Ajust pàgina

Vall de Cardós


Alt Pirineu i Aran - Pirineus



Pallars Sobirà, Lleida

INICI


Pallars Sobirà


Àlbum de fotografies Google+


Vall de Cardós


Església romànica de Santa Maria i Creu de Terme


Ribera de Cardós


Pont medieval de Cassibrós


Lladrós


Àlbum de fotografies Google+



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
És un topònim antic, pel que fa a la vall, però molt recent quant al terme municipal que designa (creat el 1972 per a denominar la unió dels termes de Ribera de Cardós i Estaon, però no comprèn tota
aquesta vall.). En agrupar-se una part dels antics ajuntaments de la vall -en quedaren fora el d'Esterri de Cardós i el de Lladorre- van agafar el nom de la vall per a tot el terme fruit de l'agregació.

De Vall, entre muntanyes i de Cardós, o bé de la planta dita card, o bé de lantropònim llatí Cardus. Altres suposen que és un topònim dorigen basc.


Gentilici

Cardosenc, cardosenca.

Malnom

Calcets, corsecs, lo senyoriu. (Ainet de Cardós).

Bagadeus [o baladreus], gorretes. (Estaon).

Corbellaires, covards, dallaires, nasseruts, orelluts. (Anàs).

Campaners, faïnes (=fagines). (Bonestarre).

Lladres. (Lladrós).

Borratxos, estafes. (Ribera de Cardós).

Dites

A Ainet, burencs.

A Estaon, la merda s'hi fon.

A Ribera de Cardós, borratxos..

Llengua local

Pallarès.


Data de visita:            31/07/2014


Limita al nord amb Lladorre, a l'est amb Esterri de Cardós i Alins, al sud amb Tírvia i a l'oest amb Llavorsí i la Guingueta d'Àneu.


El municipi comprèn els pobles de Ainet de Cardós, Anàs, Bonestarre, Cassibrós, Estaon, Lladrós, Ribera de Cardós (cap de municipi) i Surri.


Lentorn físic

L'excepcionalitat de la natura del municipi de Vall de Cardós fa que sigui un lloc obligatori per als amants de la natura i els excursionistes que volen viure un espectacle natural. Des del fons de vall per on discorre la Noguera de Cardós fins als estanys glacials de la capçalera de la vall d'Estaon, l'autenticitat del Pirineu se sent pels racons de tots els pobles, bordes i muntanyes, que formen part del Parc Natural de l'Alt Pirineu.

El clima és d'alta muntanya, amb un efecte notable d'ombra pluviomètrica. L'hivern és extremadament fred i amb precipitacions en forma de neu. L'estiu és suau i relativament humit, i comença al final de maig. Les nits tenen temperatures fresques.


Història, cultura, economia

La primera vegada que la Vall de Cardós (concretament, les seves parròquies) apareix documentada és a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, l'any 839. Durant l'edat mitjana, tot el territori de la vall figurava entre les possessions dels comtes d'Urgell i, posteriorment, del comtat de Pallars Sobirà.

A finals del segle XV, amb l'extinció de la nissaga dels comtes de Pallars, les seves possessions van passar als nous marquesos de Pallars, els ducs de Cardona. Per via hereditària, tot el territori va anar a parar als ducs de Medinaceli, que el van conservar fins a la fi de l'antic règim.

Durant el segle XIX, cadascun dels nuclis que conformen el municipi van tenir ajuntament propi, cosa que va canviar a principis del segle XX. L'any 1972 es va conformar l'actual terme de Vall de Cardós a partir de la unió dels municipis de Ribera de Cardós i Estaon.


Queda un reduït nombre de terres llaurades dedicades al conreu de farratge. El terme té una extensa superfície de bosc. En ramaderia trobem sobretot bestiar oví, boví, cabrum i equí.

Com en altres indrets de les altes valls pirinenques hi havia petites centrals hidroelèctriques que proporcionaven la força suficient per a cobrir les necessitats locals. N'hi havia una a Ainet de Cardós, una altra que servia Lladrós i Benante i una tercera anomenada de Roda. La indústria moderna se centra bàsicament en l'explotació de la fusta -hi ha una moderna serradora a la sortida del poble-, tot i que també cal destacar la instal·lació d'una fàbrica d'embotits.

Ribera de Cardós és una localitat amb un cert potencial turístic, derivat de les òptimes condicions que ofereix la Noguera de Cardós per a la pràctica de la pesca de la truita. Al terme hi ha càmpings, hotels, pensions i residències casa de pagès.

El sector serveis i turisme destaquen entre les activitats econòmiques del municipi.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec de la Mare de Déu del Pont, el tercer diumenge de maig.

Festa Major Estaon, el 25 de juliol per Sant Jaume.

Festa Major de Cassibrós, el 31 de juliol.

Festa Major de Surri, pels volts del 10 d'agost, Sant Llorenç.

Festa Major d'Ainet de Cardós, el 15 d'agost.

Ambruixa't, Fira de màgia, bruixes i encantades a mitjans d'agost.

Festa Major d'Anàs, el primer dissabte de setembre.

Festa Major de Ribera de Cardós, el 9 de setembre.

Festa Major de Cassibrós, el 30 de novembre.


Entorn, que veure, què fer

El Museu de les Papallones.

Rutes per el municipi.

Visitar alguns dels pobles del municipi.

Santa Maria de Ribera de Cardós.

Sant Jaume d'Estaon.

Pont romànic de Cassibrós.

Mare de Déu del Pont.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa de punts d'interès; Què veure a la Vall de Cardós; Mapa del municipi.

Itineraris Googe (.kml), Google (.kmz), TomTom (.ov2).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes...” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs http://vallcardos.ddl.net/; https://www.pallarssobira.cat/; https://www.icgc.cat/; http://www.parlapallares.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; http://topica.dites.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikiquote.org/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.s públic.

Data de visita: 31/07/2014      Data de publicació: 13/03/2022