|
Alt Pirineu i Aran - Pirineus Pallars Sobirà, Lleida |
|
|
Alt Pirineu i Aran - Pirineus Pallars Sobirà, Lleida |
|
Àlbum de fotografies de Soriguera
Església de la Mare de Déu de Medina
Plaça porticada, davant de l’església
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 01/08/2014 Limita al nord amb Sort, Rialp i Llavorsí, a l'est amb Montferrer i Castellbò i les Valls d'Aguilar (ambdós de l'Alt Urgell), al sud també amb es Valls d'Aguilar (Alt Urgell) i amb el Baix Pallars i, a l'oest, amb el Baix Pallars i Sort. El cap municipal i centre històric és actualment la vila de Vilamur, i inclou l'entitat municipal descentralitzada de Tornafort i els pobles Rubió, Llagunes, Soriguera, Embonui, Puigforniu, Malmercat, Baro, Escós, Mencui, Arcalís, Estac i Freixa. L’entorn físic El municipi comprèn dos sectors que corresponen a les terres dels antics termes, a banda i banda de la Noguera Pallaresa. Entre espectaculars valls i muntanyes s'amaguen els 14 petits pobles rurals del municipi de Soriguera, on la ramaderia continua sent l'activitat principal. A la vall de Siarb, la vall principal del municipi, hi conviu un valuós patrimoni històric format per búnquers de la Guerra Civil i les restes del despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes amb unes formes geològiques de colors suggerents. El clima és d'alta muntanya amb molta variabilitat. Les precipitacions són força repartides durant l'any, però més abundants a la tardor i la primavera. L'hivern pot ser cru, amb temperatures sota zero durant les nits i, de vegades, també durant el dia. Les nevades poden ser abundants entre finals de novembre i abril. Història, cultura, economia El municipi de Soriguera, que ja existia a l'època medieval, es coneixia com a Vescomtat del Pallars. El vescomtat es va establir durant el segle IX pels comtes de Tolosa, que també ho eren del Pallars. Es va anomenar inicialment de Pallars i després vescomtat de Siarb i finalment vescomtat de Vilamur. El vescomtat passà de les mans del comte als seus hereus i finalment va ser adquirit pels ducs de Medinaceli. El vescomte de Vilamur era el batlle dels castells pertanyents al Senyor de Malmercat. Els vescomtes Pere i Stranea van establir el Mercat de Verneda on es venia sal de Gerri, i els comtes Artal i Guillermina van fer signar un acta de protecció al Sr. Arnau de Malmercat. El castell de Malmercat va ser atacat pel Bord del Pallars l'any 1373 i va quedar com a botí de guerra, incloent-hi el castell de Vilamur. Les terres del Comte del Pallars van acabar formant part del territori dels ducs de Medinaceli. En aquests pobles, on l'economia ha estat la subsistència, hi ha hagut moviments migratoris que han deixat molts pobles sense gent. La Guerra Civil Espanyola va fer aflorar les rancúnies i enveges entre veïns, i les fortificacions de Vilamur actualment formen part dels Espais de Memòria del Memorial Democràtic. Tot i que l'economia tradicional de Soriguera estava articulada a l'entorn del sector primari, la diversitat del terme permetia activitats diverses. La ramaderia, sobretot de bestiar boví, era la base principal, atesa l'abundor de pastures en la part del terme més enlairada; l'explotació del bosc i l'agricultura eren activitats, tanmateix, no gens menyspreables. Els principals conreus eren de sègol, patates, mongetes i alfals. La cacera era també abundant, sobretot de perdius, conills i llebres, i a la Noguera Pallaresa s'hi pescaven força truites. La base de l'economia actual és essencialment la mateixa. L'activitat industrial quedava reduïda, als segles XVIII i XIX, als molins fariners. N'hi havia tres: Molí d'Ermengol, Molí de Franquet i Molí del Bisbe. Últimament s'està incrementant l'activitat entorn els serveis turístics, el turisme rural i l'agroturisme, el municipi gaudeix d'una oferta d'allotjament variada (pensions, residència casa de pagès, càmping). Vivències, curiositats i llegendes Rubió, situat al port del Cantó, a poca distància del capdamunt, és el poble habitat més alt de Catalunya, concretament es troba a 1.687 metres sobre el nivell del mar. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major de les Llagunes el segon diumenge d'agost. Festa Major de Vilamur el dia 15 d'agost en honor a la Mare de Déu de Medina. La patrona de Puigforniu és Santa Cecília. La patrona de Tornafort és Santa Coloma, el 31 de desembre se celebra la Festa Major Xica. La Festa Major d'estiu de Tornafort es celebra el tercer o quart cap de setmana d'agost. Festa patronal d'Arcalís el 27 d'agost, Sant Lliser. Estac té com a patró Sant Marçal, tot i que, actualment, la Festa Major es celebra per la Mare de Déu d'agost. Festa Major de Malmercat el darrer cap de setmana de juliol. Festa Major de Rubió, l'1 d' agost Aplec de St. Romà, l'11 de juny. Aplec de Santa Maria d'Arboló, l' 1 de maig (primer diumenge de maig). Entorn, que veure, què fer Despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes i museu. La Cova de la Ossa de Malmercat. L'ermita romànica de la Mare de Déu d'Arboló. Els búnquers de Vilamur. Ermites i esglésies. La capella romànica de Sant Martí, l'església romànica de la Mare de Déu de Serenyà, l'església romànica de Sant Martí de Llagunes o l'església de la Mare de Déu de Medina de Vilamur. Pràctica del senderisme, l'excursionisme, la BTT i les rutes a cavall o la pesca de riu. Links d’interès i documentació adjunta Mapa de punts d'interès; Què veure a Soriguera; Mapa del municipi. Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2). |
||||||||||||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs https://soriguera.ddl.net/; https://www.femturisme.cat/ca/pobles/soriguera; https://www.diputaciolleida.cat/; https://pallarssobira.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.icgc.cat/; https://dadescat.com/; https://www.parlament.cat/; https://esadir.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; https://www.hacienda.gob.es/; https://municat.gencat.cat/; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikipedia.org/ i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 01/08/2014 Data de publicació: 26/01/2025 |
|||||||||||||||||||||||||||
