Josa i Tuixén

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Dues versions: -Josa, en la documentació antiga trobem la forma lausa (s. IX), que és d'origen preromà de caràcter pirinenc; Tuixén, en la documentació antiga trobem la forma Tuxén (s. X), que és d 'origen incert, potser antroponímic. -Josa l’any 819 apareix escrit lausa o Jausa. Se l’ha fet derivar del basc jaus o jausi, "pendent", "vessant". Dit també Josa de Cadi. Tuixen. També escrit Tuixent . Documentat al s. IX com a Tuxen i al s. Xl com a Tossen. Potser deriva de l’antropònim Tuscius amb el sufix - enum; o potser és preromà.
	Gentilici	de Josa i Tuixén. (Josenc, josenca). (Tuixentí, tuixentina).
	Canvis de nom	Josa-Tuixent --> Josa i Tuixén (14/04/1984)
	Nom Popular	Josa i Tuixent. (El 2004 l'Ajuntament va demanar el canvi del nom del municipi modificant Tuixén per Tuixent basant-se en un major suport social, però va ser desestimat per l'informe desfavorable de l'Institut d'Estudis Catalans).
	Malnom	Josa de Cadí: marrans, putes. Tuixent: cubans, mentiders, tirabigues, tirapins, tribinetes.
	Dites	Josa de Cadí: Gent de Josa, mala cosa. Tuixent: Tuixén, xica vila i bona (o mala) gent. Tuixent, mala terra i mala gent, però això ho diu la mala llengua de la gent. Tuixén i Josa tot una cosa, Josa i Tuixén tot una gent.

Data de visita: 25/07/2018

Limita al nord amb Cava, Montellà i Martinet (Cerdanya) i un petit enclavament de Bagà (Berguedà), a l'est limita amb Saldes i Gósol ambdós del Berguedà, al sud amb la Coma i la Pedra (Solsonès) i a ponent amb la Vansa i Fórnols.

El municipi comprèn els pobles de Tuixén, cap de municipi, i el de Josa, a voltes anomenat Josa de Cadí.

L’entorn físic

El terme de Josa i Tuixén, situat a l'extrem oriental de la comarca, s'estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Verd. Travessen el terme els rius de Josa i de la Mola, els quals, en unir-se, formen el riu de Lavansa.

Història, cultura, economia

Els dos municipis que ocupaven la part alta de la vall de la Vansa, Josa i Tuixent, estan units en un de sol des de l’any 1973.

El lloc de Josa, amb un castell documentat des de l’any 1106, fou el bressol de la senyoria homònima. Els primers senyors de Josa foren uns simples castlans, vassalls dels poderosos barons de Pinós. Cap a mitjan segle XII, les seves relacions amb els Caboet els van elevar en la jerarquia feudal i es convertiren en senyors de diversos castells de la vall de la Vansa. Durant el segle XIII, les seves lluites amb l’Església d’Urgell, senyora del terme de Tuixent, afavorí la vinculació dels Josa amb el catarisme i la conversió del seu castell en refugi dels bons homes.

Tuixent és esmentat a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell del 839. El lloc de Tuixent fou cedit a l’Església d’Urgell pel comte Borrell II de Barcelona i d’Urgell l’any 993. Nus de comunicacions entre el nord i el sud del comtat d’Urgell, Tuixent atragué la conflictivitat dels senyors veïns contra l’Església i fou fortificat amb la construcció d’un castell l’any 1192.

El 1860 s’esmenten al terme de Tuixén els masos de la Calamità, la masia de Carreu, la del Rota, la de Patracó, la de Peguera, la de Peregada. Es documenten aleshores dos molins fariners, el de Dalt i el de Baix. Un d’aquests es digué posteriorment Molí de la Farga. També a Josa es documentaven el 1860 un seguit de masos la majoria dels quals són rònecs: la Guingueta, masies de l’Agustina, de la Cerilla, del Carolenal, del Cuera, del Maricurtal, del Masover, del Masover de Riera, del Pagès, del Roig i del Soler.

En època contemporània, Tuixent ha estat la principal població de tota la vall. Durant el segle XIX, en el context de les guerres carlines, fou l’únic reducte liberal enmig d’un territori carlí. En aquest mateix segle, les primeres trementinaires, que provenien de Tuixent i de les altres poblacions de la vall, començaren a anar pel món.

Tradicionalment agrari, ramader i forestal, el municipi de Josa i Tuixent s'ha orientat, els últims anys, cap al sector turístic. La creació d'una estació d'esquí nòrdic, la implantació de diversos allotjament de turisme rural i l’obertura del Museu de les Trementinaires i del Centre de Flora hi han contribuït de manera especial.

Comentaris

L'ofici de trementinaire se situa en el moment en que la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l'èxode estacional de molts homes i dones d'aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d'aquesta terra aspra i poc agraïda un medi per sobreviure a les transformacions d'una Catalunya per on, tot caminant i carregades d'herbes i olis, anirien "guarint i curant tots els mals".

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d'elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral, varen ésser, entre altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar. Aquest ofici va absorbir a la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

Vivències, curiositats i llegendes

A Tuixent podem fer un itinerari lliure que, passejant per els diferents carrers del poble, ens permet visitar un "Jardí Urbà" de la mà d'algunes de les plantes, que anirem trobant en els punts indicats en el recorregut, que antigament utilitzaven les Trementinaires de la Vall per guarir tot tipus de malalties i dolències i podrem gaudir descobrint racons encantadors i sovint oblidats, alhora que podrem admirar de primera ma els carrers i les cases i potser conversar amb algun dels veïns cuidadors de les plantes del Jardí Urbà.

Aquest recorregut comença al Museu de les trementinaires on podem conèixer l'ofici, quines herbes, quins estris feien servir i els remeis que comercialitzaven.

Seguidament podem continuar la visita per el Jardí Botànic, situat a les afores, on podrem veure i conèixer in situ les principals plantes que feien servir.

Finalment podem fer l'itinerari botànic Vall de Mola d'uns 2,5km que es fa pel camí vell, vorejant el riu de Mola. Aquesta vall té una gran varietat de plantes remeieres i permet, en un curt recorregut, trobar més 60 espècies diferents. Moltes d'elles son plantes molt conegudes (farigola, sajolida, hisop, espígol, orenga, etc), altres son verdaderament curioses i menys conegudes (orella d'ós, cua de cavall, agrella, etc).

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Josa de Cadí. Primer diumenge de setembre.

Festa Major de Tuixent. Segon diumenge de setembre.

Festa petita de Tuixent. Segon diumenge d'octubre.

Aplec de Sant Jaume. El diumenge més proper al 25 de juliol.

Festa i Fira de les Trementinaires. Últim cap de setmana de maig.

Fira de la Vall. Pont de la Immaculada.

Festa dels Càtars a Josa de Cadí. Primer diumenge d'agost.

Entorn, que veure, què fer

Església de Sant Esteve de Tuixent.

Capella de Sant Jaume.

Església de Santa Maria de Josa.

Museu de les Trementinaires a Tuixent.

Estació d’esquí nòrdic Tuixent – Lavansa.

Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de llocs d'interès, Què fer a Josa i Tuixén, Mapa del municipi.

Itineraris per a navegador: TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

Dues versions:

-Josa, en la documentació antiga trobem la forma lausa (s. IX), que és d'origen preromà de caràcter pirinenc; Tuixén, en la documentació antiga trobem la forma Tuxén (s. X), que és d 'origen incert, potser antroponímic.

-Josa l’any 819 apareix escrit lausa o Jausa. Se l’ha fet derivar del basc jaus o jausi, "pendent", "vessant". Dit també Josa de Cadi.

de Josa i Tuixén. (Josenc, josenca). (Tuixentí, tuixentina).