Cubelles



Penedès, Costa Barcelona

Comarques de Barcelona, Garraf, Barcelona

INICI


Anar al Garraf


Totes les fotografies de Cubelles


Cubelles


Església de Santa Maria


Plaça de la Font


Mural de Cubelles medieval


Safareig


Can Travé


Platges


Totes les fotografies de Cubelles


Localització i dades demogràfiques

Etimologia

En la documentació antiga Cubellas (S. X), derivat femení plural de cubell, en el sentit de 'cup de trepitjar raïm, tina'.

Gentilici

Cubellenc, cubellenca.

Canvis de nom

Cubellas  ==>  Cubelles  (10/10/1979).

Agermanament

Arles Sur Tech (Vallespir, Catalunya Nord).

Dites

El dot de Cubelles: cul i mamelles.

A Cubelles, cul i mamelles [Resposta: Si ta mare no n'hagués tingut, no hagués criat aquest ruc]


Data de visita:        07/05/2022


Limita a l'oest amb Cunit (Baix Penedès), al nord amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès), a l'est amb Vilanova i la Geltrú i al sud amb el Mar Mediterrani.


Hi trobem la vila de Cubelles, el veïnat del Molí de la Palma, la caseria de Rocacrespa i fins a nou urbanitzacions.


Lentorn físic

Les extenses platges que dibuixen el perfil del municipi de Cubelles contrasten amb la riquesa natural dels turons del massís del Garraf que fan d'aquesta vila un lloc acollidor a recés del blau del mar i el verd de la muntanya.


Història, cultura, economia

A l'indret conegut com la Mota de Sant Pere, sota un fortí construït durant la Guerra Civil de 1936-39, el 2018 s'hi descobrí un jaciment iber datat del segle V aC, on s'identificà un poblat en un estat de conservació molt bo i restes fins a l'arribada dels romans, en una superfície aproximada d'1,5 ha. Tanmateix, els orígens històrics coneguts del terme se centren en l'antic castell de Cubelles, documentat el 1041 en el testament de Gombau de Besora, que el posseí i que, probablement, l'havia edificat o reconstruït; el domini superior del castell, però, pertanyia al comte de Barcelona. El terme i el castell de Cubelles foren reincorporats a la corona per Jaume I el 1251, monarca que també atorgà una carta de franqueses al lloc de Vilanova de Cubelles, situat a l'extrem oriental del terme d'aquest castell, molt a prop del de la Geltrú, que pertanyia al bisbe. El castell de Cubelles fou alienat posteriorment per Alfons II, que el 1288 el vengué a Gispert de Castellet. El 1318 Jaume II declarà Cubelles i Vilanova unides inseparablement a la corona, però posteriorment el castell de Cubelles fou altre cop alienat i recuperat per la corona el 1387, bé que la vídua de Joan I, Violant, pledejà (1414-18) amb la universitat del lloc, plet que es resolgué a favor d'aquesta. Al segle XVII el castell de Cubelles pertanyia als Llupià, marquesos d'Alfarràs, i passà als seus successors.

La municipalitat de Cubelles té l'origen en el privilegi d'Alfons III, del 1335, que autoritzava l'elecció anual de quatre jurats i de deu consellers. El 1442 la reina Maria, en nom del rei Alfons IV, augmentà el nombre de jurats a 5 i el de consellers a 25; del total, 15 eren de Vilanova, 10 de la Geltrú i 5 de Cubelles. La vila de Cubelles intentà de separar-se de Vilanova el 1572 però, després de moltes diligències, ho aconseguí el 1611, en autoritzar-se la separació dels comuns de Cubelles i de Vilanova i la Geltrú, tot mantenint un batlle comú i un jurat en cap a Cubelles, amb funció de sotsbatlle.

Hom desconeix l'origen de la parròquia de Santa Maria de Cubelles. És esmentada el 1154 en el breu d'Anastasi IV. El fet que anteriorment s'esmentin els preveres Arsolius i Auriolus , el 973, ens indica que probablement l'església ja existia. En el testament de Ramon de Guàrdia, del 1205, es fan unes deixes a Santa Maria de Collebas i a Sant Pere de Cubellis. Arnau de Buc, documentat el 1251, és el primer rector conegut de la parròquia. El 1363 fou segregat del terme de la parròquia de Cubelles el de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles. No es conserva cap vestigi del temple del segle XIII. Hom sap que el 1590 s'hi construí la capella i l'altar de la Mare de Déu del Roser, però, tot i així, l'església resultava petita i a la fi del segle XVII es començà l'obra d'un nou edifici parroquial.

Al nord de la carretera comarcal, la riba dreta del riu de Foix ha estat afectada per plans parcials d'urbanització, als sectors del Mas del Pedró i del Mas Guineu o la Solana, on aparegueren diverses sepultures antigues, que hom ha qualificat de paleocristianes.


A la vila hi ha diferents entitats i associacions de caràcter cultural, folklòric i esportiu, entre les quals cal esmentar per la seva tradició la Fundació Estapé, la Societat Recreativa l'Aliança, fundada el 1923 i la colla gegantera amb els gegants Abdon i Assumpta i el gegantó Charlie Rivel.

Entre els equipaments culturals hom pot destacar l'exposició dedicada a Charlie Rivel que va ser inaugurada el 26 de juliol de 1990 amb el nom de Charlie Rivel Hall en un espai cedit per la Caixa d'Estalvis i Pensions, situada a les Galeries del passeig Narcís Bardají. Anys després, i després dels treballs d'adequació realitzats en una de les sales del Castell de Cubelles, la col·lecció es trasllada. El 16 de març de 2006, i amb presència de diferents personalitats polítiques convidades a l'acte, s'inaugura oficialment el nou emplaçament que es bateja amb el nom d'Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel. La col·lecció, que conté objectes personals, pintures i vestuari del pallasso, ha anat creixent i incorporant novetats, amb l'objectiu d'impulsar la seva promoció i difusió.


Lagricultura és dedicada principalment al secà; hi predomina el conreu de la vinya (hom elabora cava) i dels cereals, però també hi ha, entre altres, hortalisses i fruiters (presseguers especialment). Lactivitat ramadera se centra en laviram, però a més hi ha bestiar oví, cabrú i boví.

La indústria és diversificada. Són rellevants els sectors del metall i (especialment fins a la crisi del 2008), les constructores, amb tot lampli ventall dempreses subsidiàries i de materials de la construcció, que aquestes generen. Amb tot, és el sector terciari el que ha esdevingut el principal centre docupació de la població.


Personatges il·lustres i adoptius

Joan Pedro i Roig, fill preditecte, (Cubelles, 14/4/1830 - Mar de les Antilles, 30/10/1890). Indià, comerciant i prohom de Cubelles.

Conxa Baró Jimènez, filla adoptiva, (Cuba -Mar de les Antilles, 30/10/1890). Esposa de Joan Pedro i Roig.

Francesc Estapé i Pañellas, fill predilecte, (Cubelles el 12/4/1883 - Cubelles/7/1959), Metge.

Josep Andreu i Lasserre "Charlie Rivel", fill predilecte, (Cubelles, 23/4/1896 - Sant Pere de Ribes, 26/7/1983). Pallasso català.

Darius Huguet i Fontova, fill adoptiu, (Lleida, 1903 - Cubelles, 1990). Metge.

Antoni Pineda i Gavaldà, fill predilecte, (Cubelles, 1930 - 18/05/2023). Cronista gràfic.

Dolors Thomas Fabregat, filla adoptiva, (Barcelona, 10/3/1923 - 23/12/2009). Poetesa.

Víctor Alari i Pons, fill adoptiu, (Calafell, 11/9/1955 - Cubelles, 12/5/1996). Mestre, escriptor, historiador.

Paulina Andreu Bustos, "Paulina Schumann", filla adoptiva, (Barcelona, 1921 -Sant Pere de Ribes,  9/10/2020). Artista de circ, domadora eqüestre.

Joan Vidal i Urpí, fill predilecte, (Cubelles, 1951). Historiador.


Gastronomia

Cubelles tofereix diversos plats típics de la gastronomia tradicional catalana. El mar i la vinya són els elements claus de la cuina cubellenca com a base per a lelaboració duna gran varietat de plats amb bon gust pel teu paladar. Els plats típics són lall cremat, larrossejat, el bull de tonyina, larròs caldós, el bacallà, els peus de porc, el conill a lall i pebre, les faves, la paella marinera i la xatonada entre daltres.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La Xatonada Popular i els concursos de Mestres Xatonaires. Febrer.

Carnaval de Cubelles. Febrer.

Les Caramelles de Cubelles (Diumenge de Pasqua).

Festa Major Petita en honor a sant Abdó i sant Senén. Juliol.

Trobada de Gegants. Juliol.

Festa Major per la Mare de Déu dAgost. Agost.

Festa de la Verema. Setembre.

Mercat el divendres matí a la plaça del Mercat


Entorn, que veure, què fer

Església de Santa Maria de Cubelles (1737).

Castell dels Marquesos d'Alfarràs.

L'Aliança.

Font del Carrer Major i font del carrer Sant Antoni.

Can Travé.

Ermita de Sant Antoni de Pàdua.

Antiga Quadra Gallifa.

Casa del Dr. Estapé.

Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel.

Les platges.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Cubelles; Cubelles Guia de turisme; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml)Google (.kmz)



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre Topònims catalans: etimologia i pronúncia de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs https://www.cubelles.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://elrefranyer.com/; http://topica.dites.cat/; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikiquote.org/; http://www.iepenedesencs.org/; https://www.catalunya.com/; https://www.ccgarraf.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.raco.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blogs d'accés públic.

Data de visita: 07/05/2022      Data de publicació: 16/07/2023