Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Viladecavalls

INICI


Vallès Occidental

Àmbit Metropolità de Barcelona - Costa Barcelona


Vallès Occidental, Barcelona


Àlbum amb totes les fotografies


Viladecavalls


Masia de Can Turu


Can Vinyals


Carrer Major


Església de Sant Miquel de Toudell


Santa Maria de Toudell a Can Tries, al fons Can Boixeres


Àlbum amb totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Villa de cavallis o villa equorum.
En la documentació antiga Villa de cavallis (s. XI), grafia aglutinada de vila de cavalls, en el sentit de vila on es crien cavalls.”.
Quatre teories:
La primera explicaria que el topònim prové de l'existència de cria de cavalls en el lloc.
La segona, seria per la importància del bestiar cavallí en el treball al camp.
La tercera, tindria orígens islamitzants: al mot villa se li hauria afegit qabà'il, del àrab clàssic, i que fa referència a les cabiles o tribus.

La quarta i última, explicaria l'origen del nom en l'existència de dos turons al lloc, els quals coincidirien amb l'emplaçament dels dos antics castells de Viladecavalls, el sobirà i el jussà, va originar el nom del poble.

Gentilici

Vilacaballenc, vilacaballenca.  (Tarumbaires, de Cal Tarumbot)

Canvis de nom

Vila de Caballs y Cuadra de Clará (1842)    Viladecaballs (1849)

Viladecabálls    Viladecavalls del Vallès (1933 1936), Segona Republica.

Viladecaballs   à Viladecavalls (11/02/1983)

Nom popular

La Tarumba

Dites

Vent de Montornès[,] que no plou ni aclareix, però quan s'hi posa s'hi coneix.

Agermanament

Gratentour (Haute-Garonne, Occitanie, França)


Data de visita:          11/02/2017


Limita al nord amb el terme municipal de Vacarisses, a l'est amb el municipi de Terrassa, al sud  amb Ullastrell i a l'oest  amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) i Abrera (Baix Llobregat).

Les unitats de població son: El poble de Viladecavalls, el raval de Can Tries, les caseries del Molinot, la Tendera i Tiursa, les urbanitzacions de Can Corbera, Can Turu, la Planassa i la Sant Miquel de Gonteres (Guanteres) i els polígons industrials de Can Mir i Can Tries Industrial.

Viladecavalls ha articulat la seva població en diversos barris: el Centre Urbà, Can Trias, Sant Miquel de Gonteres (Guanteres), La Planassa, Les Carenes de Can Turu, Can Corbera, El Molinot i Can Pepet.


El mèdi físic

El clima és de tipus mediterrani, que es caracteritza pels estius càlids i hiverns suaus. Les precipitacions es concentren a la primavera i la tardor, essent pràcticament nul a l'estiu.

La població vegetal de Viladecavalls és de tipus mediterrani, tot i que cada cop hi abunda més el bosc de pi blanc i alguns exemplars d'alzina.


Història

Cercant l'origen de Viladecavalls, trobem vestigis de la presència de pobles Ibers des de la Riera de Gaià fins al Molinet. La tribu ibèrica dels laietans s'instal·là al Vallès, i el va convertir en una de les zones més poblades de Catalunya.

De l'arribada dels romans a la comarca, fa més de dos mil anys, en donen testimoniança les restes trobades al camí del Molinot, als camps al davant de la vil·la romana, a la Planassa, a la riera de Gaià i a la Tiursa, prop de l'església de Sant Miquel de Toudell.

El primer document escrit sobre la vila data del segle X, en aparèixer el topònim de Toudell, en aquest cas fent referència a Santa Maria de Toudell, una de les tres parròquies del terme juntament amb la de Sant Miquel i Sant Martí de Sorbet.

Inicialment, la parròquia de Santa Maria era supeditada de la de Santa Maria de Terrassa. Aquesta dependència, va continuar fins a principis del segle XIX, quan va passar a dependre de la parròquia de Sant Martí de Sorbet de Viladecavalls. Dins d'aquesta mateixa propietat, i comunicats per una galeria subterrània, també s'hi troba el mas de Can Trias.

També se sap que hi havien dues fortificacions: castell de Viladecavalls Sobirà i el de Viladecavalls Jussà. No es coneix on estaven situats, però es pot deduir que hagin estat els precedents dels nuclis de Cavall Sobirà i Cavall Jussà. Aquests castells posseïen terres i masies: Mas Sacorona, Mas de Cort de Vedells, Mas de Castellar i el de Bover; tots ells esmentats entre el s.XIII i XV. Aquestes pertanyien a la parròquia de Sant Martí de Sorbet, que va ser consagrada el 1096 i a la que se li va adjudicar un espai de 30 passes a la seva sagrera, que gaudia de protecció eclesiàstica. Durant l'edat mitjana, la població de Viladecavalls era formada pels nuclis de població de les sagreres i els habitants de les masies.

A l'edat moderna, les terres de la serra de Sorbet van ser heretades pels propietaris del Mas de Can Corbera. L'any 1758, aquests van cedir les terres als pagesos perquè hi conreessin i construïssin les seves pròpies masies, la majoria de les quals encara existeixen. La població estava distribuïda per alqueries amb famílies molt nombroses.

Entre els s.XVIII i XIX, amb la dinamització de l'agricultura, es forma bàsicament l'actual ciutat de Viladecavalls quan es construeixen cases en els terrenys més pròxims de la parròquia. Al 1769 es menciona el nucli anomenat les Casanoves o la Tarumba que forma part del poble de Viladecavalls.

L'any 1849 s'annexionen al terme vàries masies, les quals formaven part d'Olesa, Gallifa i el terme parroquial de Santa Maria de Toudell.


Des dels seus orígens fins a principi del s.XX ha estat una ciutat agrícola, on els habitants vivien del conreu de les seves terres. La industrialització de Terrassa va afectar Viladecavalls, de manera que molts dels pagesos van anar a treballar a la indústria de Terrassa.

A principis del segle XIX, amb l'arribada del ferrocarril, la fil·loxera i la seva proximitat amb Terrassa, començà a predominar la indústria tèxtil.

El sector tèxtil va anar perdent importància a mesura que la industrialització va anar transformant la fesomia econòmica i social del municipi. Actualment, la propagació d'un bon nombre d'indústries (als polígons de Can Mir o Can Tries) i la  proliferació de les urbanitzacions residencials han suposat un més que considerable augment demogràfic; l'abril del 2005 es va assolir la xifra de 7.000 habitants, mentre que el 1970 amb prou feines sobrepassava el miler.


Personatges il·lustres


Gastronomia

Durant la festa Major de Sant Martí se fa la fira gastronòmica amb productes de proximitat en venda al detall i en format degustació.


Vivències, curiositats i llegendes

El poble de Viladecavalls, és popularment conegut com la Tarumba i els seus habitants com a tarumbaires, nom que prové dels qui hi vingueren a viure, els quals eren duna casa que encara avui dia sanomena Cal Tarumbot.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major d'estiu, el segon cap de setmana de juliol.

Festa Major d'hivern, per Sant Martí (11 de novembre), patró del municipi.

Fira artesanal de Santa Llúcia, per els volts de Nadal.

Gala de l'esport de Viladecavalls, el mes d'abril.


Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Martí de Sorbet, al carrer Major del poble, d'origen romànic (consagrada al segle XI), reconstruïda en època barroca;

Església de Sant Miquel de Toudell, propera al castell; romànica del segle XII, remodelada al segle XVIII;

Església de Santa Maria de Toudell, situada al polígon industrial de Can Tries, també romànica del segle XI, amb absis semicircular i un interessant campanar de torre;

Diverses masies disseminades pel terme: Can Baiona, Can Boada de les Parentes, Can Boixeres, Can Cabassa, Can Corbera, Can Coromines, Can Garriga, Can Gonteres, Can Marcet, Can Mir, Can Mitjans, Can Sanaüja, Can Tries, Can Trullàs, Can Turu, etc.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Què veure a Viladecavalls, Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes...” de Manuel Bofarull i Terrades, la revista “Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 82, desembre 2016,” de SCG i dels webs http://www.viladecavalls.cat/; http://www.oocities.org/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.ine.es/; http://joaquimverdaguer.blogspot.com/; http://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/; http://www.festacatalunya.cat/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; https://ca.wikipedia.org/; http://www.enciclopedia.cat i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de Visita: 11/02/2017 Data de publicació: 09/08/2020