Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

Albons


Costa Brava, Comarques de Girona



Baix Empordà,  Girona


INICI


Baix Empordà


Àlbum de fotos d'Albons


Albons


Castell


Castell i església de Sant Cugat d’Albons


Can Negre


Carrer Dr. Francesc Martí


Can Tell



Àlbum de fotos d'Albons


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
En la documentació antiga Alborz (S. X), probablement és d'origen antroponímic.
Al s. XIII apareix documentat Alburnis, Albornies i Alburne.

Gentilici

Albonenc albonenca.

Canvis de nom

Albóns  ==>  Albons  (18/04/1984)

Canvi de capital

La Creu d'Albons  ==>  Albons  (05/02/1993)

Dites

De Bellcaire a Albons set pons.

Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons o a Bellcaire.

Roda el món i torna a Albons.

Si són bons són d'Albons; si no ho són gaire, de Bellcaire.


Data de visita:            13 de febrer de 2022


Al municipi hi trobem el poble d'Albons i el veïnat de la Creu d'Albons.


Limita al nord amb Viladamat, a l'est amb l'Escala, ambdós de l'Alt Empordà, al sud amb Bellcaire d'Empordà i a l'oest amb la Tallada d'Empordà.


Lentorn físic

Proper a la Costa Brava. Se situa al centre del sector més estret de la plana al·luvial empordanesa drenada pel Ter i el Fluvià, entre la serra del Montgrí i la serra de Valldavià, límit amb l'Alt Empordà. A l'oest, un conjunt de turons travessats per torrenteres conformen la serra de Sant Grau (el puig Segalar, amb 179 metres, és el punt més elevat). Algunes rieres i sèquies travessen el municipi, com la del Molí de l'Armentera i la de l'Àguila.

El clima és mediterrani de tipus subhumit. Els estius són càlids per l'acció moderadora del mar, i els hiverns, suaus. Les precipitacions màximes es concentren principalment a la primavera i a la tardor.


Història, cultura, economía

L'origen del poble són les fortificacions de l'antic castell i l'església parroquial de Sant Cugat, on més tard es va formar un conjunt de cases agrupades entorn del pujol. El lloc i l'església apareixen documentats a partir del segle XII amb les formes Alburnos, Alburnis i Albornis.

El lloc d'Albora és esmentat l'any 959, i en un document del 980 s'esmenta el lloc d'Alburne, del comtat d'Empúries. Al segle XII hi ha notícia d'Alburnos en una relació d'albergs del comte de Rosselló. Al principi del segle XIII la família Destorrent tenia el castell d'Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. El 1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà Albons i Torroella per altres castells amb l'infant Pere, i d'aquesta manera el lloc passà a la corona. El 1311 el rei Jaume II vengué al comte Ponç V d'Empúries el domini d'Albons, que fou un dels molts motius de discòrdia entre aquests dos personatges. El 1322 el rei va fer donació del domini d'Albons a Bernat d'Orriols, els successors del qual continuaren posseint el castell durant segles (cognominats Foixà, des de la fi del segle XIV, i Vallgornera a partir del segle XVII, a causa de diferents


Albons és una població eminentment agrícola i ramadera, amb una mica més de la meitat del terme destinat a conreus d'oliveres, vinya, cereals i regadius (farratge, sobretot alfals, i blat de moro), que compten amb l'aigua procedent del Ter. Hom troba principalment bestiar porcí, boví i oví. Algunes petites empreses de la construcció establertes al poble treballen sovint en indrets pròxims (l'Escala i Empúries). També té una certa importància l'activitat turística.


Personatges il·lustres

Hermenegild Puig i Sais (Albons, Baix Empordà, 9 de desembre de 1860 - Barcelona, 31 de maig de 1941). Metge.

Joan de Vallgornera i de Senesterra (Albons, Baix Empordà, 1595 - Saragossa, 1675). Escriptor ascètic.


Gastronomia

Es creu que l'Arròs d'Albons té entre 150 i 200 anys d'antiguitat, encara que no hi ha registre que ho confirmi, comença uns dies abans de dimarts de Carnaval amb la recol·lecció d'ingredients entre els seus habitants.

Al llarg del matí del mateix dimarts, es posa a punt el foc i les 20 cassoles que actualment s'utilitzen, 12 propietat de l'Ajuntament més d'altres procedents de particulars.

L'Arròs d'Albons s'elabora a partir de 169 quilos d'arròs de Pals, que es combinen amb altres ingredients, com ara costellam de porc, conill, salsitxes, sípia, tomàquet i ceba, permetent servir al voltant de les 1600 racions.


Vivències, curiositats i llegendes

Era lestiu de lany 1935 quan un Rolls-Royce accelerava per la carretera dAlbons, conduït pel príncep de Geòrgia, Alexis Mdivani. El príncep estava embolicat amb la baronessa Maud von Thyssen. Aquell dia anaven de pressa a buscar el tren a la frontera perquè el marit de la baronessa sospitava que ella li era infidel, i van tenir un accident a Albons, en el qual el príncep va quedar decapitat. Dalí va ser el primer a arribar al lloc dels fets i qui va reconèixer el cadàver. La llegenda diu que la parella portava un maletí amb joies imperials valorat en dos milions de francs. Mai més sen va saber res. (Font: La Vanguardia).


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La festa major destiu se celebra per Sant Jaume (25 de juliol).

La festa major de Sant Grau es fa el cap de setmana proper al 13 doctubre, cal mencionar la fira i laplec a lermita del sant.

També és tradicional el Carnaval, amb una multitudinària arrossada.


Entorn, que veure, què fer?

Sant Cugat d'Albons.

La capella de Sant Grau.

El castell.

El nucli medieval.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa punts d'interès; Que veure a Albons; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes...” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs http://www.albons.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.mptfp.gob.es/; https://www.hacienda.gob.es/; http://elrefranyer.com/cerca; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikiquote.org/; https://glossaris.servidor-alicante.com/; http://www.ddgi.cat/; https://redcostabrava.com/; https://www.ddgi.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic..

Data de visita: 13/02/2022      Data de publicació: