Garriguella

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga trobem Garriguela (s. XII), que és un derivat de Garriga.
	Gentilici	Garriguellenc, garriguellenca.
	Agermanament	Onore (Itàlia)
	Dites	Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella

Data de visita: 3 d'agost de 2016

El municipi limita amb els termes de Vilajuïga i Llançà, a llevant, Vilamaniscle a tramuntana, Rabós, Mollet de Peralada i Peralada, a ponent, i Pedret i Marzà, a migdia.

La població es divideix en dos barris ben diferenciats: Garriguella Vella (o Garriguella de Baix o Baix a Garriguella o Velles) i Noves (o Garriguella de Dalt); més al Nord hi ha l’antic priorat de Santa Maria del Camp.

Entorn físic

El paisatge queda definit per les pinedes, les alzines sureres i els camps de cultiu de secà amb cereals, oliveres i vinya. Juntament amb l'elaboració de vins i licors són la base de la seva economia.

Història, cultura, economia

En un precepte de Lotari del 982 ja consta que el monestir de Sant Pere de Rodes tenia possessions a la villa Novas. Fins el 1218, moment en què es parla del monestir de Santa Maria del Camp de Garriguella, no hi ha esment del topònim de Garriguella. En les Rationes decimarum del 1270 i el 1280 figura l’església de Noves, i el 1290 consta ja com a parròquia de Santa Eulàlia de Noves. En els nomenclàtors diocesans del segle XIV s’esmenta com a “eclesia parroquialis Sancte Eulalie de Novis vel de Garriguella”, però aquest determinatiu és un afegitó del segle XVI, cosa que demostra que la substitució del nom de Noves pel de Garriguella per al municipi o la parròquia és posterior al segle XIV.

La població tingué al llarg del segle XIX una marcada personalitat política. Ja al tombant dels segles XVII-XVIII s’hi havia destacat l’anomenat Rector de Garriguella, de nom Manuel, poeta dins la línia del Rector de Vallfogona, i austriacista convençut que s’hagué d’exiliar. Durant la guerra del Francès es destacà el guerriller Joan Rimbau, dit Simonet de Garriguella. Hi hagué després una gran rivalitat entre Noves i Garriguella, i en alguns avalots s’enfrontaren carlins i liberals. Arrelaren al poble idees liberals i republicanes federals (1869). Hi hagué dues societats de socors mutus, i encara perdura el casino La Germandat. El 1879 s’hi establí un temple protestant, que creà escàndol a la comarca. La tornada d’americanos enriquits afavorí algunes obres públiques, com el parc que se situa al raval hi ha la font de Sant Nazari o l’enllumenat de gas.

L’economia és de base agrària. La vinya és, de bon tros, el conreu majoritari, i, des de la fi del segle XIX i malgrat els estralls de la fil·loxera, l’elaboració del vi és acompanyada de la fabricació de licors i d’alcohol etílic. Hi ha una fàbrica de licors, una cooperativa agrícola on participen la majoria dels pagesos del municipi (la garnatxa que s’hi elabora té molta anomenada), una altra agrupació de vinyataires i diversos cellers particulars i embotelladors. Des del 1998 se celebra, el Dissabte Sant, la Fira de la Garnatxa i els Brunyols. L’olivera desaparegué pràcticament a partir de les gelades del 1956, i també té una certa importància el conreu de cereals. Bona part de la muntanya era ocupada per boscos de pins i alzines (a més de matoll i garriga), i l’explotació del bosc havia estat fins a temps moderns una activitat rendible. Els incendis, però, han delmat el bosc, raó per la qual s’han realitzat reforestacions. Del 1984 al 1987 hi funcionà el primer parc eòlic de l’Estat espanyol. El turisme ha motivat la creació d’establiments comercials vora la carretera i la construcció d’algunes urbanitzacions, com ara el Vent de l’Empordà i la Vinya de Prop.

Personatges il·lustres

Demetri Escarrà i Vidal (Garriguella, 13/01/1914 - ). Poeta, autor de sardanes.

Joan Rimbau Trull (Garriguella, 1783 – Castelló d’Empúries, 1854). “Simonet, el terror dels francesos”. Militar i governador del castell de Sant Ferran de Figueres.

Josep Solà i Vidal (Garriguella 26/01/1850 – París, 15/06/1830). Metge

Comentaris

Gastronomia

Garriguella és coneguda per el seu vi, D.O. Empordà i per l’oli.

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Les festes tradicionals de Garriguella són la festa major d’estiu, que s’escau el tercer diumenge d’agost, la festa major d’hivern, pel 10 de desembre, festivitat de Santa Eulàlia, patrona de la població, i l’aplec al santuari de la Mare de Déu del Camp, al mes de juny.

També hi podem anar per setmana Santa a la Fira de la Garnatxa i el Brunyol de l’Empordà y a la festa del Ranxo per tancar el Carnaval.

Entorn, que veure, què fer

Torre de la mala veïna.

Places i carrers del municipi.

Paratge natural de l'Albera.

Molí de vent.

Mirador de la costa de la torre.

Jardí xeròfil de l'Antoni Bagó.

Església de Santa Eulàlia de Noves.

Santuari de la mare de déu del camp i Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera.

Links d'interès i documentació adjunta

Què veure a Garriguella; Mapa punts d'interès.

Itineraris: Google Earth.kml; Google Maps.kmz, Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp.

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.garriguella.cat/; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 03/08/2016 Data de publicació: 16/10/2016 Data de revisió: 17/06/2020

Etimologia

Aprofitós com les gallines de Marçà, que van a pondre a Garriguella