|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall Ferrera, Lleida |
|
Ajust pàgina
|
Pirineus Alt Pirineu i Aran, Pallars Sobirà, Vall Ferrera, Lleida |
|
|
Vistes des del mirador de Burgo
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 31/07/2014 Limita al Nord amb Coflens (Cantó d'Ost, Occitània, França), al Nord-Est amb Lladorre, a l'Est amb La Vall de Cardós, al Sud amb Rialb i Llavorsí i a l'Oest amb Alt Àneu, Esterri d'Àneu, i Espot .Comprèn els pobles de Berrós Jussà, Burgo, Cerbi, Dorve, Escalarre, Escaló, Escart, Estaron, Gavàs, Jou, la Guingueta d'Àneu que n'és la capital, Llavorre i UnarreHistòria, cultura, economia. La majoria dels nuclis que formen el municipi de la Guingueta d’Àneu sempre han format part de la Vall d’Àneu, han gaudit dels seus privilegis i han estat sota la jurisdicció dels comtes de Pallars, primer, i posteriorment (segle XV) dels ducs de Cardona i marquesos de Pallars, que s’enllaçaren amb els ducs de Medinaceli, fins a la fi de l’Antic Règim. Els llocs de Jou i Berròs (després dividit en Berròs Jussà i Berròs Sobirà), les parròquies de Burgo i Cerbi i l’antic monestir de Santa Maria d’Àneu, centre religiós de la vall, figuren ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell del 819. Escaló tenia una funció defensiva a l’entrada de la Vall d’Àneu, com ho palesa la torre que s’aixeca damunt el poble, que es comunicava amb la de la Torrassa, més al Nord, el castell d’Escart, a ponent, i els de Berrós i Llavorre, al Nord-Eest. Segons sembla, quan València d’Àneu capitulà el 1491 davant les forces reials del duc de Cardona, Escaló encara resistia. En canvi, Escart, també al límit S de la Vall d’Àneu, fou des del segle XI, que el comte Artau I de Pallars Sobirà defensà el castell d’Escart de l’escomesa del comte d’Urgell (1079), de l’abadia de Gerri i el mateix Artau el retornà el 1081 al seu abat. Es mantingué en la jurisdicció de Gerri fins a la fi de l’Antic Règim. També va dependre de Gerri el monestir de Sant Pere del Burgal. Fins al 1989 es va anomenar Guingueta i Jou. És fruit de la unió de tres antics municipis: Escaló, Jou i Unarre. El resultat ha estat un terme municipal de força extensió: 108,42 km². Ocupa el centre de la meitat nord de la comarca, i, en el seu extrem septentrional, arriba a tocar la comuna occitana de Coflens, al Cantó d'Ost. Dins de la Vall d'Àneu, ocupa el sector oriental i meridional. El municipi pren el nom del petit nucli, modernament esdevingut poble, de la Guingueta, format a partir d'un parell d'hostals de camí ral. La població del municipi ha sofert l’evolució característica de les valls pirinenques augmentant progressivament la població fins el 1860 seguint amb algunes oscilacions y, a partir de meitats del segle XX i sobretot a partir del 1860, va iniciar una clara devallada de població. Les primeres dades oficials de població després de la fusió dels tres municipis són les del padró del 1975, on figuraven 292 h. El 1986 s’assolí una xifra més baixa, 261 h. El 1991 la població era de 268 h. A partir d’aquest moment la població augmentà progressivament, arribant a 295 h el 1999 i 354 h el 2005. Pel que fa a l’economia, fins a la implantació de la ramaderia bovina intensiva, l’agricultura es basava fonamentalment en la policultura, amb cereals (sègol i blat), patates, alguns arbres fruiters i herba per al vacum i el bestiar de peu rodó. Des de les darreres dècades del segle XX, la reduïda extensió de terres de conreu es dedica pràcticament a la producció de farratge. En canvi, hi ha una extensa superfície de pastures permanents (tot i que els darrers anys ha disminuït a favor de la superfície forestal) i de bosc, de roures i sobretot de pins, repartida per diferents contrades del municipi: Bosc Negre d’Escart, el boscde Santa Bàrbara d’Escaló, bosc de Comasany de Berrós, Mongetó, Canals i Costalada a Dorve, i els de Jou i Roca Gran a Burgo. El bestiar boví i l’oví són els més destacats en la producció del sector ramader i també ho és la cria de conills. Pel que fa als serveis, al terme hi ha càmpings situats a tocar de la Guingueta, pensions, diversos hotels i residències casa de pagès. Personatges il·lustres Comentaris Vivències, curiositats i llegendes Festes, Fires, Mercats i Tradicions Escaló, per Santa Helena el 18 d'agost. Estarón, el darrer cap de setmana d'agost. La Guingueta, el segón cap de setmana de juliol. Escalarre, el tercer cap de setmana de juliol. Vivències, curiositats i llegendes Entorn, que veure, què fer Visitar el Centre d'Interpretació del Patrimoni de les Viles Closes d'Escaló. Contemplar el clos medieval d’Escaló. Recórrer els nuclis tradicionals que formen el municipi. Monestir de Sant Pere del Burgal. Santuari de la Mare de Dèu d'Àneu. Antic monestir Santa Maria d'Àneu del segle XI. Fixar-se en l’ermita de la Mare de Déu de la Roca d’Escart. Centre de resistència número 76 de la línia P (Memorial Democràtic). Links d’interès i documentació adjunta |
|||||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://guingueta.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat; http://www.catalunya.com/ i altres webs i blocs d’accés públic. Data de visita: 30/07/2014 Data de publicació: 06/12/2015 Data de revisió: 24/05/2020 |
||||||||||||||||||||||||
