|
Comarques Gironines – Pirineus La Garrotxa, Comarques de Girona |
|
|
Comarques Gironines – Pirineus La Garrotxa, Comarques de Girona |
|
|
Àlbum de fotografies de Sant Jaume de Llierca
Conjunt de l’antiga fàbrica tèxtil Brutau
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 4 d'agost de 2019 El municipi comprèn, a més del poble de Sant Jaume de Llierca, cap administratiu, el barri de l'Hostalnou, la caseria de Can Coma. Al nord i oest limita amb Montagut i Oix, a l'est amb Argelaguer, amb les poblacions de Santa Pau i Sant Ferriol al sud i amb Sant Joan les Fonts a l'oest. L’entorn físic El riu Fluvià divideix el terme en dos grans àrees, a l'esquerra el terreny és pla i es troba la majoria de la població així com l'activitat industrial, mentre en la part dreta del riu, el terreny és accidentat i amb bosc de pineda i alzines, quan el Fluvià travessa el poble conflueix amb el riu Llierca el qual marca el límit del seu terme municipal. La comarca de la Garrotxa gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prepirinenc. Hi plou de forma abundant, especialment a la primavera, l'estiu i la tardor. Els hiverns són secs i freds, amb temperatures mitjanes que oscil·len entre els quatre i els set graus centígrads. Els estius són càlids i les temperatures mitjanes es mantenen en un rang d'entre els disset i els vint-i-dos graus. Història, cultura, economia L'any 1973 es va descobrir un jaciment prehistòric a la zona de Politger. No es descarten assentaments romans donat que la Via Annia passa pel terme municipal resseguint el Fluvià. L'any 940 es cita el nom de Palau de Montagut en la compra que la comtessa Ava, vídua de Miró, comte de Besalú, va fer a un tal Seguer. Serien les mateixes que més tard el comte Seniofred de Besalú va donar al monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon. Entre elles hi havia el pla de Politger que en aquell moment no era terreny conreat, sinó que es tractava d'un gran bosc: "… silva qui dicunt Polegario …" (la selva anomenada Politger). El nucli de població antic es va formar al voltants de l'església de Sant Jaume de Politger que el 1169 va ser donada al monestir de Sant Pere de Camprodon. Els segles XIV i XV van ser molt dolents. Les guerres remences, les sequeres, les epidèmies, els terratrèmols… Del segle XVI al XVIII van ser, en general, segles de prosperitat gràcies a l'agricultura. Durant la tercera carlinada, Sant Jaume, de majoria carlina, es va trobar al mig de les disputes entre Tortellà, població republicana i Argelaguer, població carlina. Van viure de prop l'enfrontament entre la cavalleria i una columna de soldats que es dirigia a socórrer la gent de Tortellà. Molts habitats de Sant Jaume van intervenir en la batalla del Toix, a la vall de Bianya, on l'exèrcit carlí va emboscar una columna republicana que es dirigia a Olot. A principis del segle XX, tot i que l'agricultura era molt important al poble, ja hi havia una fàbrica de filats de cotó. També hi havia dues escoles, una per a nens i una per a nenes. Els 30 també hi havia un col·legi de les germanes Carmelites. La guerra del 36 també va afectar el poble i als seus habitants. La seva economia està repartida entre l'agricultura, sobretot cereals i la indústria d'embotits i conserves càrnies Tot i que l'agricultura ha anat minvant i ha guanyat pes la industria, sobretot gràcies al polígon construït al pla de Politger. Vivències, curiositats i llegendes La Cabra d’Or és el títol de la famosa llegenda de Sant Jaume de Llierca. Representa tot el tresor que Hug tenia quan els sarrains van atacar el castell de Montpalau temps era temps. En Pau i en Pere, el ferrer i el baster, van fondre i convertir en cabra tot el tresor perquè els sarrains no el trobessin i no se’l emportessin. Segur que encara, en un lloc o altre de la muntanya de Santa Magdalena, reposa aquest fabulós tresor. Sont molt reconeguts els gegants i capgrosos. Hi trobem: -La geganta Talena (diminutiu de Magdalena) és una dida que porta un nen a coll, en Mateu. -Capgrossos bandolers, que son: Esparver, Politger, Palau, Guitarriu, Brull, Llierca, Ermità, Valentí i Bisbe. -El Gegantó Jaumet i capgròs Anneta que són dos alumnes de l’escola del poble. -La Cabra d’Or. Iniciatives Sant Jaume de Llierca és el primer municipi en tenir la primera ruta biomimètica a peu de Catalunya. Podeu trobar més informació en el següent enllaç https://labrutau.cat/. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Mercat d'Antiguitats a començamnts de juny. Festival Meandre a mitjans de juny. Festa Major el 25 de juliol per Sant Jaume. Entorn, que veure, què fer Església de Sant Jaume de Llierca. Ruïnes del castell de Montpalau Font Puda. Ermita de Santa Magdalena. Xemeneia de l'antiga fàbrica tèxtil. Canal de la fàbrica tèxtil. Els gegants i capgrossos. Links d’interès i documentació adjunta Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Sant Jaume de Llierca; Mapa del municipi. Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz). |
|||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels webs http://www.santjaumedellierca.cat/; https://www.garrotxa.cat/; https://ca.turismegarrotxa.com/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.catalunya.com/; https://www.enciclopedia.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; https://www.icgc.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://www.idescat.cat/; http://revistes.iec.cat/; https://www.ine.es/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data visita: 04/08/2019 Data de publicació: 25/06/2023 |
||||||||||||||||||
