Les Valls d'Aguilar

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Nom factici creat el 1972 per a denominar la unió dels antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d'Ares i Taús. Noves de Segre Documentat ja al s. IX Potser és una variant de noval (en llati novale), "tros de terra que es comença a conrear després de treure'n la malesa" i "camp format novament a la vora d'un riu".
	Gentilici	de les Valls d'Aguilar.
	Canvis de nom	Fusió dels municipis de Castellás / La Guardia de Arés / Novés de Segre i Tahús --> Valls d'Aguilar (1972) Valls d'Aguilar --> Les Valls d'Aguilar (18/04/1984)
	Malnom	La Guàrdia d'Ares. Cancònies, banyuts, gitanos, robaarvelles, tuturututs. Noves de Segre. Estripats, golluts, pobres, pota-rois
	Dites	A Ares, banyuts. A Argestues, camallargs. De Bellpui, tothom en fui. A Castellnou són les boniques, a Sarroca ja no ho són tant; als Castells, les presumides i a Taús, la flor del ram. I a la Guàrdia també ho foren sinó perquè els cau el davantal.

Data de visita: 26/07/2018

El terme municipal de les Valls d'Aguilar afronta a llevant amb el de Ribera d'Urgellet i amb l'enclavament dels Castellins (Montferrer i Castellbò), al Sud ho fa amb Fígols i Alinyà, amb l'enclavament de Baridà (del municipi de Ribera d'Urgellet) i amb el terme de Cabó; al Sod-Oest el pic de Matella separa l'Alt Urgell (i per tant els termes de Cabó i de les Valls d'Aguilar) del Pallars Jussà (Conca de Dalt) i del Pallars Sobirà (Baix Pallars). A ponent, les Valls d'Aguilar termeneja amb Baix Pallars i Soriguera (ambdós del Pallars Sobirà), mentre al Nord afronta amb l'extens terme de Montferrer i Castellbò.

Dins el municipi hi trobem els pobles de Noves de Segre i Castellàs del Cantó, que són les entitats més grans i altres com Taús i la Guàrdia d'Ares que són entitats menors (EMD). Finalment els pobles o llogarrets de Trejuvell, Els Castells, Espaén, Junyent, Miravall, Berén, Biscarbó, Argestues, Bellpui i Nyus (o Anyus).

L’entorn físic

El terme municipal de les Valls d'Aguilar és situat al nord-oest de l'Alt Urgell, a la dreta del Segre, entre aquest riu i el barranc de Gavarret, que fa de límit amb el Pallars Sobirà. Al nord, s'estén fins al port del Cantó i al sud-est arriba fins al congost de Tresponts.

El terme municipal és articulat en tres valls principals, al llarg de les quals es distribueixen les diferents poblacions del terme. La vall principal és la vall del riu d'Aguilar (o de la Guàrdia, o de la Guardiola). En aquesta vall vessa les aigües la vall del riu de Castellàs, l'altra gran vall del terme. Finalment, al sector més ponentí apareix la vall del Riu Major, només en la seva capçalera, que pertany geogràficament a la conca de la Noguera Pallaresa i no a la del Segre.

Amb una naturalesa exuberant, la seva orografia és força accidentada i abrupta, marcada pels diferents rius i barrancs que el travessen, com el Pallerols i la Guàrdia, que desemboquen al Segre, o el Major, que desemboca a la Noguera Pallaresa.

El clima es mou entre el clima mediterrani i el continental, amb els hiverns freds i els estius calorosos. La pluviometria és abundant, sobretot a la primavera i la tardor.

Història, cultura, economia

L'any 839 és documentat un camí que anava a Noves. Al segle següent la vila de Noves (és anomenada així) apareix diversos cops en la documentació. El 948 l'abat Sunyer i la comunitat de Santa Maria de la Grassa venen al bisbe Guisad d'Urgell l'alou que tenien a Noves. El 953 el dit bisbe dóna a Santa Maria de la Seu d'Urgell, perquè ho tingui després de la seva mort, l'alou que tenia i que podria tenir a Noves. El mateix prelat el 975 adquiria del jutge Miró un altre alou a Noves. Posteriorment, però, la senyoria del lloc i del terme passà als vescomtes de Castellbò, als quals pervingué, potser, pels Caboet, que hi posseïen dominis. Dins el vescomtat, Noves era un lloc de la batllia de la Vall d'Aguilar, que pertanyia al quarter de Castellbò. A Noves hi residia normalment el lloctinent del batlle de la vall. A la primeria del segle XVI era castlà de Noves Jaume Abella d'Organyà, bé que ho solia ser Galceran Noves de Castellbò. El castlà havia de tenir cavall i armes per a la senyora vescomtessa de Castellbò.

El municipi es va crear el 1972, tot aglutinant diferents nuclis de població. Entre ells, Castellàs, tradicionalment un poble pallarès. El cap i casal del municipi és el poble de Noves de Segre. L'esment documentat més antic de Noves data de l'any 839, moment en què es parla d'un camí que anava cap a aquesta localitat. Al segle següent apareix diversos cops en la documentació la vila de Noves. Amb tot, si hi ha un punt destacable en el municipi és que aquestes terres han estat des d'antic el refugi dels Minairons, uns éssers de la mitologia popular que habitaven en els seus boscos. Moltes llegendes de la tradició parlen d'aquests homenets fantàstics als quals s'atribueixen poders sobrenaturals. Existeix tota una col·lecció de personatges: manairons, encantades, gegants, bruixes, diables, dones-pantigana...

El terme és eminentment agrícola i ramader. Hi predomina el bestiar boví de llet i d'engreix, a més d'alguns ramats d'ovelles.

Actualment, està creixent l'oferta turística degut al potencial turístic natural i cultural, i el resultat d'això són la proliferació de nous Allotjaments Rurals Independents que abans no hi eren.

Així mateix, trobem d'altres activitats, com una minicentral hidroelèctrica, una cantera de pedra, una cantera de marbre, un escorxador de porcs amb fàbrica d'embotits, una fusteria, una bio-botiga, etc.

Gastronomia

Embotits i pernils amb carn de porcs criats a la comarca, especialment el bull de donja.

Vivències, curiositats i llegendes

VIATGE AL PAÍS DELS MANAIRONS. La mitologia pirinenca hi és profusament representada, a les Valls d'Aguilar. Territori cafit de llegendes, té en els manairons els éssers més representatius de l'imaginari col·lectiu. Al bosc de la Guàrdia d'Ares es troben els enormes i enigmàtics Tarters dels Manairons, grans acumulacions de rocs que la veu popular atribueix a aquells forçuts follets. Justament a la Guàrdia se celebra cada any, pels volts de Sant Joan, una Jornada de Mitologia Pirinenca, que inclou la plega de manairons.

Conta la veu popular que un dia l'amo de cal Feu de la Guàrdia anava cap a Organyà amb el seu mosso per la collada del Pillat. Quan van arribar a l'Arreposador, l'amo es va adonar que s'havia deixat a casa el canut dels manairons, aquells sers petits i valents que es cullen d'una planta la nit de Sant Joan, sempre que faci lluna vella.

-Ton, has de tornar a casa i dir-li a la meva dona que et doni un canut que tinc a la tauleta de nit, però sobretot no l'obris per res del món.

El mosso va complir l'encàrrec, però no se'n va poder estar, de tafanejar el canut. El va obrir i, a l'instant, una rècula de manairons van sortir del canut afal·lerats, demanant-li feina i més feina.

-Atartereu rocs, tants com pugueu -els va manar el Ton, sorprès i esverat.

Quan li va semblar que els manairons en començaven a fer un gra massa, el Ton els va donar entenent de tornar-se'n al canut, que si no...

Els tarters de rocs, sorprenents i fins inexplicables, que hi ha al bosc de l'Obaga de la Guàrdia en donen testimoni.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major Bellpui. El tercer cap de setmana d'agost.

Festa Major Taús. El darrer diumenge de setembre.

Festa Major Noves de Segre. El segon cap de setmana de juliol.

Sant Serni (Festa Vella de Noves de Segre). Últim diumenge de novembre.

Festa Major la Guàrdia d'Ares. El segon diumenge d'octubre.

Festa Major Espaén. El segon diumenge de novembre.

Festa Major Castellàs

Castellàs del Cantó. El dia 15 d'agost.

Aplec de Sant Martí de Taús. Últim diumenge de maig.

Aplec de Sant Quiri. El 16 de juny

Entorn, que veure, què fer

El territori ja havia estat habitat en temps del megalític i queden encara diferents restes de monuments funeraris prehistòrics, tradicionalment anomenats com a 'cova del moro'. A la Guàrdia d'Ares trobem la Cabana de Plan Fornesa i la Cavana Tova. A Biscarbó, en un emplaçament amb una vista extraordinària del port del Cantó, hi ha el dolmen de Biscarbó, i de camí a Castellàs es conserva un menhir just al costat de la carretera. Altres construccions d'aquesta època són la Cabana d'en Lluís o dolmen de les Cobertrades, la fossa de Plan Cabanell i la fossa del Moro de la Guàrdia.

Els monuments romànics del terme es caracteritzen per les seves línies senzilles i austeres. Santa Elena de Trejuvell, Santa Esteve de la Guàrdia i Sant Martí de Taús formen part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc. També són romàniques Sant Bartomeu de Malgrat, Sant Martí de Berén, la Concepció de Miravall i Santa Llogaia de Bellpui. L'església de Sant Lluc d'Anyús és preromànica.

Activitats a la natura: Observació d'aus, senderisme, bicicleta tot terreny, micologia / Collida de bolets, safaris fotogràfics, caça i pesca.

Fer el Camí Vell. Es tracta d'un circuït circular d'uns 53 quilòmetres que passa per tots els pobles del municipi tot seguint els antics camins. Apropar-se a la serra de Boumort.

Links d’interès i documentació adjunta

Què fer a les Valls d'Aguilar, Mapa del municipi.

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

Nom factici creat el 1972 per a denominar la unió dels antics termes de Noves de Segre, Castellàs, la Guàrdia d'Ares i Taús.

Noves de Segre Documentat ja al s. IX Potser és una variant de noval (en llati novale), "tros de terra que es comença a conrear després de treure'n la malesa" i "camp format novament a la vora d'un riu".

de les Valls d'Aguilar.