Alt Pirineu i Aran - Pirineus Pallars Sobirà, Lleida |
Àlbum de fotografies d'Esterri de Cardós Església de Sant Pau i Sant Pere Església de Santa Maria de Ginestarre |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 31/07/2014 Limita al nord amb Lladorre, a l'Est i al Sud amb Alins, a l'Oest amb Vall de Cardós. El municipi comprèn a més del poble d'Esterri de Cardós i els pobles de Arrós de Cardós i Ginestarre i la caseria de Benante. L’entorn físic Esterri de Cardós ofereix un entorn natural d'alta muntanya i interessants exemples d'arquitectura romànica. El terme està situat al centre de la vall de Cardós, a banda i banda del riu Noguera de Cardós (tot i que majoritàriament a la riba esquerra), fins a la serra de Costuix.. Hi abunden el bosc (bosc d'Esterri) i les pastures. El clima és d'alta muntanya amb un efecte notable d'ombra pluviomètrica. L'hivern és extremadament fred i amb precipitacions en forma de neu. L'estiu és suau i relativament humit, i comença a final de maig. Les nits tenen temperatures fresques. Història, cultura, economia Edat mitjana Com tota la Vall de Cardós, Esterri de Cardós pertanyia a la jurisdicció del Comte de Pallars. Més tard, i fins a la fi dels senyorius, passà, com tot el comtat esmentat, als ducs de Cardona i marquesos de Pallars. Edat moderna En el fogatge del 1553, Sterri declara 1 foc eclesiàstic i 7 de laics, uns 40 habitants. Arròs i Ginestarre apareixen en relació a part. Edat contemporània Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico... a Esterri de Cardos. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord i del sud. El clima hi és fred, i produeix refredats. Tenia en aquell moment 28 cases i l'església parroquial de Sant Pere, servida per un rector de provisió ordinària mitjançant concurs general i un beneficiat de sang (fill de la parròquia). Hi ha una font de bona qualitat. El territori és muntanyós i pedregós, generalment dolent, i al voltant hi ha tot de muntanyes despoblades d'arbres. S'hi produïa blat, ordi, sègol, patates, una mica de fruita i poques hortalisses. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment de llana i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i isards. La indústria era l'agricultura i la recria de bestiar. Comptava amb 13 veïns (caps de casa) i 80 ànimes (habitants). En el cens del 1857 Esterri de Cardós apareix amb 314 habitants i 66 cèdules personals inscrites, repartides de la manera següent: Arrós, 74 habitants i 15 cèdules personals; Benante, 21 i 3; Esterri de Cardós, 145 i 37, i Ginestarre, 74 i 11. La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major el segon diumenge d'octubre - Festa Major d'Arrós de Cardós el primer cap de setmana d'agost. Entorn, que veure, què fer Església parroquial romànica de Sant Pau i Sant Pere. Església romànica de Santa Maria de Ginestarre. Capella particular de Sant Antoni de Pàdua de Casa Castellar. Diverses cases i masies d’interès. Practiques de senderisme i excursionisme. Links d’interès i documentació adjunta Mapa de punts d'interès; Què veure a Esterri de Cardós; Mapa del municipi. Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2). |
||||||||||||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Onomasticon Cataloniae” de Joan Coromines i de http://esterricardos.ddl.net/; https://www.icgc.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://turisme.pallarssobira.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://dadescat.com/; https://books.google.es/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikiquote.org/; https://www.catalunya.com/; https://ca.wikipedia.org/ i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 31/07/2014 Data de publicació: 03/03/2024 |