Vallromanes(ó)

Àmbit Metropolità de Barcelona - Costa Barcelona

Comarques de Barcelona, Vallès Oriental, Barcelona

INICI

Anar al Vallès Oriental

Totes les fotografies flickr i google+

Vallromanes

Ermita de Sant Andreu

Cal Cisteller

Església de Sant Vicenç

Antigues escoles

La Roca foradada

Totes les fotografies flickr i google+

Localització i dades demogràfiques

Data de visita:          25/11/2016

Limita al Nord-Est amb el terme de Vilanova del Vallès, al Nord-Oest amb Montornès del Vallès i al Sud-Oest amb Santa Maria de Martorelles; per la part meridional confronta al Sud-Est amb Vilassar de Dalt, al Sud amb Premià de Dalt, Teià i Alella, pertanyents a la comarca del Maresme.

El municipi comprèn el poble i cap de municipi de Vallromanes i un seguit d’urbanitzacions que formen pràcticament un continu urbà amb el cap municipal, entre les quals destaquen Cal Marxant, Can Corbera, Can Rabassa (compartida amb el terme de Vilanova del Vallès), Vallromanes Residencial, Cal Tàvec o l’Oasi.

Entorn Físic

Tot el terme municipal està sobre la serralada litoral i no arriba a la plana del Vallès. La litologia dominant són granodiorites la intrusió de les quals va tenir lloc als episodis finals de l'orogènia herciniana, al final del paleozoic. La meteorització dels granits dóna lloc als saulons, uns materials d'elevada fertilitat.

Tot el municipi forma part de la conca hidrogràfica del Besòs. Els principals cursos fluvials del municipi de Vallromanes són: la riera de Vallromanes, d'uns 6 km. de longitud, afluent del riu Mogent; el torrent de les Fontanilles, el torrent d'Ardenya i el de l'Agutzil que aflueixen a la riera de Vallromanes i el torrent del Sot dels Verns que aflueix al torrent de Can Gurri.

Història, cultura, economia

La referència més antiga de Vallromanes és del 970, que s’esmenta la casa de Sant Vicenç a Valle de Romanas. Aquesta església, que és documentada el 1183 com a parròquia, pertanyia al terme del castell de Montornès o de Sant Miquel de Montornès, al qual també pertanyia la de Sant Sadurní de Montornès. El castell, documentat des de 1108, és situat dalt del turó del castell de Sant Miquel, al límit amb el municipi de Montornès del Vallès (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la capella de Sant Miquel corresponen a Montornès). Posseïren el castell els Montornès, que a la segona meitat del segle XIV adquiriren del rei la jurisdicció civil i criminal i el mig imperi, mentre que el senyor rei es reservava el mer imperi i la directa i alodial senyoria, drets aquests que foren adquirits del rei el 1390 per la ciutat de Barcelona. Fins a la primera meitat del segle XV els consellers barcelonins reberen queixes dels homes del castell de Montornès contra Pere de Montornès, que tenia el castell en feu de la ciutat de Barcelona. Els remences s'hi fortificaren el 1485. El 1505 el sobirà va vendre en feu (amb retenció del domini alodial i directe) a la universitat de Montornès les rendes del castell i de les parròquies de Montornès. Així, Vallromanes, Alella i Montornès, pobles que fins aleshores depenien del castell, passaren a ser de reialenc. El 1632 Vallromanes i Montornès formaven una batllia (al segle xix aquests pobles constituïen un sol municipi, fins que Vallromanes se'n separà a la primeria del segle xx). El castell de Sant Miquel de Montornès continuà en possessió dels Montornès fins al 1621, que passà als Taverner, que esdevingueren a la fi d'aquest segle comtes de Darnius. El 1718 el comte de Darnius reedificà l'antiga masia de la Torre Tavernera,[5] al peu del castell, que esdevindria en endavant residència dels senyors del castell de Montornès, els quals, a la fi del segle xvii eren els Fiveller, que heretaren també el títol de comtes de Darnius, i al segle xix ho eren els Martorell. A la fi d'aquest segle la propietat del castell i de la Torre Tavernera pervingué als propietaris actuals, els comtes d'Alba de Liste.

Vallromanes formà part de Montornès fins al 1933, quan es constituí en municipi independent. El primer alcalde de Vallromanes va ser, al 18 d'agost del 1933, Genís Guàrdia i Roca.

Entre els serveis, destaquen els pertanyents al ram del comerç, l’hostatgeria (inclou places de càmping), la restauració i el lleure. Dintre d’aquest darrer apartat, convé esmentar el Club de Golf Vallromanes, construït el 1969, que té la seva seu social en una masia senyorial del segle XVIII anomenada Torre Tavernera i alberga diversos serveis i instal·lacions esportives complementàries.

Comentaris

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La festivitat de sant Miquel, el dia 29 de setembre, que és quan s'hi celebra la Festa Major d'estiu.

La festivitat de sant Vicenç d'Osca, el dia 22 de gener, que és quan s'hi celebra la festa major d'hivern.

Mercat setmanal els dimecres.

Vivències, curiositats i llegendes

L’església de Sant Vicenç és una de les poques de Catalunya que té xemeneia. Sembla que les dones del poble s’hi reunien i, per protegir-se del fred, varen decidir fer-hi una llar de foc.

Entorn, que veure, què fer

Visitar les restes del castell de Montornès o de Sant Miquel de Montornès.

Apropar-se a la torre Tavernera.

Practicar el golf a algun dels dos clubs de Vallromanes.

Anar a veure la roca Foradada i el dolmen de Can Gurri.

Fer una ruta amb bicicleta de muntanya o a cavall pels voltants.

Gaudir del Parc Natural de la Serralada Litoral.

Links d’interès i documentació adjunta

Plànol de punts d’interès. Què fer a Vallromanes.

Itinerari per a Navegadors. TomTom (.ov2), Sygic (.itf), Google (.kml) i Google (.kmz)