Sales De Llierca


Comarques Gironines Pirineus


La Garrotxa, Comarques de Girona







INICI


Anar a la Garrotxa


Àlbum de fotografies de Sales de Llierca


Sales de Llierca


Església de Sant Martí


Castell de Sales


Sadernes – Hostal


Sadernes


Àlbum de fotografies de Sales de Llierca



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Sales, en la documentació antiga Salas (s. X), plural de sala; Llierca, en la documentació antiga Lizerca (s. x), nom del riu, probablement és d'origen preromà.

Gentilici

Salenc, salenca.

Canvis de nom

Salas ==>  Salas de Llierca  (27/6/1916).

Salas de Llierca  ==>  Sales de Llierca  (11/2/1983)

Agrupació administrativa

Vall de Llierca.

Subcomarca

Alta Garrotxa


Data de visita:              5 d'agost de 2019


Entitats de població: Sales de Llierca, Gitarriu, Sadernes, Sant Grau d'Entreperes i Sant Miquel de Monteia.


Els límits del terme municipal són al nord amb Montagut i Oix i Albanyà (aquest de l'Alt Empordà), a l'est amb Albanyà (Alt Empordà), Beuda i Sant Ferriol, al sud amb Argelaguer i Tortellà a l'oest amb Tortellà i Montagut i Oix.


Lentorn físic

Municipi situat al nord de la comarca de la Garrotxa, fent de frontera amb l'Alt Empordà a cavall de les valls del Llierca i del Borró, pertany a la sub-comarca de l'Alta Garrotxa. El terme municipal és força planer pel sud, però al nord és força muntanyós i comprèn gairebé tota la serra de Gitarriu amb les seves cingleres. En aquesta zona, a excepció d'alguna petita vall com la del Llierca i algun replà de serra, no hi ha terres de conreu. A part del Llierca i el Borró, també rega el terme la riera de Juiàs. (riscos d'Entreperes), i pla en la zona sud (vall del Fluvià). Hi ha boscos de pinedes, rouredes i alzinars.

La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l'estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els disset i els vint-i-dos graus.


Història, cultura, economia

El Castell de Sales és sens dubte el referent històric més important del poble. El Castell fou cap duna Baronia que a més del poble de Sales (inclou Sadernes, Gitarriu, St. Grau dEntreperes i Monteia) comprenia els pobles de Tortellà, Argelaguer i Palau de Montagut.

En documentació del segle x, apareix el nom de Salas, referent al castell de Sales, en el mateix segle surt el nom de Lizerca (Llierca) aquest probablement d'origen preromà.

Avui aquest castell, de propietat privada, encara és habitat tot i que actualment li convindria una bona restauració.

Després, i successivament, veiem en el domini senyorial de Sales els llinatges dEmpúries (1257), Rocabertí(1297), Cornellà(1339) i Malart (1360). Jerònima de Malart es casà lany 1593 amb Carles dAlemany i de Bellpuig, de Tortellà, donant entrada a aquesta família en larbre genealògic dels Sales, i després della successivament als Ros i als Ortafà.

El bresol del casal de Sales fou el llinatge dels Oriol, barons del Comtat de Besalú, sembla ser que foren els més fidels vassalls dels Comtes de Besalú, almenys així ho manifesta el comte Senofred quan es refereix a Oriol de Tortellà , fundador de la dinastia lany 966. El seu fill Joan Oriol es casà amb Adaler, germana del Comte Bernat Tallaferro.

Els Malart aconseguiren un total domini de la Baronia, donant-li la màxima esplendor des de la seva creació, cosa que queda palesada quan a lany 1537 lEmperador Carles I fa una sentència en la qual determina que el Castell de Sales és “un castell complet i acabat”, amb totes les prerrogatives que això li confereix: dret a tenir soldats, notari, batlle, a jutjar i emetre sentències en robatoris i baralles, a percebre delmes, censos, etc. Lúltim notari de la Baronia de Sales fou Antoni Gafas, a final del segle XIX.


L'economia es basa en lexplotació dels boscos, en l'agricultura de secà (cereals, patates) i en la ramaderia bovina i porcina. A més, hi ha diverses cases d'allotjament rural i un càmping. Una carretera local comunica el municipi amb Tortellà.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

A l'estiu, dins la programació "Sales a la fresca", té lloc la tradicional representació teatral a càrrec de la Secció de Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou.

Sant Jordi. Dissabte més pròxim al 23 d'abril (Sant Jordi).

Aplec de Sant Grau d'Entreperes. Dissabte més pròxim a Sant Grau (13 d'octubre).

Festa Major de Sant Martí. Cap de setmana proper a lonze de novembre.

Aplec de Santa Cecília de Sadernes. Dissabte més pròxim a Santa Cecília (22 de novembre).


Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Martí.

Església de Santa Cecília de Sadernes.

Església de Sant Grau d'Entreperes.

Església de Sant Andreu de Gitarriu.

Església de Sant Miquel de Monteia.

Oratori de Sant Jordi.

Castell de Sales.

La cova del Bisbe i la cova dels Ermitons.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sales de Llierca; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://www.salesdellierca.cat/; https://ca.turismegarrotxa.com/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.catalunya.com/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://www.idescat.cat/; https://www.hacienda.gob.es/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data visita: 05/08/2019   Data de publicació: 21/05/2023