Premià de Mar

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Premià, en la documentació antiga Primiliano (s. X), derivat de l'antropònim llatí PRIMULLUS que és un diminutiu de Primus (“el primer”, per l’ordre de naixement dels fills); de Mar, per la situació litoral.
	Gentilici	Premianenc premianenca.
	Canvis de nom	L'any 1836, Premià de Mar obté la independència Sant Pere de Premià i es constitueix com a municipi amb el nom de Sant Cristòfol de Premiá. San Cristóbal de Premiá ==> Premiá de Mar (Cens de 1857). Premiá de Mar ==> Premià de Mar (11/02/1983).
	Agermanament	Calasparra (Múrcia) i Cehegín (Múrcia).
	Malnom	Gafarrons.

Data de visita: 7 d’abril de 2021

Al municipi hi trobem la vila de Premià de Mar com a única unitat de població.

Limita al nord amb Premià de Dalt, a l'est amb Vilassar de Mar, al sud amb el mar Mediterrani i a l'oest amb el Masnou i Teià.

L’entorn físic

Pel que fa a l'orografia, Premià de Mar és un municipi costaner sense muntanyes. Limita amb el Parc de la Serralada Litoral però no hi forma part. Un dels elements a destacar de Premià de Mar són les abundants rieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l'any. En èpoques d'aiguats la canalització urbana és l'element clau per evitar danys col·laterals.

Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d'estar pràcticament secs a portar un cabal d'aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Premià de Mar és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres des de les primeres serres del conglomerat litoral a altituds similars a la del mar.

El clima és típicament mediterrani, amb estius càlids i xafogosos i hiverns suaus. Les temperatures i les precipitacions estan condicionades per dos factors claus: la muntanya, la serralada del Parc Litoral, que actua com a barrera, tot i la seva altitud modesta, i protegeix els turons més baixos i la plana dels vents freds d'origen continental de l'oest i del nord, i el mar que exerceix una acció reguladora de la temperatura. Ambdós afavoreixen un clima amb unes temperatures suaus però molt humit, amb una mitjana d'humitat del 70%, que fa que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes, però que la població les noti més.

Les precipitacions són escasses, són més abundants el setembre, octubre i maig i més secs són febrer i juliol. De mitjana es recullen al voltant de 570 l/m2 anuals, però en períodes concrets poc repartits al llarg de l'any, quelcom que afecta la vegetació i a l'erosió del sòl.

Les temperatures més altes són durant els mesos d'estiu, juliol i agost principalment, mentre que les més baixes es registren en els mesos d'hivern, en ordre descendent gener, desembre i febrer.

Història, cultura, economìa

Les primeres dades històriques sobre el poblament del que avui coneixem com a municipi de Premià de Mar són antigues. S'han constatat restes prehistòriques, com per exemple algunes terrisses de l'estil neolític de Montboló en el seguiment arqueològic pertanyent a la segona fase de l'anomenada Illa de Premià (on abans hi havia els antics Frigorífics del Maresme SA). Aquesta dada és important, ja que a banda d'una cronologia antiga (4.500 abans de Crist, aproximadament), és la primera vegada que es detecta terrissa del tipus Montboló al Maresme. Un altre seguiment arqueològic dut a terme durant la construcció dels fonaments dels aparcaments de la Plaça de la Sardana han revelat l'existència d'un important jaciment corresponent a la Primera Edat del Ferro, amb una cronologia propera als segles VIII-VII a.C.

Més recentment s’han documentat altres jaciments amb una fase de Bronze Final-I Edat del Ferro, com per exemple a la plaça dels Països Catalans i a Can Ferrerons. D’èpoques més reculades, com l’Edat del Bronze, es coneixen algunes restes disperses.

Hi ha diverses troballes de vil·les romanes datades entre els segles I aC i VII dC.

Amb l'arribada dels romans a partir de l'any 218 a.C. començaran a produir-se tota una sèrie de canvis socials, econòmics i polítics molt importants. El tipus d'assentament principal serà el que ells mateixos anomenaven villae (vil·les), és a dir, cases de camp. És evident, tal i com l'arqueologia ha demostrat, que el poblament romà fou dispers i molt abundant a la comarca del Maresme, i Premià de Mar no n'és cap excepció. Destaquem la vila de la Gran Via que era certament una casa senyorial (una domus, si emprem la terminologia de l'època) on també s'hi han trobat magatzems, tallers, forns i altres elements productius. O la necròpolis situada en el Palmar Hotel, bàrbarament destruïda per les excavadores. Altres jaciments romans que destaquen són la casa localitzada al carrer de la Mercè, amb data entre els anys 75-25 a.C., o els tres abocadors excavats durant la primera fase de construcció de l'Illa de Premià (els antics Frigorífics), amb una cronologia situable entre els anys 100 a.C.-70 d.C. A banda dels jaciments esmentats, cal citar igualment les troballes de Can Colomer, Can Manent, Cal Metge, el Vallpremià, el Mas Foixà, el carrer Gibraltar, etc., així com també les més recents dels torrents Amell i Fontsana o les dels carrers Gran Via i Elisenda de Montcada, evidenciats durant els seguiments arqueològics d'obres duts a terme entre els anys 1996-1997.

El nom de Premià apareix en els documents per primera vegada en el segle X: molt probablement deriva d'un propietari romà, segurament d'època tardana, anomenat Primius, Primianus o Primiliamus. Precisament és en aquest segle -el X- quan comencen a trobar-se en la documentació esments de llocs premianencs que encara existeixen: l'ermita de Santa Anastàsia -actual Santa Anna de Premià de Dalt- en l'any 987, l'ermita de Sant Mateu en el 993, o els terrenys de la Cisa en el 995.

Entre els segles XV i sobretot el XVII ja es troben evidències d'establiments a la zona, s'esmenta l'any 1687 la masia de Can Manent com a "fleca, gavella i mesón".

La població costanera de l'actual Premià de Dalt, el Premià de Baix com es deia aleshores, creixia ràpidament: així, a finals del segle XVIII es començava a construir la que després seria la parròquia de Sant Cristòfol.

L'any 1836 Premià de Baix es converteix en Premià de Mar, sota l'advocació de Sant Cristòfol. I el 1841 consagrarà parròquia pròpia. El 1848 arribarà el primer tren... A partir d'aleshores l'evolució de la població serà vertiginosa.

El final del segle XIX veurà dos fenòmens que canviaran Premià de Mar per sempre: la fil·loxera, que destruirà les vinyes existents en el terme provocant un reciclatge forçós dels conreus, i la fi de la carrera de les Amèriques amb la implantació de la navegació a vapor. A canvi, es desenvoluparà una important activitat industrial que va tenir el seus punts forts en el sector tèxtil i en el de l'estampació: els noms d'algunes de les fàbriques com Can Za, Can Gravada, la Lyon Barcelona (pionera de l'estampació a la lionesa), el Vapor Vell i d'altres perduren encara en el record de molts premianencs. L'any 1884 es bastia la Propagadora de Gas. Poc després arribaria la il·luminació per fanals de gas als carrers, l'aigua de Dosrius, l'electricitat, el telèfon... I Premià, com moltes altres poblacions, entrava de ple en el vertiginós segle XX.

Culturalment, Premià de Mar compta amb el museu de l'Estampació, dos teatres i una biblioteca.

És a punt d’obrir el Museu Romà de Premià de Mar, que explica un excepcional edifici de planta octogonal, i la vil·la romana de la Gran Via-Can Ferrerons on es troba emplaçat.

També ofereix diferents recursos tant en l'àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l'Escola La Salle Premià de Mar o l'Institut Serra Marina.

Socialment, Premià de Mar és una ciutat activa amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui el futbol, màxim exponent del qual és el Club Esportiu Premià de Mar, però també té clubs i equips d'altres esports com el bàsquet, el futbol sala, el tennis, el pàdel, i relacionats amb l'aigua com la natació, el waterpolo o el rem.

Fins a l'arribada del primer ferrocarril el 1848, l'activitat econòmica de la localitat de Premià de Mar se centrava en la pesca i en l’agricultura: cereals, vinya, taronja... També hi havia activitats marineres (carrera de les Amèriques). El terme municipal estava constituït pels habitatges d'un grup pesquer.

L'economia premianenca actual es basa en tres elements: la floricultura, la indústria (construcció i tèxtil) i el sector serveis. La Gran Via de Lluís Companys constitueix l'eix bàsic al voltant del qual gira l'activitat comercial de la localitat. En aquesta via trobem el mercat de Sant Joan i una gran quantitat de botigues, bars i comerços.

Personatges il·lustres

Pau Roig i Cisa (Premià de Mar 1879 - Barcelona 1955), pintor i gravador.

Salvador Moragas i Botey (La Barceloneta, 1911 - Premià, 1992), escriptor.

Francesc Mas i Abril (Vilassar de Dalt, 1880 - Barcelona, 1960), poeta.

Fires i Festes

Temporada de Música Clàssica a l'Espai l'Amistat durant tot l'any.

Celebra la Festa Major Petita coincidint amb les dates del Carnaval.

Fira de Sant Jordi i Aplec de la Sardana, el mes d'abril.

El Rebombori. És la festa de la cultura popular i tradicional de la població. Se celebra durant la darrer cap de setmana de maig.

Celebra la Festa Major de Pirates i Premianencs pels volts del 10 de juliol en honor a Sant Cristòfol.

Els dijous té lloc el mercat setmanal. La ubicació del mercat és fixa i s'estableix a la riera.

Vivències, curiositats i llegendes

El Museu de l'Estampació ofereix als seus visitants els articles de la botiga del Museu que han estat estampats artesanalment, amb motius que són únics (https://museuestampacio.pdm.cat/).

El Museu Romà de Premià de Mar, que allotja un singular edifici octogonal únic a Catalunya, que està previst obrir al públic enguany (https://museuroma.pdm.cat/).

Premià ha conservat en el seu patrimoni immaterial diverses llegendes i tradicions. La primera és la llegenda fundacional: el pescador Cristòfol, alt i fort com el patró de la població, aixecà la primera barraca ran de mar, posant la primera pedra del que seria el barri de mar de Sant Pere de Premià (l'actual Premià de Dalt), que a l'any 1836 esdevindria el municipi de Premià de Mar.
També explica la llegenda que fou un eclesiàstic el que, assegut a la Cadira del Bisbe de Premià de Dalt –que per això portaria aquest nom- fou el que marcà els límits territorials del nou municipi que havia de ser Premià de Mar, a l'any 1836, seguint el Camí del Mig.
Existeixen diverses contalles i tradicions respecte dels gafarrons, aquells petits ocells tan abundants a Premià en el passat, i que han estat l'origen del motiu que se'ns aplica: dir-te gafarró és el mateix que dir-te premianenc.
Una tradició ben arrelada a Premià és la del ball de la Disfressada, variant del ball de Gitanes, que ha estat recuperada recentment (2008).
Finalment cal dir que la història de l'Esther, en Martí i l'Omar, escenificada durant la festa major, és de creació moderna, tot i que inspirant-se en veritables tradicions comarcals, com ara la del ball de les almorratxes o la del bei del castell de Burriac.

Entorn, Que veure

Visitar l'antiga casa del Terçó i actual Casal Parroquial.

Descobrir l'església de Sant Cristòfol, amb una portalada amb motius mariners esculpits en granit que és única, i els seus voltants.

Visitar el jaciment de Can Farrerons on està previst obrir el Museu Romà de Premià de Mar.

Visitar el Museu de l'Estampació a l'antiga Fàbrica del Gas.

Gaudir de les nombroses platges del terme.

Per als aficionats al submarinisme, contemplar les restes d'una platja quaternària fossilitzada entre Premià i Vilassar, a pocs metres sota l'aigua.

Links i adjunts

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Premià de Mar; Mapa del municipi; Patrimoni Cultural de Premià de Mar.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml); Google (.kmz).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

Premià, en la documentació antiga Primiliano (s. X), derivat de l'antropònim llatí PRIMULLUS que és un diminutiu de Primus (“el primer”, per l’ordre de naixement dels fills); de Mar, per la situació litoral.