Ajust pàgina

   

Pallejà




Comarques de Barcelona, Baix Llobregat, Barcelona




Àmbit Metropolità de Barcelona

INICI


Tornar al Baix llobregat



Totes les fotografies de Pallejà


Palejà


Casa de la Vila


Cal Tendre o Mas Piquer


Casa Museu Ca l’Albareda


Villa Esperanza


Ca l’Esquerrà, antic Mas Gem


El Castell


Totes les fotografies de Pallejà


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

En la documentació antiga Pallaiano (s. X), que és un nom derivat de l'antropònim llatí PALLADIUS.

Gentilici

Pallejanenc, pallejanenca.

Canvis de nom

Pallejá  ==>  Pallejà  (16/07/1982)

Agermanament

A Pallejà, molta palla i poc gra.


Data de visita:          15 d'abril de 2021


Al municipi hi trobem el poble de Pallejà, el raval de la Magina i l'urbanització Fontpineda.


Limita al nord amb Corbera de Llobregat i Castellbisbal (Vallès Occidental), a l'est amb el Papiol i Molins de Rei, al sud amb Sant Vicenç dels Horts i la Palma de Cervelló i a l'oest amb Corbera de Llobregat.


Entorn fisic

La vegetació natural de la zona apareix a la vessant de la muntanya, on encara queden restes de la típica vegetació mediterrània amb sotabosc abundant. Això vol dir que tampoc tenim una gran zona boscosa, ja que la gran activitat humana que es desenvolupa en aquest indrets van fer que les zones boscoses entressin en recessió.

Si a més tenim present que la zona té un típic clima mediterrani, i que part del terreny on es podria desenvolupar la vegetació és calcari, el que vol dir que el sòl és de molt lenta evolució i per tant petit l'espai que tenen les arrels per créixer, és clar que la vegetació que trobarem serà de fulla petita i dura per evitar les pèrdues d'aigua en les èpoques de sequera, i que després d'un incendi sigui molt lenta la recuperació de la vegetació.

Així, el més fàcil és observar petites zones boscoses de pi i una vegetació de fulla endurida i petita en la que predominen plantes com el llentiscle, la farigola, el romaní, l'estepa, la gatosa, el margalló, el garric, el ginebró, ... que ocupa gran part de les Planes després dels incendis que acabaren, fa anys, amb el bosc i la vinya de la zona.


Història, cultura, economia

Orígens de Pallejà:

El nom de Pallejà és d'origen llatí i prové de la paraula Palladianum, que significa casa de Palladi. La primera referència escrita del poble data de l'any 915, tot i que la zona on es troba situat ja estava habitada en el segle I aC. Es coneix l'existència d'una vil·la romana anomenada Ca l'Esplugues que es troba a l'extrem sud de l'actual nucli urbà i molt a prop d'un curs d'aigua, la riera Fonda.

Edat mitjana:

Durant l'edat mitjana, el municipi va ser reconquerit pels Comtes de Barcelona, com tota la comarca, i va passar a formar part de la baronia de Cervelló. Va ser en aquest moment quan es va començar a aixecar al voltant de l'església de Santa Eulàlia el que ara coneixem com a nucli urbà i, en concret, la plaça J. Verdaguer, els carrers Sant Francesc, Martí i Julià i Torres i Bages. Va ser també durant aquesta època quan es van començar a estendre els masos o cases de pagès, construïts per conrear les terres a les planes i turons, entre els quals hi ha el Castell, que era l'antiga residència del senyor jurisdiccional (encarregat de protegir el poble dels atacs de l'enemic).

L'economia del municipi es va centrar durant molts segles en l'agricultura i, sobretot, en el conreu de cereals, vi, oli, garrofes i ametlles, entre d'altres productes. A partir del segle XIX, va augmentar la producció de vi, fins que la fil·loxera va arruïnar les vinyes. I ja al segle XX, ha estat molt important la fruita de regadiu, com ara el préssec, la maduixa i el tomàquet de conserva. Moltes masies s'han conservat fins ara.

La industrialització:

Tot i el passat agrícola de Pallejà, a partir del segle XVII es comencen a tenir les primeres referències de l'extracció de pedra per fer calç i guix blanc, que van ser importants per a l'economia de la població fins a finals del segle XIX i part del XX.

Noves tècniques industrials van derivar els forns en la instal·lació de bòbiles i una gran fàbrica de ciment. També han tingut importància indústries tèxtils i tallers metal·lúrgics. Però, sens dubte, és el procés d'industrialització de l'Àrea Metropolitana de Barcelona el que marca de forma clara l'actual dependència del sector.

La situació estratègica del municipi i les bones comunicacions en matèria de transport amb la ciutat comtal i amb la resta de la comarca han fet possible que moltes empreses hagin decidit instal·lar-s'hi, un fet que ha comportat que Pallejà hagi augmentat notablement la seva població en els darrers anys.


L'agricultura havia estat la principal font de riquesa de Pallejà fins a la primera meitat del segle XX. L'ampliació i la modernització de la xarxa de comunicacions de nivell comarcal i estatal, juntament amb la instal·lació d'algunes fàbriques i de grans magatzems, han reduït la superfície de conreus i dispersat la mà d'obra, que es dirigeix a les poblacions veïnes. L'agricultura ha sofert una regressió a favor de la indústria i els serveis. Als terrenys encara conreats predomina l'agricultura de regadiu. Els principals conreus són els fruiters (peres, pomes, préssecs, prunes, etc.) i les hortalisses.

La industrialització s'inicià vers el 1950 i els sectors més destacats han esdevingut el de la construcció, el metal·lúrgic, el químic i el de la fusta. Ha esta també important l'extracció i transformació de materials geològics per a fer-ne calç i ciment.


Vivències, comentaris


Curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de benvinguda als nous Quarantins. El mes de gener.

Festa Major de Santa Eulàlia. Al voltant del dia 12 de febrer.

Festa de la Primavera. Durant tot el mes de maig.

Fira de comerç i Mercat de pagès. El mes de maig.

Festa Major d'estiu. El mes de juliol.

Festa Major de Fontpineda.

El mes de juliol. Concert Santa Cecília. Al voltant del dia 22, que es commemora la diada de Santa Cecília.


Entorn, que veure, què fer

Museu Municipal de Pallejà, Masia Museu.

L'Església de Santa Eulàlia de Pallejà.

Les Masies del segle xix.

L' Ajuntament.

El Castell de Pallejà.

L' Espai Natural de les Rovires.

Les Planes.

El riu Llobregat.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Pallejà; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.palleja.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; https://pccd.dites.cat/; http://ca.wikipedia.org; i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 15/04/2021     Data de publicació: 01/08/2021