Peramola

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	-En la documentació antiga Petramola (s. x), que és la grafia aglutinada de pera 'pedra' i mola 'tossal de cim planer', en el sentit de 'penya en forma de mola'. -Del llatí petra mola, que uns tradueixen per "roca voluminosa" i altres per "pedra d'esmolar", A l'escut hi figura una pedra de molí de plata.
	Gentilici	Peramolí, peramolina.
	Dites	Peramolí, cap de tupí. Llampecs al cantó de Nuncarga i Peramola, pluja segura.
	Malnom	Esperitats, fornerets, mitges armilles, talibants, tupinets.

Data de visita: 24/07/2018

Limita al Nord amb Coll de Nargó, a l'est amb Oliana, al sud amb Bassella i a l'oest amb la Baronia de Rialb (Noguera).

Dins el municipi hi trobem, la vila de Peramola, els pobles de Cortiuda, i Tragó, el llogarret de Nuncarga i la caseria de Castell-llebre.

L’entorn físic

Situat a la part sud de l'Alt Urgell, s'estén des de la dreta del Segre fins al límit amb la comarca de la Noguera i des de la serra d'Aubenç, al nord, fins als contraforts de la muntanya de Sant Marc, al sud. Al mig del terme es troba l'emblemàtica muntanya de Sant Honorat. Solquen el terme diversos torrents i barrancs, com ara el Salat, el de Rumbau i el de Nerola.

El clima és del tipus mediterrani, modificat per la proximitat de la muntanya, sobretot al nord i sud-oest del terme. Les precipitacions són escasses, tot i que poden ser abundants a les cotes més altes. A l'estiu, el màxim de pluges correspon a les muntanyes. És un clima sec i fred a l'hivern; fresc i plujós a la primavera i començament d'estiu; calorós i sec al final d'estiu i començament de tardor, i fresc i humit a la tardor.

Història, cultura, economia

El terme de Peramola és una zona rica en jaciments prehistòrics que determinen una presència important des d'èpoques molt antigues, especialment del neolític.

Ja en època medieval, el bisbat d'Urgell i el monestir de Santa Cecília d'Elins s'enfrontaren l'any 1024 per la possessió de la parròquia de Cortiuda. Pràcticament en aquells mateixos anys, concretament el 1024, apareix documentat per primera vegada l'indret de Peramola, aleshores vinculat a la família de Tost, de manera que en el testament d'Arnau Mir figura per primera vegada l'existència d'un castell a Peramola. Aquest castell, que esdevingué el nucli de la senyoria dels barons de Peramola, vassalls dels comtes d'Urgell, tingué una evolució específica a mesura que es modificava l'estatut dels seus senyors.

A la riba del Segre, davant del poble de Tragó, hi havia un gual per on l'any 1321 creuà el riu Guillem Belibasta, el darrer càtar conegut.

L'any 1714 Peramola fou incendiada en el context de la Guerra de Successió. La població controlava el pas de tropes pel camí que comunicava el Pallars amb Cardona i, arran d'una represàlia de les tropes borbòniques, fou castigada per la seva col·laboració amb els austracistes.

Els darrers anys, el municipi ha anat diversificant la seva economia, tradicionalment agrària i ramadera. Així, les granges d'aviram, les explotacions bovines i els ramats d'ovelles comparteixen el terme amb els establiments d'hostaleria i restauració i d'altres activitats vinculades al turisme.

Tradició bastonera: el jovent del poble es reuneixen per ballar al ritme de les cançons del seu repertori amb el nom de "Bastoners de Peramola."

Gastronomia

El formatge artesà, els embotits, i pastisseria-forn que elaboren pa, coca i tot tipus de pastes.

Comentaris i dites

Peramola ofereix un pessebre estàtic amb vestuari d'època i tradicional i música enregistrada que es representa des de 2008. Va passar de representar el pessebre per l'interior del casc antic del poble a representar-lo al Camí de les Fonts de Peramola, un lloc emblemàtic de la vila. Compta amb una vintena d'escenes i més de 100 figurants de totes les edats. L'entrada inclou un entrepà de botifarra que es cou, al moment, a la plaça del poble.

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

FESTES MAJORS:

Cortiuda: Primer cap de setmana de setembre.

Nuncarga: Segón diumenge de setembre.

Peramola: Penúltim diumenge d'agost.

Tragó: Segón diumenge d'agost.

APLECS:

Castell-llebre: Diumenge més proper al 25 d'abril.

CULTURA POPULAR:

Ranxo de Carnaval: Dimarts de Carnaval.

Pessebre vivent: Festes de Nadal.

Cap de Setmana Arqueològic: El mes d’octubre.

Festa dels Jubilats: Finals de novembre.

Entorn, que veure, què fer

Diverses rutes, entre elles la del Corb i Sant Honorat.

El Romànic. Església de Sant Miquel de Peramola. Santa Maria de Castell-llebre. Santa Llúcia de Tragó.

Rutes de les Fonts.

Senderisme, escalada, btt i trail running.

Diferents propostes Culturals i Històriques.

Pintures rupestres de la cova dels Moros.

Links d’interès i documentació adjunta

Què fer a Peramola; Mapa del municipi.

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

-En la documentació antiga Petramola (s. x), que és la grafia aglutinada de pera 'pedra' i mola 'tossal de cim planer', en el sentit de 'penya en forma de mola'.

-Del llatí petra mola, que uns tradueixen per "roca voluminosa" i altres per "pedra d'esmolar", A l'escut hi figura una pedra de molí de plata.