Calonge de Segarra

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Calonge, en la documentació antiga Quolonico (S. XI), prové del llatí COLONICU ‘pertanyent a la colònia, propietat rural’, potser topogràficament important; Segarra, pertany a la comarca natural de la Segarra.
	Gentilici	Calongí calongina.
	Canvi de capital	Calonge de Segarra --> Dusfort (15/03/2007)
	Canvis de nom	Fins el cens de 1910 s'anomenava Calonge, el 1907 es va proposar canviar el nom per Calonge de Calaf i, finalment l'any 1916, es va aprovar com a Calonge de Segarra.
	Subcomarca	Alta Segarra (Alta Anoia a efectes turístics).

Data de visita: 18 d'agost de 2021

Al municipi hi trobem una quarantena de masies aïllades i els nuclis de població d’Aleny, Mirambell, Dusfort, Sant Pere de l’Arç, El Soler i la Raval d’Aleny.

Limita al nord amb Pinós i amb l'enclavament d'Enfesta (de la Molsosa), al nord-est amb la Molsosa, tots ells del Solsonès, a l'est amb Sant Pere Sallavinera, al sud-est amb Calaf, al sud-oest amb Pujalt, i a l'oest amb Castellfollit de Riubregós.

L’entorn físic

Calonge de Segarra està situat al nord de la comarca de l'Anoia, a 643 metres d'altitud, a la zona de contacte entre la Segarra i el Solsonès. Drenen el terme els torrents de la Roca i el de Sant Pesselaç, afluents de la capçalera del Llobregós.

El terme municipal està format per masies disseminades i els nuclis de població de Sant Pere de l'Arç, Dusfort, Aleny, La Raval d'Aleny, Mirambell i El Soler.

El municipi compta amb una superfície de 37,28 Km2 dels quals el conreu cerealístic (blat i ordi) n'ocupa una bona part. La resta són boscos de matolls i garrics, per la part de les guixeres; rouredes a l'altiplà del sud; i algunes pinedes a la zona de contacte amb el Solsonès.

Història, cultura, economia

La història documentada de Calonge de Segarra es remunta al segle II a.C. quan es té constància d'una població habitada per forasters o propis d'una colònia, tal com etimològicament indica el seu nom: colonicus, provinent del llatí.

Conserva també l'afegit de la comarca natural que abraça aquesta zona central de Catalunya, la Segarra, territori que significa "centre o lloc on se separava el Ramat". De fet, el municipi de Calonge de Segarra està situat en una zona tradicionalment transhumant, creuat per importants carrerades i en el qual, des d'antic, els ramats provinents de la província tarraconense feien aturada abans de distribuir-se cap al Pirineu i a l'inrevés.

El castell de Calonge de Segarra és esmentat el 1010, quan, de retorn de l'expedició dels catalans a Còrdova, hi morí a la fi de juliol el bisbe de Vic Arnulf, germà de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, que posseïa la meitat d'aquest castell. Arnulf, ferit de mort, dictà el seu testament al castell, del qual foren marmessors Sal·la de Matamargó, Ermemir de Castelltallat, Guadall de Sant Mateu i Unifred, tots cavallers súbdits de Cardona.

D'aquest moment en endavant el castell de Calonge serà sempre més un domini important de la casa de Cardona, a vegades llegat a fills segons del casal, però sempre amb el pacte de revertir al tronc principal. Com a feudataris dels Cardona hi haurà els cavallers cognominats Calonge (Colonico) i més tard altres castlans, com Ramon de Fontanet el 1391. El 1460 seguí la causa del comte de Cardona, partidari de Joan II.

Sant Pesselaç, Aleny, Durfort i Conill van formar una batllia en desfer-se el domini jurisdiccional dels Cardona, per certes afinitats administratives que havien tingut des de la fi del segle XVIII. Aquesta batllia, però, que existia ja el 1820, es va desfer poc després del 1840 i Conill va passar a integrar-se a Pujalt i la resta a Calonge.

L'economia es basa en bona part en el camp, el conreu de blat i ordi. La ramaderia (bestiar porcí, oví i boví) complementa l'activitat agrícola. Calonge de Segarra sempre ha tingut una gran tradició terrissaire i encara podem observar restes d'antigues bòbiles, teuleries i cimenteres.

El turisme rural també suposa un bon complement a l'agricultura i en l'actualitat es disposa d'un bon nombre d'allotjaments rurals.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del Panellet - Dilluns de Pasqua.

Festa Major de Sant Pere de l'Arç – Segon cap de setmana de juliol.

Festa Major de Dusfort – Últim diumenge de juliol.

Festa Major d'Aleny – Últim cap de setmana de setembre.

Festa Major de Santa Fe de Calonge i del Soler – Primer diumenge d’octubre.

Entorn, que veure, què fer

Església de Santa Fe de Calonge de Segarra.

Collet de la Forca.

Església de Sant Pere de l'Arç i el retaule de Sant Pere.

Castell de Mirambell.

Font d’Aleny.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Calonge de Segarra; Rutes per Calonge de Segarra; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).

Mapa de punts d'interès

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs https://www.calongesegarra.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.idescat.cat/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 18/08/2021 Data de publicació: 27/02/2022

Etimologia