Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

La Tallada d'Empordà


Costa Brava, Comarques de Girona



Baix Empordà,  Girona


INICI


Baix Empordà


Àlbum de fotos de la Tallada d'Empordà


La Tallada d'Empordà


Església de Santa Maria de la Tallada


Església de Sant Esteve de Marenyà


Tor


Recinte fortificat


Casal-Castell de Canet de la Tallada



Àlbum de fotos de la Tallada d'Empordà


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
La Tallada, en la documentació antiga Talada (s. XI), en relació amb la fortalesa; Empordà, determinatiu comarcal.

Gentilici

Talladenc talladenca.

Canvis de nom

La Tallada  ==>  La Tallada d'Empordà  (14/11/1984).

Dites

A la Tallada, totes les dones són garrelles. I la gent del poble contesta: "Senyal que sóm poncelles"


Data de visita:            13 de febrer de 2022


Al municipi el formen el següents pobles: Canet de la Tallada, Marenyà, la Tallada d'Empordà i Tor.


Limita al nord Viladamat (Alt Empordà), al nord-est amb Albons, a l'Est amb Bellcaire d'Empordà, al sud-est amb Ullà, al Sud amb Fontanilles, al sud-oest amb Serra de Daró, a l'oest amb Verges i al nord-oest amb Garrigoles.


Lentorn físic

Pel sud, ocupa part de la plana al·luvial de l'esquerra del riu Ter i, pel nord-oest, una part de la serra de Sant Grau, que en el municipi amb prou feines arriba als cent metres d'altura. Tot el terme està solcat per nombroses rieres i torrents, així com pel reg del Molí.

El clima del Baix Empordà és de tipus mediterrani suau. La temperatura mínima mitjana a l'hivern és d'uns cinc graus i la màxima mitjana, d'uns tretze. A l'estiu, la mínima mitjana és d'uns divuit graus i la màxima mitjana, d'uns vint.

Les pluges es reparteixen de forma regular al llarg de tot l'any, encara que són una mica més freqüents a la tardor i menys durant els mesos d'estiu.


Història, cultura, economía

A Marenyà s'han trobat vestigis arqueològics que indiquen que el municipi va estar habitat ja en temps dels ibers.

El terme del castell de la Tallada d'Empordà coincidia, pràcticament, amb el de l'actual municipi. Per aquest motiu tots els llocs que en formen part han seguit les mateixes vicissituds històriques. Sembla que es refereix a aquest lloc de la Tallada -i no al seu homònim d'Anoia- un document que s'ha de datar entre el 1053 i el 1071 que al·ludeix a la fortalesa que dicunt Talada . Els anys 1079, 1111 i 1128 hi ha notícies d'un cavaller (o més d'un) anomenat Humbert de la Tallada. El 1271, en un document del comte Hug V d'Empúries es fa esment del castell de la Tallada. Aquest fou un dels castells que, l'any 1309, el comte Ponç V donà com a arres per al futur matrimoni de Malgaulí amb Elisabet de Sicília. El 1316 Malgaulí vengué el castell a Francesc Otger; sembla, però, que aviat tornà a recuperar-ne el domini.

Als temps de les desavinences entre Joan I d'Empúries i el rei Pere el Cerimoniós, el comte emporità cedí els castells de la Tallada, Verges, Bellcaire i Empúries al capità Bita (o Vita), que els ocupà amb les seves companyies. El 1385 els llocs de la Tallada i Verges es rendien al rei, el qual els incorporà immediatament a la corona. Malgrat tot, l'any 1387 el comte Joan aconseguí que li fos restituït el comtat, i el 1399 venia al seu germà Pere les viles de Verges, Bellcaire i la Tallada. Aquest fou l'origen de la baronia de Verges, la qual no passà a la corona l'any 1402 en incorporar-hi definitivament el comtat d'Empúries. En morir Pere d'Empúries, heretà la baronia la seva muller Joana de Rocabertí, que, l'any 1418, la deixà al seu nebot el vescomte Dalmau. Aquest la llegà a un dels seus fills, Martí Joan, i continuà sota el domini d'aquesta branca lateral dels Rocabertí fins que el 1587 fou incorporada a la corona. Des d'aleshores el terme de la Tallada formà part de la batllia reial de Verges.


El sector nord-oest del terme, lleument accidentat, és en part cobert de pinedes i dedicat als conreus de secà: cereals, farratge i també oliverars i alguna vinya. En el pla, amb una gran part de regadiu, es conreen farratge, blat de moro, hortalisses i arbres fruiters. La ramaderia és força important pel que fa a la cria de porcí, boví, oví i aviram.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

La Festa Major de la Tallada se celebra l'últim dissabte de juny.

La Festa Major de Tor se celebra el segon cap de setmana de juliol.

La Festa Major de Marenyà se celebra el primer dissabte d'agost.

La Festa Major de Canet se celebra el tercer diumenge de setembre, per sant Mateu.

Sant Galderic és el patró dels pagesos catalans. La diada s'escau el diumenge més proper al 16 d'octubre.

Quines de Nadal. El dia de Nadal a la tarda.


Entorn, que veure, què fer?

Església de Sant Esteve de Marenyà.

Església de Santa Maria de la Tallada.

Església de Sant Climent de Tor.

Església de Sant Mateu de Canet.

Recinte fortificat de La Tallada d'Empordà.

Reserva Natural de Fauna Salvatge de l'Illa de Canet.

Aeròdrom republicà 318.


Links dinterès i documentació adjunta

Mapa punts d'interès; Que veure a la Tallada d'Empordà ; Informació dels pobles ; Rutes i visites ; Història i art; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.latallada.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; https://pccd.dites.cat/; https://ca.wikiquote.org/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data visita: 13/02/2022    Data publicació: 11/12/2022