Argelaguer

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	El nom de Argelagorios es troba en documents de l'any 982. El nom és un derivat col·lectiu de argelaga. Argelaguer: lloc poblat d’Argelagues. Mes endavant apareix escrit com Argelagario, Argilagarios i Argelaguer.
	Gentilici	Argelaguenc, argelaguenca.
	Llengua, dialecte	Garrotxí.
	Agrupació administrativa	Vall de Llierca.
	Subcomarca	La Plana d'Olot

Data de visita: 5 d'agost de 2019

Hi trobem les següents entitats de població: Argelaguer, el Guilar, l'Hostalnou de Llierca, Sant Sebastià, Santa Magdalena i Tapioles.

Els límits del terme municipal són al nord amb Tortellà i Sales de Llierca, a l'est i al sud amb Sant Ferriol i a l'oest amb Sant Jaume de Llierca.

L’entorn físic

El poble es troba situat a la vall del riu Fluvià damunt una extensa plana.

El municipi té una extensió de 12,53 km², format per unes vint hectàrees de zona de bosc, majoritàriament de pins i alzines, amb pasturatges a l'hivern.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l'estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els disset i els vint-i-dos graus.

Història, cultura, economia

Argelaguer és un territori poblat des de molt antic. Les excavacions realitzades al jaciment arqueològic de Can Xac l'any 2003 han revelat l'existència d'un assentament estable situat a la plana, el primer que tenim documentat a la comarca de la Garrotxa, amb una antiguitat que podríem situar entre finals de l'Edat del Bronze i principis del Ferro (900-700 a.J.C.)

Fa 2.000 anys una calçada romana remuntava la vall del Fluvià. Era la via romana que comunicava l'Empordà amb els Pirineus, un brancal secundari de la via principal que anava des de Cadis fins a Roma. Aquesta via es va utilitzar com a camí ramader i com a camí ral al llarg del temps. Recentment, entre Argelaguer i Sant Jaume de Llierca, s'han trobat restes d'unes antigues sitges romanes, que servien per a emmagatzemar el gra. Aquest fet ens indica que molt probablement hi deuria haver camps de conreu en aquesta zona i que segurament en algun punt a prop del riu hi havia hagut una vila romana.

Durant l'Alta Edat Mitjana la vall del Fluvià és lloc de pas dels diversos corrents migratoris i conquestes. Els francs, amb el Duc Guillem de Tolosa al davant hi passen en direcció cap a Barcelona a finals del s. VIII.

Pel que fa al registre documental trobem per primer cop el nom d' Argelagarios l'any 982. L'any 1004 el bisbe Ot de Girona reclama al comte Besalú Bernat Tallaferro el pagament dels delmes. En aquest document hi apareix l'Església de Santa Maria.

A començaments del s. XIII els senyors de Sales concedeixen en feu el terme d'Argelaguer als senyors de Montpalau, mitjançant un contracte entre Alamanda, vídua d'Arnau de Sales i Dolça de Montpalau. Quan al s. XIV el bisbe ven part dels delmes a diversos cavallers el nom d'Argelaguer apareix en documents en llatí i català, sota les formes Galagario i Gelaguer.

Les condicions del tracte feudal feien molt dura la vida dels pagesos, que tenien una esperança de vida de trenta anys, entre malalties, fam i terratrèmols. L'oligarquia feudal, representada per la Generalitat, entra en guerra civil contra el rei Joan II. La pressió que els senyors exerceixen sobre els camperols fa esclatar la guerra dels remences, però el senyor d'Argelaguer, en aquest cas, es posa del costat del rei.

Finalment, el 1486 la sentència arbitral de Guadalupe del rei Ferran aboleix els mals usos i s'obre una mica d'horitzó pels camperols. Malauradament continuen les guerres: el bandolerisme, la guerra dels francesos, la dels segadors…

Economia. El municipi té una extensió de 12,53 km², format per unes vint hectàrees de zona de bosc, majoritàriament de pins i alzines, amb pasturatges a l'hivern. La vinya i l'olivera que havien estat tradicionals, ja no es cultiven, igual que els carboners. Han desaparegut activitats que eren tradicionals, com la fabricació d'esclops, de cordes, i espardenyes. En ramaderia, hi ha criança de bestiar oví i boví. L'economia d'Argelaguer era bàsicament agrícola, però ha anat passant a ser de petites indústries i de serveis. Pel que fa a la població cal destacar la zona de la carretera, i la del carrer Major que es desenvolupa paral·lelament a aquest, és on es concentra més l'animació i activitat de la població. En aquesta zona es troben els equipaments més representatius com són: l'actual Ajuntament, el Casal Social, la farmàcia, a la zona de la carretera, al carrer Major on actualment hi ha les escoles, la pista esportiva i el Polivalent.

Personatges il·lustres

Sant Damàs (Hispània, 304 - Roma, 384). Papa de Roma, elegit el 366.

Senyors de Montpalau. Diversos membres de la família Montpalau entre els segles XV i XVIII.

Comentaris

Josep Pujiula i Vila (Argelaguer, 31 de maig 1937 - Argelaguer, 2 de juny de 2016), també conegut com "el Garrell", "l'home de les cabanes" o "el Tarzan d'Argelaguer", fou un torner retirat que va dedicar 45 anys a construir i reconstruir el parc de Can Sis Rals o les Cabanes d'Argelaguer, que eren unes construccions de fusta formant torres, casetes i un laberint, a més d'un sistema d'estancs i escultures. És un exemple destacat del que es coneix com paisatgisme visionari, una de les formes que revesteix l'art brut.

Primera construcció:

Als anys 70, va començar per construir una barraca al costat del riu Fluvià, per guardar-hi una barca, i va anar fent més construccions fins a tenir un vilatge sencer amb més barraques i una casa de tres plantes, connectades per ponts i amb alguna torre.

Es va trobar que molta gent hi entrava i la destruïa, per això ho va desmuntar tot.

Segona temptativa:

Més endavant, va començar un projecte més ambiciós, i es va dedicar a construir el parc amb torres de 30 metres i gairebé un quilòmetre de galeries, tot fet amb branques d'acàcia. Va afegir-hi un laberint que protegia l'entrada dels visitants indesitjables.

L'any 2002, va tornar a desmuntar-ho a causa del pas de la nova autovia N-260 d'Argelaguer a Olot i la il·legalitat del parc.

Tercera temptativa:

Fins i tot anys després torna, ara al costat de l'autovia, i el que es posa a fer és a cavar la seva pròpia tomba. En roca dura durant mesos pica i pica fins, diu, "perdre la noció del temps". Veiem els túnels i són una obra al·lucinant. Vint metres de cova. En aquest cas, aquesta barbaritat va haver d'abandonar-la perquè van aparèixer filtracions d'aigua.

I quan ja semblava que l'home gastaria el que li quedava de jubilació llegint l'Sport, tornem-hi. Ho va tornar a aixecar tot una altra vegada i més al bèstia encara. Ara va ser la policia la que va redactar un informe de perillositat d'aquestes torres i, per demostrar l'eficàcia d'aquest home construint, l'agent va dictaminar que el laberint era molt perillós perquè no tenia sortides d'emergència. Estem parlant d'un laberint de túnels de fusta construït per un ancià amb les seves pròpies mans. Al final, Josep ho crema tot.

Documentaris:

El juliol de 2013 es va estrenar a Argelaguer i posteriorment en televisió el documental "Garrell, El Tarzan d'Argelaguer", dels realitzadors Marc Barceló i Josep Serra.

El 7 d'abril del 2014 fou estrenat el documentari "Sobre la marxa", dirigit per Jordi Morató. El 2014, rebé el premi al millor llargmetratge documentari al Festival Alcances (Cadis).

Protecció i futur:

El restant de les escultures i les cabanes ha estat declarat com a Bé cultural d'interès local pel ple del Consell Comarcal de la Garrotxa. Amb aquest distintiu, s'evita que l'Agència Catalana de l'Aigua i el Ministeri de Foment puguin ordenar el desmantellament complet del lloc.

L'ajuntament d'Argelaguer tenia previst obrir-lo al públic, parcialment, a la primavera del 2015.

Actualment ja no hi queda pràcticament res del que havia estat.

Vivències, curiositats i llegendes

La llegenda de Sant Damas. Sant Damas és el patró d'Argelaguer. Va ser el 37è papa de l'Església catòlica. Segons la llegenda, un moliner d'Argelaguer el va trobar amb la seva germana bessona Irene, abandonats en un cistell al riu Fluvià. La gorga on va succeir aquest fet, propera al seu molí, porta encara avui el nom de Sant Damas. El moliner va adoptar i criar els nens, i sembla que un dia tots dos van anar a estudiar a Girona i després a Roma. Allà, la mort del papa Libori [any 366] va obrir la porta del Papat a Damas, després de derrotar l'antipapa Ursi. Damas va ser un papa culte, amant de la poesia i de l'arqueologia. Durant el seu papat va perseguir l'heretgia i se'l coneix per ser introductor del culte als màrtirs. La seva gran aportació al cristianisme va ser la Vulgata, la revisió i traducció de l'Antic i el Nou Testament al llatí vulgar perquè fos comprensible per a la gent del poble.

Fins fa 150 anys, el poble d'Argelaguer estava format per dos nuclis ben diferenciats: Escarreavall, amb més de mil anys d'història i nascut a redós de l'església parroquial de Santa Maria i de la casa forta dels Montpalau, i Escarreamunt, format durant els segles XVII i XVIII a banda I banda de l'antic camí ral -actual carrer Major-.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa del Roser (Argelaguer), normalment el segon cap de setmana de maig.

Aplec del Santuari de la Mare de Déu del Guilar. El primer diumenge de setembre.

Festa de Sant Damas (Argelaguer), festa petita d'hivern. El cap de setmana més proper a l'onze de desembre.

Festa Major de Sant Martí (Sales de Llierca), l'onze de novembre.

Entorn, que veure, què fer

Antic edifici de les Escoles d'Argelaguer.

Via Ànnia - Camí Ral - carrer Major.

Castell de Montpalau.

Capella de Xivella (Sant Sebastià).

Capella de Santa Anna.

Castell-Palau d'Argelaguer.

Ermita de Santa Magdalena de Montpalau.

Església Parroquial de Santa Maria i Sant Damas I papa nascut a Argelaguer l'any 304.

Patrimoni arqueològic, excavacions de Can Xac.

Pous del glaç.

Santuari de Santa Maria d'Albis del Guilar.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Argelaguer; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz).

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” i dels webs http://www.argelaguer.cat/; http://epoca1.valenciaplaza.com/; https://www.garrotxa.cat/; https://www.icgc.cat/; https://vimeo.com/; https://www.parlament.cat/; https://www.catalunya.com/; https://peoplepill.com/; http://www.idescat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data visita: 05/08/2019 Data de publicació: 09/04/2023

Etimologia

El nom de Argelagorios es troba en documents de l'any 982. El nom és un derivat col·lectiu de argelaga. Argelaguer: lloc poblat d’Argelagues.

Argelaguenc, argelaguenca.