Vilabertran

Totes les fotografies Poble / Canònica de Santa Maria

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Aglutinat de Vila i de l’antropònim d’origen germànic Bertrand.
	Gentilici	Vilabertranenc, vilabertranenca.
	Malnom	Merdissers.
	Dites	De Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres. A Campmany es fan els naps, a Peralada, carbasses, i a Vilabertran, pebrots, albergínies i tomàtecs.

Data de visita: 4 d'agost de 2016

A tramuntana i a ponent el terme és envoltat pel municipi de Cabanes d’Empordà, al Sud limita amb el terme de Figueres, i a l’Est, amb Peralada.

Història, cultura, economia

Vilabertran sorgí en una cruïlla de camins, abans del segle XI (en alguns preceptes de Lotari dels anys 945-986 ja s’esmenta l’esglesiola del lloc dedicada a la Verge). El camí que baixava dels colls de la Maçana i de Banyuls i per Peralada i pel carrer de Santa Maria de Vilabertran anava a ajuntar-se, prop de Figueres, a l’Aigüeta, amb el que procedia del coll de Panissars, el qual, en època carolíngia, dividia els comtats d’Empúries, Peralada i Besalú.

Vilabertran pertanyia al pagus de Peralada, mentre que Figueres era del comtat de Besalú. El poble de Vilabertran va créixer a la vora del monestir de Santa Maria, fundat el 1069 prop d’una abundosa font, que encara existeix. La casa monàstica ja de bon principi degué ser subjecta a la regla de Sant Agustí, i en fou propagadora per les terres del veïnatge i fins al Rosselló. Els futurs abats de Vilabertran, seguint l’exemple del seu fundador, l’abat Pere Rigald, actuaran sempre amb el bisbe de Girona en la constitució de les seves canòniques de Lledó, Sant Martí Sacosta, Roca-rossa, etc.

Des de bon principi, les dotacions anaren enriquint el patrimoni de la comunitat i s’anaren estenent els seus dominis. La comunitat era composta normalment de dotze canonges, però gairebé arribà a doblar aquest nombre entre beneficiats, comensals i familiars.

En temps de l’abat Guillem (1191-94) el vescomte Jofre (II) de Rocabertí cedí al cenobi la jurisdicció civil i criminal del lloc de Vilabertran. El 1285, davant la invasió de les tropes de Felip l’Ardit, a la qual el papa havia donat caràcter de croada, el monestir de Vilabertran es posà al costat dels francesos. Després de la desfeta de l’exèrcit invasor, el rei Pere II ordenà que els funcionaris reials s apoderessin dels béns dels monestirs de Banyoles, Lledó i Vilabertran. A la tardor del 1295, Jaume II es casà amb Blanca d’Anjou a Santa Maria de Vilabertran, esdeveniment fastuós del qual Ramon Muntaner ha deixat una descripció plena de vida. El 1392 el rei Pere III posà el monestir sota la seva protecció. El 1592 la canònica de Vilabertran fou secularitzada i es convertí aleshores en una col·legiata. El 1794 els francesos saquejaren l’abadia però la col·legiata subsistí fins el 1835. L’església restà aleshores convertida en simple parròquia i el palau de l’abat i altres dependències passaren a mans particulars. La font del Soc és un bell paratge a ponent del terme, on el 1843 Abdó Terradas organitzà la primera trobada popular de caràcter socialista i federal al sud dels Pirineus.

Vilabertran concentra diversos esdeveniments relacionats amb el món de la cultura. El primer d’aquests esdeveniments es la Schubertíada de Vilabertran, una sèrie de concerts de música clàssica que intenten rememorar les reunions que duien a terme els amics i seguidors de Schubert a Viena. Els concerts es realitzen en la intimitat de l’església romànica de la canònica de Santa Maria de Vilabertran.

Sons del Món, és un festival de Música, Gastronomia i Enologia que es realitza des de l’any 2006 en dos entorns de luxe, el conjunt monàstic de Santa Maria de Vilabertran i la Ciutadella de Roses.

L’abundant aigua del subsòl i una terra molt fèrtil han fet de Vilabertran una població de tradició eminentment agrícola. L’existència de sistemes de rec molt eficients, com les sínies o els pous, han donat com a resultat que històricament el recurs econòmic més important del municipi hagi estat l’agricultura. La plana vilabertranenca és un terreny molt pla i fèrtil i l’horta n’és el sistema de conreu més estès.

Tots aquests elements han configurat un paisatge molt interessant, en el qual es barregen els conreus i els xiprers,l’arquitectura popular de les cases i edificis del poble i l’arquitectura medieval del conjunt medieval de Santa Maria.

Personatges il·lustres

Pere Rigau (Rabós d'Empordà - Vilabertran,1114). Primer Abat del Monestir de Santa Maria.

Josep Reig i Palau (Vilabertran, 14/11/1863 - Barcelona, 11/02/1917). Enginyer forestal, va construir la Torre d’estil modernista, anomenada avui “Torre d’en Reig”.

Ramon Reig (Manila (Filipines), 4/11/1903 - Figueres, 2/12/1963). Pintor paisatgista i aquarel·lista, catedràtic i arquitecte.

Comentaris

Gastronomia

Fira de l’Horta i la Poma de “relleno” durant la Festa Major petita.

Vivències, curiositats i llegendes

La visita a Vilabertran l’hem fet amb la Mª Rosa i en Josep que ens han fet de guies.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Del folklore popular destaca la festa major de la Mare de Déu d’Agost.

La festa major petita de Sant Ferriol, el tercer cap de setmana de setembre.

Entre agost i setembre se celebra la Schubertíada amb una colla de concerts programats de Schubert i altres musics clàssics i el festival Sons del Mon.

Entorn, que veure, què fer

Monestir de Santa Maria de Vilabertran. Romànic del segle XI.

Torre d'en Reig, edifici modernista del segle XIX i principis del XX.

Passejar per el poble.

Visitar alguna de les sínies que hi ha per el municipi.

Links d’interès i documentació adjunta

Què veure a Vilabertran; Patrimoni arquitectònic; Mapa punts d'interès.

Itinerari patrimoni: Google Earth.kml; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp.

Itinerari sinies: Google Earth.kml; Sygic.itf; Tomtom.ov2; CoPilot.trp.

Mapa sínies i patrimoni

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://www.vilabertran.com/; http://www.enciclopedia.cat; http://www.poblesdecatalunya.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Etimologia

De Figueres a Vilabertran, no hi ha pas tant; de Vilabertran a Figueres, se'n fan passeres.

A Campmany es fan els naps, a Peralada, carbasses, i a Vilabertran, pebrots, albergínies i tomàtecs.