Farrera

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga Ferrera (S. IX), prové del llatí FERRARIA ‘mina de ferro’. Joan Coromines fa referència a Farrera establint sense cap mena de dubte que és un topònim relacionat amb ferro. Concretament del llatí ferraria (ferrera), que passà al mossàrab com a farraria. És justament aquest pas és el que justifica de mantenir la primera vocal com a a, en contra de Ferrera.”.
	Gentilici	Farrerenc farrerenca.
	canvi de nom	En determinats moments històrics se l'ha denominada Ferrera o Farrera de Pallars. El 1933 la Generalitat va proposar canviar el nom de Farrera per Farrera de Pallars però no va reeixir.
	Dites	A Farrera, llops i óssos. Burg, Farrera i Mallolís: les més bèsties del país.
	Malnom	Golluts.
	Sobrenom	Pallarès.
	Subcomarca	La Coma de Burg.

Data de visita: 01/08/2014

Limita al nord amb Tírvia i Alins, a l'est amb les Valls de Valira (Alt Urgell), al sud amb Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a l'oest amb Llavorsí.

El terme municipal està format per 6 pobles: Farrera, Burg (cap de municipi), Montesclado, Alendo, Mallolís i Glorieta, molt pròxims entre ells i amb carrers i cases que conserven tot l'aire antic. També comprèn les Bordes de Burg, les Bordes de Bedet i les Bordes de Tressó, totes elles normalment deshabitades.

L’entorn físic

El municipi de Farrera està enclavat al bell mig de la depressió de la Coma de Burg, un marc incomparable de bells paratges, on els pobles encara conserven l'encant d'un antic passat i on es combinen tradició i progrés. Llocs on la pau i tranquil·litat encara es poden sentir i tocar en un territori ple de contrastos insòlits. És per això que, durant molts anys, un cartell a la carretera abans d'entrar a la vall deia: "Aquí es pot escoltar el silenci". Extensos boscos de pins, roures, alzines, avets, matollars mediterranis, camps de dall i cingleres formen un conjunt de gran bellesa.

El clima és d'alta muntanya i es caracteritza per la variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l'any però més abundants a la tardor i primavera. L'ambient és sec, cosa que facilita la resistència al fred i a la calor. L'hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i de vegades també durant el dia. Les nevades poden ser copioses entre finals de novembre i abril.

Història, cultura, economia

El municipi de farrera es crea el 17 de febrer 1847, per fusió dels municipis de Burg, Farrera i Alendo, Mallolís (que abans pertanyia a Tírvia) i Montesclado (que comprèn Glorieta, agregada a Montseclado amb anterioritat a 1832) (Burgueño i Lasso de la Vega 2002).

Segons el conegut Diccionario de Pascual de Madoz (1845), just abans de la fusió, el municipi de Farrera tenia 101 habitants (Alendo 25h, Mallolís (30h), el municipi de Burg 100h i el de Montseclado (que comprèn Glorieta) 40h.

Els llocs més antics esmentats són els d'Alendo, Farrera i Burg, que figuren entre les parròquies de la Valle Tirbiense, documentades en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada el 819. Els castells de Burg i de Farrera eren el 1130 en poder d'Arnau III de Pallars Sobirà, i més endavant hi tingueren dret els Vilamur. El castell de Glorieta figura a la fi del segle XIII. Però el 1272 el vescomte de Castellbò, i alhora comte de Foix, Roger Bernat III comprà als comtes de Pallars, juntament amb Tírvia, la coma de Burg; així, aquestes terres seguiren les vicissituds de les incorporades al vescomtat de Castellbò, dins el qual formaren part des del segle XV del quarter de Tírvia, que comprenia la batllia de Burg i Mallolís, a més de la Vall Ferrera i la Ribalera. Els territoris del vescomtat tornaren a la corona el 1548, i al inici del segle XVIII figuren en el cens del 1718, dins la jurisdicció del rei, els llocs de Burg, Farrera i Mallolís, mentre que Montesclado (no esmentat abans) i Glorieta són de Josep Copons; aquesta situació es mantenia en la relació de Galobardes del 1831, recollida per Rocafort (Montesclado i Glorieta pertanyien a N. Copons i de Cordelles i els altres llocs eren reialencs).

L'economia sempre ha estat de caràcter agrari i ramader, destacant la cria de bestiar oví, boví i de peu rodó. Actualment, la poca població que viu a la vall continua dedicant-se a activitats agroramaderes, aprofitant les nombroses bordes d'alta muntanya, els últims anys comença a despuntar l'activitat dedicada a l'agroturisme i el turisme rural..

Gastronomia

Farrera té una cuina rica de muntanya, on el protagonista és el porc, del qual se'n fan uns embotits excel·lents, el pernill, el xoliç la secallona, també el confitat (costella, llonganissa i llom), la botifarra negra, i la d'ou.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Burg: el patró del poble és Sant Bartomeu, dia 24 d’agost. La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper a la data, normalment el tercer diumenge. De temps immemorial, la gent de Burg sol assistir a l’aplec de l’ermita de Santa Magdalena el dia de Pentecosta.

Farrera: el patró del poble és Sant Roc, dia 16 d’agost. La Festa Major sol celebrar-se el cap de setmana més proper a la data.

Alendo: la patrona d’aquest veïnat és Santa Eulàlia de Mèrida, dia 10 de desembre, malgrat que la imatge de l’ermita és la de Santa Eulàlia de Barcelona. La Festa Major es celebra el cap de setmana més proper a la data, amb un sopar de veïns i posterior cant dels goigs a l’ermita.

Mallolís: El patró del poble és Sant Martí de Tours, dia 11 de Novembre. Degut al seu despoblament no es celebra Festa Major.

Montesclado: el seu patró és Sant Esteve protomàrtir, dia 26 de desembre. La Festa Major es celebra l’últim cap de setmana de setembre.

Glorieta: el seu patró és Sant Quirze (Quirc), dia 16 de Juny. La imatge del sant és custodiada a l’església de Montesclado. Els antics habitants i descendents del veïnatge segueixen celebrant l’aplec amb un dinar.

Farrera: Es celebra el Festival de literatura negra de l'Alt Pirineu, Farrera Negra (www.farreranegra.cat ) el tercer cap de setmana d'octubre.

Entorn, que veure, què fer

Esglésies de Sant Martí de Mallolís, Sant Bartomeu de Burg, Sant Roc de Farrera i Sant Quirze de Glorieta.

Ermites de Sant Eulàlia d’Alendo, Santa Maria de la Serra a Farrera, Santa Magdalena a La Ribalera i Sant Francesc a Burg.

El patrimoni industrial de diferents pobles.

Links d’interès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què veure a Farrera; Mapa del municipi.

Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2).

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i dels webs https://ajuntamentfarrera.cat/; https://farreracan.cat/; https://www.diputaciolleida.cat/; https://turisme.pallarssobira.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.parlament.cat/; https://esadir.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; http://revistes.iec.cat/; https://pccd.dites.cat/; https://pueblosespana.es/; https://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 01/08/2014 Data de publicació: 30/06/2024

Etimologia

En la documentació antiga Ferrera (S. IX), prové del llatí FERRARIA ‘mina de ferro’.