referència documental de Fígols es remunta al segle X, quan el bisbe de la Seu d'Urgell tenia diverses possessions al terme. Se sap que la zona pertanyia a la família Caboet, importants terratinents de la comarca, que van fer donacions al priorat d'Organyà. El 1136, Miró Guitard Caboet va cedir la possessió sobre la batllia de Fígols a aquest priorat, que la va conservar fins a la fi de l'Antic Règim, al segle XIX.

El 1836, en la primera guerra carlina, van morir cremats a l'interior de l'església trenta integrants d'un destacament liberal agafats per sorpresa pels carlins. A mitjan segle XIX la contrada va registrar el seu màxim demogràfic. A partir d'aleshores, les xifres de població van davallar progressivament. La dècada de 1970 els termes de Fígols i d'Alinyà es van ajuntar en un sol municipi.

Per la seva part, el lloc d'Alinyà, amb el seu castell documentat des de 1039, estigué vinculat des del segle XI als vescomtes de Cardona. Aquesta vinculació persistí fins al final de l'Antic Règim, ja entrat el segle XIX, de la mà dels ducs de Medinaceli, successors dels Cardona. El municipi integra també el congost de Tresponts, amb els camins històrics de Tresponts i dels Pontarrons, atribuïts a l'obra del bisbe Ermengol. Originàriament, aquests termes més o menys allunyats de la matriu del municipi constituïen el terme del Priorat de Tresponts, de poblament dispers, que fou integrat al municipi de Fígols al segle XIX.

El municipi es dedica principalment al sector primari. L'activitat econòmica majoritària és la ramaderia, especialment de bestiar boví, destinat a la producció lletera.

Hi ha algunes empreses de construcció i allotjaments de turisme rural que complementen l'economia del municipi.

Gastronomia

Patates del Buffet. Patata de gran prestigi i qualitats excepcionals per guisar que es cultiva majorment a la zona de l'Alzina i d'Alinyà, tot i que se'n troba també a Fígols.

Vivències, curiositats i llegendes

La festa major d'Alinyà, que té lloc el segon diumenge d'agost, conserva algunes tradicions pròpies com el ball pla d'Alinyà, que se celebra a la plaça del Ball Pla.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d'Alinyà (Segon diumenge d'agost).

Festa Major de l'Alzina (20 de gener).

Fígols (20 de gener i 14 de maig).

Alinyà (10 de maig i 11 d'agost).

L'Alzina (11 de juny i 16 d'agost).

Perles (9 de juny i 15 de novembre).

Aplec de Santa Pelaia. Dissabte de Pasqua Granada.

Entorn, que veure, què fer

A l'extrem nord-occidental, limitant amb el municipi d'Organyà, trobem els Pontarrons, una sèrie de ponts del segle XI que travessen l'antic camí d'Organyà a la Seu d'Urgell.

Als nuclis de població es poden visitar les esglésies romàniques, entre les quals destaquem la de Sant Esteve d'Alinyà, amb murs de gairebé dos metres de gruix, i l'església de Sant Víctor de Fígols. Als pobles de Perles i d'Alinyà es poden veure dos molins hidràulics, el segon en molt bon estat de conservació.

Les fonts Grans i la de l'Aiguaneix, prop de Llobera, són dues mostres de les moltes fonts que es troben pels camins del terme.

Pels camps criden l'atenció uns estranys monticles de terra: són magatzems subterranis per guardar les patates, que s'agafen a la tardor i es deixen enterrades fins a l'any següent.

A la part oriental del terme, ja tocant al Solsonès, s'estén l'espai natural de les Serres d'Odèn-Port del Comte, un paratge de muntanya on sobresurt el cim d'Urdiet, de 2.131 metres.

Pel que fa a les celebracions, cal destacar que cada any es pot veure la baixada dels raiers de Coll de Nargó, en un tram del Segre pertanyent al municipi, entre els clops de Fígols i el pont d'Espia.

Amb cita prèvia es pot entrar als tallers dels artesans del vímet del nucli de la Vall del Mig, per observar com es fabriquen les cistelles i paneres, per exemple a Cal Gilet i Cal Graell.

Links d'interès i documentació adjunta

Mapa de llocs d'interès, Què fer a Fíguls i Alinyà, Mapa del municipi.

Itineraris per a navegador: Google(.kml); Google(.kmz); TomTom(.ovl).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

Fígols, en la documentació Ficulus (S. IX), que probablement prové de FICULOS, que és un diminutiu de FICOS ‘figueres’; Alinyà, en la documentació antiga apareix la forma HELINNIANO (S. IX), que probablement deriva de l’antropònim llatí HELINNIANUS.

Figolà, figolana; alinyanès, alinyanesa; alinyanenc, alinyanenca.