|
Comarques Gironines – Costa Brava Alt Empordà, Comarques de Girona, Girona |
Ajust pàgina
|
Comarques Gironines – Costa Brava Alt Empordà, Comarques de Girona, Girona |
Totes les fotografies de Cabanes
Totes les fotografies de Cabanes |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 4 d'agost de 2016 Limita al Nord amb el municipi de Masarac (del qual el separa el Llobregat), a llevant amb Peralada, a migdia amb Vilabertran i Figueres, i a ponent amb Pont de Molins i Llers. Comprèn el poble de Cabanes, cap de municipi, els veïnats de l’Aigüeta i de les Masies de Dalt, a més de nombroses masies, algunes de les quals formen agrupaments disseminats com ara el Pla i el Forn d’en Gestí; integra també l’antic monestir de Cadins. Entorn físic És al bell mig de la plana de l'Empordà entre dos rius: la Muga i el Llobregat, cosa que ha comportat unes terres molt fèrtils, essent així un poble majoritàriament agrícola. Història, cultura, economia En el veïnat de l’Aigueta, el segle XIX es feren troballes arqueològiques prop del camí de la Calçada (resta de la Via Augusta). La peça més interessant és l’anomenat Vas de l’Aigüeta, actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya, vas decorat amb vermell (motius geomètrics, espirals i ocells) datable en la segona meitat del segle I A.C. El lloc és documentat des del 885, dins el comtat de Peralada. Hi tingueren possessions diferents famílies nobles i des del segle X en donacions d’alous del seu terme al monestir de Sant Pere de Rodes. Formà part dels dominis dels vescomtes de Rocabertí (el castell de Cabanes és esmentat des del segle XIV). La propietat de gran part del territori era dividida en minifundis a causa del repartiment de les terres comunals, els antics aigualleixos propers als rius. Aquests terrenys foren objecte d’una concòrdia, l’any 1700, entre el comte de Peralada (i vescomte de Rocabertí) i la Universitat de Cabanes; el comte es reservà el poder d’establir algunes terres mentre que les altres passaven al comú, i alhora prometia de repartir als habitants de Cabanes parcel·les d’una vessana (els actuals horts familiars) al territori dit el Balcar. Els repartiments continuaren al llarg dels segles XVIII i XIX, especialment al sector de l’esquerra del Llobregat, cosa que evidencien les actuals feixes allargades i simètriques. Resten alguns béns comunals a la Garriga i al Tamariuar. El 1851 començaren les obres de contenció dels rius, que sovint malmetien els sembrats i inundaven la població. L’agricultura i la ramaderia són les activitats econòmiques bàsiques. A les vores de la Muga i del Llobregat hi ha una zona de conreus hortícoles que forma continuïtat amb l’horta del terme veí de Vilabertran (les hortes de Cabanes i de Vilabertran tenen molta anomenada a l’Empordà), i són regades també per les sèquies artificials del rec del Molí de Cabanes (que fou construït per a moure l’antic molí fariner) i del rec de la Font. A la resta del terme alternen diversos conreus de secà (cereals, farratge), i a les terres més allunyades del riu encara hi ha oliverars i vinyes. La cria de bestiar ha adquirit molta importància, i s’hi han instal·lat nombroses granges agropecuàries, que produeixen boví, porcí i aviram; la presència de bestiar oví també és notable. A més, hi ha activitats derivades de l’agricultura, com les farineres. Personatges il·lustres Josep Llombart i Pagès (1857-1905), creador d'un medicament capaç de curar ferides i cremades. Eusebi Puig i de Conill (1890-1927), pintor. Antoni Ribas de Conill (1880-1925), aficionat astrònom que va crear un observatori astronòmic a casa seva, Mas Rivas, anomenat "Observatorio del Muga". Guinidilda d'Empúries, esposa de Guifré I el Pelós (840-897). Comentaris Gastronomia Vivències, curiositats i llegendes La visita a Cabanes l’hem fet amb la Mª Rosa i en Josep que ens han fet de guies doncs la Mª Rosa hi ha viscut molts anys i encara hi manté la casa. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Les festes més destacades són la festa major de Sant Vicenç, al gener, i la festa de Sant Isidre, el dia 15 de maig, durant aquesta diada, a la plaça del poble, es fa una representació popular d’un suposat passatge de la vida del patró dels pagesos. La vigília de Sant Joan, al juny, es fa una sardinada popular. Entorn, que veure, què fer Església parroquial de Sant Vicenç, segle XVIII. Torre medieval, l'únic vestigi que queda de l'antic castell de Cabanes. És una torre cilíndrica d'estil romànic de 10 metres d'altura i murs de 2,60 m de gruix, en molt bon estat de conservació. Està declarada Bé cultural d'interès nacional. Monestir de Sant Feliu de Cadins i església d'estil cistercenc dels segles XII - XIII. En l'actualitat és un mas de propietat privada. Capella de Sant Sebastià. Links d’interès i documentació adjunta Què veure a Garriguella; Mapa punts d'interès. Itineraris: Google Earth.kml; Google Maps.kmz, Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp. |
||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.cabanes.cat/; https://cabanesemporda.wordpress.com/; http://www.enciclopedia.cat; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 04/08/2016 Data de publicació: 30/10/2016 Data de revisió: 17/06/2020 |
|||||||||||||||
