|
Costa Brava - Comarques Gironines La Selva, Comarques de Girona, Girona |
|
Ajust pàgina
|
Costa Brava - Comarques Gironines La Selva, Comarques de Girona, Girona |
|
Totes les fotografies de Brunyola i Sant Marti Sapresa
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 05 d'agost de 2021 Els límits del terme municipal són al nord amb Bescanó i Anglès, a l'est amb Vilobí d'Onyar, al sud amb Santa Coloma de Farners i a l'oest amb Osor. El municipi hi trobem els pobles de Brunyola i Sant Martí Sapresa, també anomenat Sant Martí de les Esposes. L'entorn físic Municipi situat al nord-est de la comarca de la Selva, a la frontera amb la del Gironès. S'estén a l'est de la muntanya de Santa Bàrbara i el riu Onyar rega el sector nord-est del municipi. De població molt disseminada, el territori és força muntanyós, especialment el sector de les Guilleries. La comarca de la Selva gaudeix d'un clima mediterrani de tipus prelitoral nord a l'interior i de tipus litoral nord a la costa. Els estius són calorosos i els hiverns suaus, a excepció del sector nord-oest de la comarca, on els hiverns poden arribar a ser bastant freds. Les estacions més plujoses són la primavera i la tardor. L'elevada humitat de la comarca produeix l'efecte conegut com marinada, un vent humit que bufa des del mar cap a l'interior. Història, cultura, economia S'han trobat vestigis arqueològics al municipi que indiquen la presència humana ja en el Paleolític inferior i mitjà. Les masies més antigues del terme, algunes de les quals encara hi són, apareixen documentades ja al segle XIII. En aquell temps, les 65 masies pertanyien a Pelegrina Balenyà, senyora del castell de Brunyola. Al segle XIV estan documentades 148 habitatges i es calcula que hi havia uns 670 habitants, dels quals tots menys sis eren serfs de gleva. No obstant això, el creixement demogràfic es va veure interromput per la pesta i la subsegüent fam, que va reduir la població a la meitat. Al segle XV, després de les guerres dels remences, es van tornar a construir masies i al XVI, a causa de la creixent bonança econòmica, va aparèixer el fenomen dels bandolers, havent-hi constància del pas d'en Serrallonga per la baronia de Brunyola. El creixement definitiu vindria a la fi del segle XVIII i duraria fins a mitjans del XIX. Es van segregar finques, es van construir més cases i es van formar els pobles de Sant Martí Sapresa i de Sant Dalmai. El 1860 es va arribar al rècord de 1.560 habitants. El 1905, Sant Dalmai es va segregar i va passar a formar part del municipi de Vilobí. Hi trobem diferents associacions com l'associació cultural dels Amics de Brunyola, l'Associació de joves de Brunyola i Sant Martí Sapresa, l'Associació Cavalcada de Reis de Sant Martí Sapresa i Brunyola o l'Associació Avellana de Brunyola. Brunyola té abundants pinedes, castanyedes i alzinars. L'avellaner, els farratges i cereals són els conreus més importants del secà. A regadiu s'hi troben patates i hortalisses. La ramaderia bovina i porcina complementa l'economia del municipi. També hi trobem diversos allotjaments de turisme rural. Personatges il·lustres Josep Mª Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 29 de novembre de 1897 - Barcelona, 26 de setembre de 1970) fou un historiador i filòleg arabista, catedràtic d'hebreu. Gastronomia Son famoses i de molt bona qualitat les avellanes fins al punt d’haver creat la “Marca Col·lectiva Avellana de Brunyola”, que identifica l’avellana produïda en aquesta zona certificant que s’ha obtingut d’avellaners plantats a la província de Girona i que compleixen els requisits per produir avellanes de màxima qualitat. Vivències, curiositats i llegendes Una de les històries més emotives esdevingudes al municipi és la de la nena òrfena. Al segle XIX, quan part de les tropes napoleòniques estava a Brunyola, un soldat francès va disparar a un vilatà creient que era un enemic. En apropar-se va veure que tenia una nena d'any i mig en braços i va decidir portar-la a França amb ell, on la va cuidar com si fos la seva filla. Amb els anys, la nena, que coneixia el seu origen, va decidir tornar a Brunyola, va conèixer la seva família biològica i es va quedar un temps amb ells, encara que finalment va tornar a França. Va deixar un exvot, ja desaparegut, que representava el seu pare caient ferit amb ella als braços.. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major de Brunyola per Sant Fruitós, el diumenge més proper al 21 de gener. Festa del Roser, el cap de setmana següent a setmana santa. Aplec de Sant Romà, el segon diumenge d’agost. Aplec de Serrallonga, el segon dilluns de setembre. Fira de l’avellana, el primer cap de setmana d’octubre. Festa Major de Sant Martí Sapresa, el diumenge més proper a l’11 de novembre. Pessebre Vivent per Nadal. Entorn, que veure, què fer Recórrer el centre històric de Brunyola per veure el castell i l'església de Sant Fructuós. Passejar pel municipi per admirar el paisatge visitant Sant Martí Sapresa i les masies que hi ha disperses pel terme, algunes amb més de vuit segles d'antiguitat. Comprar avellanes. Links d’interès i documentació adjunta Què veure a Brunyola i Sant Marti Sapresa; Mapa punts d'interès; Mapa del municipi. Itineraris per a navegadors: TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz). |
||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes-, ...” de Manuel Bofarull i Terrades, “Personatges il·lustres del Gironès i la Selva” patrocinat per abertis autopistes editat per Aias editorial i dels webs https://www.brunyola.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; https://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; https://ca.wikiquote.org/; https://stel.ub.edu/; https://pccd.dites.cat/; https://www.catalunya.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 05/08/2021 Data de publicació: 20/02/2022 |
|||||||||||||||
