Ajust pàgina

Alt Àneu


Pirineus


Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall dÀneu, Lleida

INICI


Pallars Sobirà



Totes les fotografies


València d'Àneu, capital de l'Alt Àneu


Passejant per el poble


Borén


Isil


Alós d'Isil


Serradora d'Alós


Son (Son del Pi)


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Part alta de Vall d'Àneu.


Gentilici

d'Alt Àneu.

Subcomarca

Valls d'Àneu

Malnom

Alós d'Àneu --> Gavatxos.

Borén --> Renocs.

Isil --> Pinxos

Isavarre --> Arrosegamantes [o rosegamanters]

Son --> Gitanos, perfumats.

Sorpe --> Sopers.

València dÀneu --> Corbellons, mata-rucs.

Dites

A Àrreu, Isards



Data de visita:            30/07/2014


Limita al Nord amb Couflens (França), a l'Est amb La Guingueta d'Àneu i Esterri d'Àneu, al Sud amb Espot i a l'Oest amb Naut Aran.
LAlt Àneu és fruit de la fusió, a finals dels anys 60, dels antics ajuntaments dIsil, Son, Sorpe i València dÀneu, amb els seus respectius agregats: Alós, Àrreu, Borén, Isavarre. En lactualitat, compta amb dues entitats municipals descentralitzades de recent creació: la dIsil i Alós, i la de Sorpe. València d'Àneu n'es la capital.


Història (de València d'Àneu), cultura, economia

L'esment més antic de la vila de València d'Àneu és de 1281, quan el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà li reconegué a Pere II el Gran el domini sobre diversos llocs del Pallars. Al segle XIII, el castell era una fortificació molt important per a controlar l'accés a la vall d'Aran i a terres occitanes pel Port de la Bonaigua.

València d'Àneu estigué lligada sempre, el llarg de l'edat mitjana als comtes de Pallars i, més tard, ja a l'edat moderna (fins a l'extinció dels senyorius, ja entrat el segle XIX), al Marquesat de Pallars.

En època medieval el poble estava situat a l'entorn del castell i al segle XVIII baixà al pla per establir-se en el seu emplaçament actual.

Aquest lloc estratègic, va ser ocupat pels francesos el 1794, durant les guerres carlines el 1836 i va ser lloc de refugi dels maquis després de la guerra civil espanyola.

El poble actual de València d'Àneu ocupa un suau coster que davalla d'est-sud-est a oest-nord-oest, amb el poble travessat pel mig per la carretera C-28. L'església de Sant Andreu és al nord de la carretera, mentre que la major part del poble, i la Casa de la Vila d'Alt Àneu són al sud, sud-oest.

El poble antic estava organitzat en un carrer central, el Carrer Major, amb la Plaça de la Roca a l'extrem sud-est, la Placeta del Racó en el terç superior, i la Plaça de les Bitlles cap a la meitat. La resta de carrers són carrers estrets, de curt recorregut, si no carrerons: al sud-oest del carrer major, el carrer del Vedat i el Carrer Vell, i al nord-est, el carrer de Rosa Isabel i una part del carrer del Pou. Travessen en la direcció sud-oest a nord-est uns quants carrerons que, amb els primers teixeixen una malla urbana de clara disposició antiga: carrer del Reg, una altra part del carrer del Pou, carrer del Mig, carrer de les Bordetes, passatge del Mig i carrer de la Senyora.

Fora d'aquest nucli vell es troben els carrers sorgits a la segona meitat del segle XX, en els entorns de l'església parroquial i en els espais entre els revolts del traçat de la carretera general.

Des dun punt de vista històrico-cultural, el municipi és inseparable de la història de les valls dÀneu, a les que pertany, un territori caracteritzat per una rica tradició mil·lenària i un patrimoni natural i cultural dinterès remarcable, a tocar del Parc Nacional dAigüestortes i Estany de Sant Maurici. Amb aquests importants actius patrimonials, el muncipi és un punt d'encontre immillorable, tant a l'estiu com a l'hivern. En els replans de les valls, el visitant trobarà els nostres pobles, que mantenen una arquitectura tradicional pirinenca, sense haver renunciat a la modernització que garanteix qualitat de vida en un entorn natural privilegiat.

Lescassetat de terres conreables, dedicades gairebé exclusivament al conreu de farratge, contrasta amb labundància de boscos i pastures. Aquesta abundància de pastures dalta muntanya (als vessants del port de la Bonaigua, a Montgarri, i el pla de Beret, a la zona de confluència amb la Vall dAran) ha permès un intens desenvolupament de la ramaderia local de bestiar oví, boví i equí, a més dacollir importants ramats a lèpoca estival provinents de comarques més meridionals.

La fusta ha estat un laltre recurs econòmic important. Al començament de segle XX una companyia francesa explotava el bosc de Benabé per obtenir primera matèria per a pasta de paper, i hom traslladava la fusta per telefèric a França, pel port de Salau. Modernament, des de lobertura de pistes forestals que facilitaren laccés dels camions, els extensos boscos de la capçalera de la vall dIsil, de la mata de València i de Sorpe han estat objecte duna intensa explotació.

A lantic terme dIsil hi havia dos molins fariners, un prop dAlós. El 1987 entrà en funcionament una minicentral per subministrar energia al poble. Les activitats industrials, però, pràcticament no shan desenvolupat al municipi, mentre que el sector de la construcció ha sofert un notable increment en els darrers anys del segle XX, lligat al creixement de segones residències.

Pel que fa als serveis cal destacar lestació hivernal Virós-Vallferrera, al curs alt de la Noguera Pallaresa, i lexistència destabliments hotelers, residències casa de pagès i refugis a la resta del municipi.

Cal remarcar que es punt de connexió amb la Vall d'Aran port el port de muntanya de La Bonaigua.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

L’origen de les falles d’Isil és del tot desconegut. Els habitants d’Isil no saben concretar ni una data ni un perquè, ho resolen explicant que s’ha fet tota la vida. I certament ni els experts saben marcar un inici concret. En el Cant I del poema Canigó, escrit per mossèn Cinto Verdaguer al 1886, en el qual fa baixar falles del cim del Canigó, indret on no hi ha constància de que es baixessin falles, però el poema Canigó en tant que cant als Pirineus, recull les vivències de Verdaguer per aquestes muntanyes en els dos viatges que va fer al 1882 i 1883. La primera referència escrita sobre les falles a Isil la trobem l’any 1902

Té lloc la nit de Sant Joan, però els preparatius daquest ritual de foc comencen un mes abans, quan els joves del poble surten al bosc a la recerca de troncs per fabricar les falles. Un cop escollits els troncs, en treuen les branques i lescorça fins que queden blancs. Al voltant duna falla principal, formada pels troncs apilats en posició vertical, sagrupen unes vint falles més, fent grups. Al capvespre de la festa, la gent es reuneix a la plaça. Els fallaires inicien el descens de la muntanya, serpentejant pel camí, portant el foc que cremarà les falles. Al poble la gent espera i comença a sonar la música. Quan arriben els fallaires, reben un got de vi, un tros de coca i un ram de clavellines, pensaments i menta. Més tard sorganitzen cabrioles sobre el foc, un ball de bastons i el ball pla.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

València d'Àneu és una de les poblacions escenari del Festival de Música Antiga dels Pirineus.

La Festa Major de tot el municipi d'Alt Àneu, és el segon cap de setmana de setembre.

Festa de les Falles d'Isil.


Vivències, curiositats i llegendes


Entorn, que veure, què fer

A València d'Àneu: Restes de Castell. Capella de Sant Cosme. l'església romànica de Sant Andreu.

A Isil: Església de Sant Joan. Assistir a les falles.

A Isavarre: Església de Sant Llorenç.

Son. Visitar el conjunt monumental.

Alós d'Isil. Esquiar a l'ivern al Bosc de Bonabé.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès de Alt Àneu. Què veure a l'Alt Àneu.

Itineraris per a Navegadors TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google (.kml) i Mapfactor_Navigator( (.xml)





Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://altaneu.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ ; http://www.fallesisil.cat/ ; http://www.festes.org/; i altres webs i blocs daccés públic.

Data de visita: 30/07/2014 Data de publicació: 22/11/2015 Data de revisió: 23/06/2020