|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall dÀneu, Lleida |
|
Ajust pàgina
|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall dÀneu, Lleida |
|
|
València d'Àneu, capital de l'Alt Àneu
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 30/07/2014 Limita al Nord amb Couflens (França), a l'Est amb La Guingueta d'Àneu i Esterri d'Àneu, al Sud amb Espot i a l'Oest amb Naut Aran.L’Alt Àneu és fruit de la fusió, a finals dels anys 60, dels antics ajuntaments d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu, amb els seus respectius agregats: Alós, Àrreu, Borén, Isavarre. En l’actualitat, compta amb dues entitats municipals descentralitzades de recent creació: la d’Isil i Alós, i la de Sorpe. València d'Àneu n'es la capital.Història (de València d'Àneu), cultura, economia L'esment més antic de la vila de València d'Àneu és de 1281, quan el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà li reconegué a Pere II el Gran el domini sobre diversos llocs del Pallars. Al segle XIII, el castell era una fortificació molt important per a controlar l'accés a la vall d'Aran i a terres occitanes pel Port de la Bonaigua. València d'Àneu estigué lligada sempre, el llarg de l'edat mitjana als comtes de Pallars i, més tard, ja a l'edat moderna (fins a l'extinció dels senyorius, ja entrat el segle XIX), al Marquesat de Pallars. En època medieval el poble estava situat a l'entorn del castell i al segle XVIII baixà al pla per establir-se en el seu emplaçament actual. Aquest lloc estratègic, va ser ocupat pels francesos el 1794, durant les guerres carlines el 1836 i va ser lloc de refugi dels maquis després de la guerra civil espanyola. El poble actual de València d'Àneu ocupa un suau coster que davalla d'est-sud-est a oest-nord-oest, amb el poble travessat pel mig per la carretera C-28. L'església de Sant Andreu és al nord de la carretera, mentre que la major part del poble, i la Casa de la Vila d'Alt Àneu són al sud, sud-oest. El poble antic estava organitzat en un carrer central, el Carrer Major, amb la Plaça de la Roca a l'extrem sud-est, la Placeta del Racó en el terç superior, i la Plaça de les Bitlles cap a la meitat. La resta de carrers són carrers estrets, de curt recorregut, si no carrerons: al sud-oest del carrer major, el carrer del Vedat i el Carrer Vell, i al nord-est, el carrer de Rosa Isabel i una part del carrer del Pou. Travessen en la direcció sud-oest a nord-est uns quants carrerons que, amb els primers teixeixen una malla urbana de clara disposició antiga: carrer del Reg, una altra part del carrer del Pou, carrer del Mig, carrer de les Bordetes, passatge del Mig i carrer de la Senyora. Fora d'aquest nucli vell es troben els carrers sorgits a la segona meitat del segle XX, en els entorns de l'església parroquial i en els espais entre els revolts del traçat de la carretera general. Des d’un punt de vista històrico-cultural, el municipi és inseparable de la història de les valls d’Àneu, a les que pertany, un territori caracteritzat per una rica tradició mil·lenària i un patrimoni natural i cultural d’interès remarcable, a tocar del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Amb aquests importants actius patrimonials, el muncipi és un punt d'encontre immillorable, tant a l'estiu com a l'hivern. En els replans de les valls, el visitant trobarà els nostres pobles, que mantenen una arquitectura tradicional pirinenca, sense haver renunciat a la modernització que garanteix qualitat de vida en un entorn natural privilegiat. L’escassetat de terres conreables, dedicades gairebé exclusivament al conreu de farratge, contrasta amb l’abundància de boscos i pastures. Aquesta abundància de pastures d’alta muntanya (als vessants del port de la Bonaigua, a Montgarri, i el pla de Beret, a la zona de confluència amb la Vall d’Aran) ha permès un intens desenvolupament de la ramaderia local de bestiar oví, boví i equí, a més d’acollir importants ramats a l’època estival provinents de comarques més meridionals. La fusta ha estat un l’altre recurs econòmic important. Al començament de segle XX una companyia francesa explotava el bosc de Benabé per obtenir primera matèria per a pasta de paper, i hom traslladava la fusta per telefèric a França, pel port de Salau. Modernament, des de l’obertura de pistes forestals que facilitaren l’accés dels camions, els extensos boscos de la capçalera de la vall d’Isil, de la mata de València i de Sorpe han estat objecte d’una intensa explotació. A l’antic terme d’Isil hi havia dos molins fariners, un prop d’Alós. El 1987 entrà en funcionament una minicentral per subministrar energia al poble. Les activitats industrials, però, pràcticament no s’han desenvolupat al municipi, mentre que el sector de la construcció ha sofert un notable increment en els darrers anys del segle XX, lligat al creixement de segones residències. Pel que fa als serveis cal destacar l’estació hivernal Virós-Vallferrera, al curs alt de la Noguera Pallaresa, i l’existència d’establiments hotelers, residències casa de pagès i refugis a la resta del municipi. Cal remarcar que es punt de connexió amb la Vall d'Aran port el port de muntanya de La Bonaigua. Personatges il·lustres Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes L’origen de les falles d’Isil és del tot desconegut. Els habitants d’Isil no saben concretar ni una data ni un perquè, ho resolen explicant que s’ha fet tota la vida. I certament ni els experts saben marcar un inici concret. En el Cant I del poema Canigó, escrit per mossèn Cinto Verdaguer al 1886, en el qual fa baixar falles del cim del Canigó, indret on no hi ha constància de que es baixessin falles, però el poema Canigó en tant que cant als Pirineus, recull les vivències de Verdaguer per aquestes muntanyes en els dos viatges que va fer al 1882 i 1883. La primera referència escrita sobre les falles a Isil la trobem l’any 1902 Té lloc la nit de Sant Joan, però els preparatius d’aquest ritual de foc comencen un mes abans, quan els joves del poble surten al bosc a la recerca de troncs per fabricar les falles. Un cop escollits els troncs, en treuen les branques i l’escorça fins que queden blancs. Al voltant d’una falla principal, formada pels troncs apilats en posició vertical, s’agrupen unes vint falles més, fent grups. Al capvespre de la festa, la gent es reuneix a la plaça. Els fallaires inicien el descens de la muntanya, serpentejant pel camí, portant el foc que cremarà les falles. Al poble la gent espera i comença a sonar la música. Quan arriben els fallaires, reben un got de vi, un tros de coca i un ram de clavellines, pensaments i menta. Més tard s’organitzen cabrioles sobre el foc, un ball de bastons i el ball pla. Festes, Fires, Mercats i Tradicions València d'Àneu és una de les poblacions escenari del Festival de Música Antiga dels Pirineus. La Festa Major de tot el municipi d'Alt Àneu, és el segon cap de setmana de setembre. Festa de les Falles d'Isil. Vivències, curiositats i llegendes Entorn, que veure, què fer A València d'Àneu: Restes de Castell. Capella de Sant Cosme. l'església romànica de Sant Andreu. A Isil: Església de Sant Joan. Assistir a les falles. A Isavarre: Església de Sant Llorenç. Son. Visitar el conjunt monumental. Alós d'Isil. Esquiar a l'ivern al Bosc de Bonabé. Links d’interès i documentació adjunta Mapa de punts d'interès de Alt Àneu. Què veure a l'Alt Àneu. Itineraris per a Navegadors TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Mapfactor_Navigator( (.xml) |
|||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://altaneu.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ ; http://www.fallesisil.cat/ ; http://www.festes.org/; i altres webs i blocs d’accés públic. Data de visita: 30/07/2014 Data de publicació: 22/11/2015 Data de revisió: 23/06/2020 |
||||||||||||||||||||
