Organyà

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga Horganiano (s.IX), que és un derivat de l’antropònim llatí ORGANIUS. Altres el consideren derivat de l’àrab urq an niyar, “camí de les fogueres”.
	Gentilici	Organyès, organyesa; organyenc, organyenca.
	Canvi de nom	Orgañá --> Organyà (12/03/1980)
	Malnom	Ganxos [o ganxets], mitges armilles.
	Dites	A Organyà, bon bestiar. Si hagués sabut que eren tan bones les nous amb pa, encara seria senyora d'Organyà. Baines, filaberquins, llanuts, los del reg sense aigua, paellots, los pèl i polla.

Data de visita: 26/07/2018

El terme limita administrativament al Nord i a l'Est amb el municipi de Fígols i Alinyà, al Sud amb Coll de Nargó i a l'Oest amb Cabó. Dins del terme d'Organyà, a migdia, hi ha l'enclavament de Fontanet, que pertany al municipi de Cabó.

La Vila d'Organyà és l'única entitat de població del municipi.

L’entorn físic

Organyà s'estén a la dreta del Segre, a la confluència amb la vall de Cabó, al sector on el riu forma l'eixamplament de la ribera d'Organyà. Es troba separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts, al nord, i el pont d'Espia, al sud. Els contraforts de la serra de Boumort ocupen la part més occidental del municipi, amb la serra d´Ares (Cogulló 1.655 metres d'alçada) i cingleres de la muntanya de Santa Fe.

El clima és, principalment, del tipus mediterrani. Al nord i sud-oest, però, és clima de muntanya. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes. Les precipitacions es concentren a les zones més altes, durant els mesos d'estiu.

Història, cultura, economia

El topònim Organyà, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, prové d'un nom personal llatí, més un sufix de pertinença. Aquest Organius devia ser probablement el propietari d'alguna vil·la o fundus de l'època del Baix Imperi.

La història de la vila va estretament lligada a la del priorat d'Organyà, que fou fundat a l'església de Santa Maria d'Organyà el 1090 pel prelat urgellès Bernat Guillem, quan havia estat tot just reconstruïda i dotada de nou per Guitard Isarn, senyor de Caboet. Els priors d'Organyà pretenien de tenir el domini de la vila des d'antic, raó per la qual entraren en conflicte amb els comtes de Foix, vescomtes de Castellbò i successors dels Caboet, ja que aquests també hi posseïen drets i se'n feien valedors. Per arranjar aquesta situació, el 1232 s'arbitrà un pariatge entre Roger Bernat, comte de Foix, i el prior de l'església d'Organyà, Berenguer de Cellers. Hom hi establia que ambdós exercirien un condomini sobre la vila. El prior accedia a compartir amb el comte la meitat dels seus drets sobre la vila i el mercat que era en construcció (una de les queixes del prior era que els Foix hi edificaven vila i mercat) i el comte es comprometia a defensar els qui hi concorreguessin i els habitants de la població. El prior es reservava en franc alou la vila que ja era habitada i els seus habitants, i també les causes de jurisdicció que fossin comeses en l'àmbit de les esglésies, el cementiri, el claustre i les cases canonicals. Segons això, doncs, el 1232 hi havia una part de la vila en construcció i una altra part ja habitada. Sorprèn que aquesta darrera, on exercia jurisdicció el prior, fos coneguda com a vila nova, segons un capbreu del 1493. Fora d'aquest sector, la resta de la vila era tinguda en condomini indivís per ambdós senyors, comte i prior, cadascun dels quals amb un batlle, que elegien d'una terna que el poble presentava. El jutge i el procurador fiscal eren comuns per a ambdós senyors i també el saig.

Un dia després de la signatura del pariatge susdit, el 27 de maig de 1232, el comte de Foix, Roger Bernat, atorgà una carta de franqueses als homes i les dones d'Organyà, que, per mitjà dels cònsols i prohoms, li havien fet arribar súplica de gràcia. De primer, refermava els privilegis i les llibertats que els havien estat concedits pels seus predeces-sors. Segonament, els permetia de fer cases, de tenir alous, de conrear, fer prats, molins, aigües, recs i plantes per totes les terres del vescomtat, que poguessin fer boïgues i talar fustes i péixer-hi el bestiar gros i el menut, i els eximia de quèsties, acaptes, forces, intesties, exorquies i altres mals usos. A més, els concedia que en les terres del vescomtat poguessin sotmetre's a la seva jurisdicció. El vescomte devia voler atreure's l'adhesió dels habitants d'Organyà (que també eren súbdits del prior) concedint-los franqueses i igualant-los fins i tot als seus homes de la vila de Castellbò.

La vila d'Organyà fou centre d'un dels cinc quarters en què es dividia el territori del vescomtat de Castellbò. El quarter d'Organyà en el Spill de l'any 1519 és dit també quarter de Tresponts Avall. Comprenia la vila d'Organyà i el seu terme i, a més, la vall de Cabó, la batllia de Sallent i Montanissell, els llocs de Carreu i el Fenollet, la batllia de Coll de Nargó, la vall de Fígols i el lloc de Canelles.

A partir del 1548, any que el vescomtat de Castellbò revertí definitivament a la corona, la jurisdicció que pertanyia a aquest esdevingué reial. I la que pertanyia al prior, en ser el priorat unit amb tots els seus béns al capítol d'Urgell el 1539, en endavant d'aquesta data és dita jurisdicció del capítol d'Urgell i, a vegades, del capítol d'Organyà; era exercida encara pel prior, com a consenyor de la vila.

L'activitat econòmica més important és la producció de llet, que és enviada a la Seu d'Urgell. Si bé el farratge per al bestiar boví ha pres el lloc als cultius de blat, llegums, patates, vinyes i oliveres, encara es continuen conreant.

Les indústries més destacades són les alimentàries (embotits artesans), electrodomèstics i construcció.

Per la seva situació (via cap al Pirineu i al Principat d'Andorra) Organyà és un punt de serveis i turisme força important.

Pel que fa als grups culturals, cal anomenar, entre d'altres, la Agrupació Sardanista d'Organyà i la Coral Bordonera. A més de la sala d'exposicions que hi ha sota el Monument de les Homilies, cal destacar una biblioteca i un centre cívic.

Vivències, curiositats i llegendes

Organyà ha passat a la història com el lloc on es va trobar el primer text conegut en català: Les Homilies.

La Fira de Sant Andreu d'Organyà, que s'organitza al novembre, té els orígens al segle XII, quan durant més d'una setmana es compraven i venien animals de les comarques properes, fins i tot d'Andorra i França. Aquesta fira s'ha anant transformant amb els anys i avui inclou una mostra de productes artesans, vehicles i maquinària agrícola.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Fira del Llibre del Pirineu. Primer dissabte de setembre.

Fira de Sant Andreu. Últim cap de setmana de novembre.

Mercat els diumenges.

Festa Major el 15 d'agost.

Entorn, que veure, què fer

Exposició de les Homilies d'Organyà. Mostra permanent.

Visitar el monument a Les Homilies.

Passejar pel nucli antic.

Veure l'església romànica de Santa Maria.

Anar a la font Bordonera.

Fer un itinerari pels Pontarrons.

Fer parapent a la muntanya del Cogulló.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de llocs d'interès, Què fer a Coll de Organyà, Mapa del municipi.

Itineraris per a navegador: TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

En la documentació antiga Horganiano (s.IX), que és un derivat de l’antropònim llatí ORGANIUS.

Organyès, organyesa; organyenc, organyenca.