|
Costa Daurada Baix Penedès, Tarragona |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
Costa Daurada Baix Penedès, Tarragona |
|
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 19 de Maig de 2012
El territori de Bonastre afronta al Nord amb Montferri (de l'Alt Camp) i Masllorenç, a l'Est amb Albinyana, al Sud amb Roda de Barà, Creixell i la Pobla de Montornès (els tres termes del Tarragonès), i a l'Oest amb Vespella de Gaià i Salomó (també del Tarragonès). Es composa dels nuclis de Bonastre, la Font de la Gavatxa, la Vinya del Bonastre i les Moreres. Història, cultura, economia S'han trobat diverses restes ibèriques i romanes dins el terme, el que fa pensar que el territori es trobava ja habitat en aquella època. Segons alguns historiadors el nom primitiu de Bonastre seria "Alastro", el qual prové del mot llatí "Oleastre", és a dir "terra de l'oli". I segons l'historiador Pere Català i Roca, aquest nom apareix l'any 1011 i l'any 1023 en el document de venda del castell de Castellví de la Marca, i més tard, apareix l'any 1049, en l'escriptura de venda del castell de Tamarit. Deu anys més tard, els Comtes de Barcelona donen en alou, a Bernat Amat i a la seva muller, l'anomenat Puig d'Ullastrell, amb la condició que hi edifiquin un castell. L'any 1066, el nom de Ullgastrell, apareix en la donació del territori de Puigperdiguers o Montornés. L'any 1178, en Bernat de Papiol fa donació del lloc al Monestir de Sant Cugat del Vallès, que en tindrà el domini, fins el 1382, quan el rei Pere el Cerimoniós, incorpora Bonastre a la Corona, després de fer redempció de la jurisdicció que posseïa l'abat de Sant Cugat. Malgrat això, trobem que en el s.XVII, Bonastre continuava essent de la senyoria del Monestir de Sant Cugat. Durant la guerra dels Segadors, el poble es convertí en refugi d' habitants dels pobles veïns, que fugien de les tropes castellanes. També fou lloc de pas per les tropes napoleòniques, durant la Guerra del Francès. I per acabar , els esdeveniments que tingueren lloc durant el període constitucional, l'any 1822. La població de marcada tendència absolutista, va ser atacada per una expedició de càstig formada per soldats de Tarragona, Reus, Valls, Torredembarra i Altafulla, encapçalada pel reusenc Josep Gayà. Els habitants fugiren del poble i de les tropes liberals, davant l'escomesa de les partides absolutistes emprengueren la retirada, produint-se en la lluita diversos morts i ferits, un d'ells el comandant Gayà, que va morir a resultes de les ferides rebudes. Cal fer esment de l'estada de Pau Casals, al poble de Bonastre, on els seus pares hi compraren una casa, l'any 1907, la qual va pertànyer a la família fins fa poc. El mestre estimà el poble i el recordà en moltes de les seves converses. L'agricultura és la principal activitat de la població. La meitat de les terres del terme es troben ermes, ocupades per garriga i petits rodals de pi blanc. Les terres de conreu són totalment de secà. El conreu principal és la vinya, sobretot macabeu i parellada, seguit de l'ametller i l'olivera, també hi ha avellaners, garrofers i arbres fruiters, sobretot presseguers. Com a complement de l'agricultura hi ha dos ramats d'ovelles i granges d'aviram i bestiar porcí. Antigament s'explotaven mines de ferro, de plom argentífer, pedreres calcàries i de guix, però deixaren de ser rendibles a l' introduir-se noves tecnologies. Des de final del segle passat l'emigració ha estat una constant en el municipi, actualment l'arribada de famílies barcelonines els caps de setmana i els períodes de vacances, han donat un nou impuls al poble. Comentaris i dites Vivències, curiositats i llegendes Municipi de la comarca del Baix Penedès, tot i que fins el 1990 pertanyia al Tarragonès però la seva clara voluntat penedesca ha decidit aquest traspàs de comarca. Els aguilots (figures de cartó pedra) que surten per les festes majors. Personatges il·lustres Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa major per Santa Magdalena el 22 i 23 de Juliol. Festa major petita, de santa Quitèria, es fa el maig Entorn, que veure, què fer L'església parroquial de Santa Magdalena restaurada per l'arquitecte Jujol entre el 1941 i el 1944. La Casa Fontanilles (1853). La Casa Delme o cal Ferrer. Mines de ferro i de plata. Jaciments romans (una necròpolis i vil·la romana) descoberts recentment. Links d’interès i documentació adjunta |
||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.bonastre.altanet.org/ ; http://ca.wikipedia.org ; http://www.enciclopedia.cat/ ; http://www.poblesdecatalunya.cat/ ; i altres webs i blocs d’accés públic Data de visita: 19/05/2012 Data de publicació: 13/06/2015 Data de revisió: 15/06/2020 |
|||||||||||||||||
