Beuda

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga apareix com a Beuita (s. X), que és d'origen incert.
	Gentilici	Beudanenc, beudanenca.
	Dites	Els de Beuda sempre cacen. Més ric que el Noguer de Segaró.
	Subcomarca	Alta Garrotxa.

Data de visita: 7 d'agost de 2019

Hi trobem les següents entitats de població: Beuda, Lligordà, Palera i Segueró.

Termeneja a l'Oest amb Sales de Llierca, al Sud amb Sant Ferriol i Besalú, a l'Est amb Maià de Montcal, i amb els termes de l'Alt Empordà de Cabanelles al Nord Est i Albanyà al Nord.

L’entorn físic

L'extens terme municipal de Beuda, situat a al nord-oest de la Garrotxa, s'estén des del vessant meridional de el massís muntanyenc de el Mont fins a la vall de l'Fluvià, límit natural a sud del municipi. Es tracta d'un territori molt muntanyós, solcat de nord a sud per diferents rieres: la de l'Clot d'Espinau o la de el Salt de Palera, entre d'altres. L'entorn natural és típic de l'Alta Garrotxa. El poble està situat en un replà als peus de el penyal de l'Castellot.

El clima és mediterrani de muntanya humida. Les pluges són abundants durant tot l'any i les temperatures suaus, encara que a l'hivern són freqüents les gelades. L'estació menys plujosa és l'hivern, i la més plujosa, la primavera. A l'estiu les nits són fresques i agradables. Els vents típics de la zona són la tramuntana, el ponent, el llevant i el migjorn o migdia.

Història, cultura, economia

La història de Beuda ve determinada pel seu castell i les esglésies que ja s'esmenten a l'Edat Mitjana. Tot i això, unes descobertes de monedes romanes i emporitanes al terme de Segueró confirmarien la seva existència molt abans.

L'any 1002 el bisbe Ot de Girona va reclamà al comte de Besalú Bernat "Tallaferro" la possessió de les esglésies de Sant Fèlix de Beuda i Sant Pere de Montagut. Més tard l'església de Beuda va ser retornada al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda. Al 1070, el castell pertanyia a Arnau de Llers, senyor de Rocabruna. Aquest va passar a mans, més tard, de la seva filla Ermessendis, casada amb Bernat Udalard, vescomte de Besalú i senyor de Montrós. Amb aquest matrimoni el castell queda segregat a la casa de Llers i incorporat a la casa vescomtal de Besalú. En el segle XII, el castell de Beuda passa a ser possessió del vescomtat de Bas, per raó del testament atorgat per Ermessendis al seu nét Udalard II, que fou el primer membre a rebre el nom de vescomte de Bas. Al 1262, el castell passa a ser part de la casa comtal d'Empúries i de Hug V. Això durà fins el segle XIV. L'any 1358 s'anomena el terme de Beuda com a possessió de Dalmau Ramon de Xanmar. L'any 1469, el rei Joan II va ordenar l'enderrocament del castell atès les seves pèssimes condicions de defensa. Més tard es va construir un altre castell més a prop del poble.

Els segles XIV i XV van ser molt dolents per la població a causa de la pesta, els terratrèmols, les males collites… i per això el nombre d'habitants es va reduir considerablement. Els conflictes remences van agreujar aquesta situació. Tot i això, degut a la importància dels seus boscos i l'excel·lent producció de les vinyes i l'olivera, el poble de Beuda es va anar refent.

Fins l'any 1716 va pertànyer a la sots-vegueria de Besalú, data en la qual passà a formar part del corregiment de Girona.

Els començaments del segle XIX, amb la guerra del francès, la fil·loxera, la crema d'oliveres… van comportar nous entrebancs a la població. A partir d'aquí, l'explotació agrícola es va anant substituint per la plantació de pinedes. Això, sumat a les pedreres, proporcionà al poble una economia excel·lent.

Actualment l'explotació agrícola s'ha reduït a la mínima expressió i moltes masies s'han reconvertit en residències-cases de pagès.

Diverses iniciatives associatives com la Fundació Sant Sepulcre de Palera, l'Associació Amics de Palera, l'associació Beuda Activa i la Societat de Caçadors.

Els principals recursos econòmics de la població són l'agricultura de secà (vinya, oliveres i cereals, la trilogia mediterrània), la ramaderia bovina, ovina i porcina, les pedreres d'alabastre

Comentaris

Tenen fama les pedreres d'alabastre de Beuda, explotades des de l'època romana i utilitzades durant l'Edat Mitjana per fer retaules i escultures per tot el país.

Vivències, curiositats i llegendes

A la font de Falgàs hi ha la roca Rossoladora (relliscosa). Lo qui hi rossola de ventre i despullat se casa al cap d'un any.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Sant Sebastià- Ruta de la Feixina. 3r. Diumenge de Gener.

Festa Beudanencs. 2n. Diumen de Maig Bienal.

Sant Pere - veïnat de Lligordà. Mes de Juny.

Sant Feliu- Festa Major de Beuda. 1r. Cap de setmana d'agost.

Santa Maria - Festa veïnat de Segueró. El 15 d'agost.

Festa de Palera. Mes d'Octubre.

Entorn, que veure, què fer

Sant Feliu de Beuda.

Sant Pere de Lligordà.

Santa Maria de Palera.

Sant sepulcre de Palera.

Santa Maria de Segueró.

Sant Miquel de Coma-de-roure.

Masia del Noguer de Segueró. Segle XVIII.

Pujar al Rocabertí (cim).

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Beuda; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz).

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Dites, refranys i malnoms dels pobles de la garrotxa” de Jordi Pujiula Ribera i dels webs http://www.beuda.cat/; http://inventaripatrimoni.garrotxa.cat; https://www.garrotxa.cat/; https://lagarrotxa.net/; https://ca.wikiquote.org/; https://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data visita: 07/08/2019 Data de publicació: 30/01/2022

Etimologia

En la documentació antiga apareix com a Beuita (s. X), que és d'origen incert.

Beudanenc, beudanenca.