Benviure fou el nom originari del terme municipal fins al segle XI.
Castrum Episcopalen (S. XI) "Castell episcopal. De castell i bisbal, "Pertanyent al bisbe".
Gentilici
Castellbisbalenc, castellbisbalenca o bisbalencs o bisbalins.
Canvis de nom
Ben Viure fins a la meitat del segle XII, després Castellbisbal.
Durant set mesos de la Guerra Civil, alguns li van dir Fruiters.
Malnom
Gitanos, potes-roges.
Dites
Castellbisbal, vi, oli i pa de ral.
Els de Castellbisbal, tot ho miren des de molt alt.
Data de visita: 11/06/2016
Limita al nord amb Abrera i Ullastrell, a l'est amb Rubí i Sant Cugat del Vallès, al sud amb el Papiol, Pallejà i Corbera i a l'oest amb Sant Andreu de la Barca i Martorell.
Entitats de població: Castellbisbal, Compte de Sert, Can Santeugini, Can Costa, Costablanca, Santa Teresita, les Casetes de Ca n'Oliveró, Can Nicolau de Dalt, Colònia del Carme i diverssos poligons industrials.
El mèdi físic
El municipi de Castellbisbal, d'una extensió de 31,15 km2 , és situat a la vall baixa del Llobregat, a la confluència de la riera de Rubí amb aquest riu. Encara que en la divisió comarcal del 1936 fou adjudicat aquest terme al Vallès Occidental, històricament i geogràficament aquest municipi pertany, més aviat, al Baix Llobregat, ja que el terme passa per la riba dreta del riu (Ca n'Albereda) i històricament estigué vinculat a la baronia de Castellví de Rosanes,
Geogràficament, el terme compta amb una plana fluvial que ocupa el sector de ponent, a tocar del riu Llobregat. Aquesta plana ha estat la zona més fèrtil del terme, on tradicionalment els veïns tenien els seus horts i on l’aigua apareix amb facilitat a les capes freàtiques. L’alçada mitjana d’aquesta plana és de 50 m. La plana al·luvial es veu tallada per una costa que s’aixeca verticalment presidida pels turons abans esmentat de les Forques, les Garses, la Verdulaga, les Guàrdies i el Canyet, amb una alçada mitjana d’entre 145 i 177 m. La resta del terme, que suposa l’altre 80% de la superfície del territori, està formada per la plataforma que s’alça a continuació dels turons i fins a la Serra de l’Ametller. Aquesta plataforma elevada es veu tallada per un seguit de torrents: el Bo, el de Pegueres, el de Salzes i el de Can Canyadell que vessen les seves aigües al Llobregat o a la riera de Rubí. L’erosió d’aquests torrents ha creat congosts que tallen l’argila creant xaragalls ocupats per una vegetació exuberant, entre la qual destaquen els talls verticals argilosos.
Història
En la documentació de la primeria del segle XI hi apareixen els dos noms, l'antic de Benviure i el més recent de castell Bisbal castrum Episcopalem olim vocitatum Bene Vivere. llavors van començar a anomenar-lo Castell del Bisbe per ser feudatari de la seu barcelonina, d’on va derivar fins l’època actual el nom de Castellbisbal, excepte durant set mesos de la Guerra Civil, que li van dir Fruiters.
El 1953 hi va haver un esllavissament de terres, prop del Raval, el qual deixà al descobert, sota una petita vauma, un parell d’esquelets molt deteriorats, amb restes de ceràmica local cuita a la foguera. Examinats els fragments, van resultar ser de dos mil anys abans de Crist. És la dada més antiga d’assentament humà al terme.
Durant l'època romana va haver-hi dos assentaments. Un a la Riera de Salzes i un altre al pla de confluència de la Riera de Rubí amb el riu Llobregat,
El primer senyor del castell, conegut, era de la família dels Castellvell, 1045. Ramon Beremon fou el primer dels Castellbisbal, 1137 i Arnau d'Orcau l'últim, 1472.
El rei Joan II lliurà el castell a la família Requesens, i mentre n'era senyora Mència, va manar construir l'actual temple de Sant Vicenç de Castellbisbal, 1580-1592. Convertits els senyors del castell en noblesa de palau, van anar a residir a la cort reial, allunyant-se dels senyorius. Altres senyors foren els Fajardo, 1650, els Álvarez de Toledo, 1727, i finalment la comtessa de Sobradiel, 1860.
Del 1900 fins a la Guerra Civil espanyola el poble passa per una bona època i es construeixen l'estació i la carretera, creen la companyia del gas, posen l'aigua corrent i l'enllumenat elèctric, funden el club de futbol, la fassina i posen el primer telèfon. També s'opera un canvi en el cultiu de la vinya i es planten camps de fruiters al secà i horts al regadiu. A més es comença a comerciar.
Cap als anys 60 comença la industrialització del terme, l'arribada d'una gran quantitat d'immigrants espanyols i la fi de la pagesia.
Les principals activitats industrials corresponen als sectors tèxtil, metal·lúrgic, alimentari, químic, de la construcció, de la ceràmica, del vidre, del plàstic, elèctric i dels mobles.
Personatges il·lustres
Comentaris
Vivències, curiositats i llegendes
El tercer document escrit en català després del Forum Iudicum i Les Homilíes d'Organyà és el Capbreu de les rendes, drets feudals i tributs, pertanyents al Bisbe de Barcelona en el Castell Bisbal en lo Llobregat, data de l'any 995 a 1010 d. C. i està dipositat en l'arxiu de la Catedral de Barcelona Liber Antiquitatis Ecclesie Cathedralis vol.IV, foli 69, doc.num. 195.
Quan vàrem anar a veure la finca Santeugini, vam tenir la sort de trobar un propietari ensenyant la finca a uns possibles compradors i ens va permetre passar a fer una ullada i les fotografies que volguéssim, inclús ens va explicar una miqueta de la història de la finca.
Festes, Fires, Mercats i Tradicions
Festa Major d'hivern per Sant Vicenç, patró de Castellbisbal (gener).
Mostra Participativa d'Oficis Tradicionals i Artesans (maig).
Festa de l'aigua i la llum (agost).
Festa Major d'estiu, Festa de Can Costa, Festa de Can Santeugeni, Festa del comte de Sert. (agost).
Festa de la verema o del Most (octubre).
Què fer?
Entorn, que veure, què fer
El pont del diable (entre Martorell i Castellbisbal).
L'església de Sant Vicenç, datada del segle S.XVI.
A Can Pedrerol de Baix hi ha la capella de Sant Quintí
Ermita del castell
Restes de l’ermita de Sant Joan de Ca n'Estaper
També cal destacar el Museu Municipal de la Pagesia i el del tractor d'època
L'Olivera del Parc del Castell i Roure de Ca n'Ametller
