fig', 'UA-50419733-1');

Ajust pàgina

Llanars


Comarques Gironines Pirineus


Ripollès, Comarques de Girona



INICI






Anar al Ripollès


Fotografies de Llanars Google Fotos


Llanars


Font de l'Arc


Església de Sant Esteve


Casa de la Vila


Vista de Llanars


Veïnat de Feitús


Central Eléctrica Bassols


Molí


Fotografies de Llanars Google Fotos





Localització i dades demogràfiques

Etimologia
La primera menció del topònim Llanars data, segons l'Onomasticon Cataloniae, de l'any 876; aleshores l'indret es coneixia com a Landaris. En documents dels anys 1027, 1218, 1247 i 1251, apareix la forma Landars, mentre que els anys 1265, 1309 i 1379 ja hi ha el mot Lanars.
Llanars és el resultat de l'evolució de la forma landar, grup o conjunt de landes, extensió de terra plana on creixen solament plantes silvestres.

Gentilici

Llanarenc, llanarenca.

Canvis de nom

Llanás  -->  Llanars (11/02/1983)

Malnom

A Llanars toquen a missa, a Camprodon ja han tocat, Villalonga l'ha mig dita, Setcases ja han acabat(1).

A Llanars, a cada pas (Hi ha un lladre)(2).

Subcomarca

La Vall de Camprodon.


Data de visita:                      29 de juliol de 2017


Limita pel Nord amb Setcases i Molló, a l'Est i al Sud amb Camprodón i a l'Oest amb Vilallonga de Ter.


El terme municipal hi trobem el poble de Llanars, els veïnats d'Espinalba (Espinauga) i del Llenarès, i les caseries de Faitús i del Riberal de Faitús.


Lentorn físic

Llanars és lexemple precís dun model de paisatge rural voltat pels rius Ter i Ribera de Feitús, enmig de les muntanyes i dins la vall de Camprodon. El relleu forma part dels Subpirineus hercinians. Aquest poble, que havia tingut en la ramaderia una activitat fonamental, és ara un tranquil indret turístic, obert i assolellat, ideal per descansar i oblidar lestrès.

El clima del Llanars és mediterrani, de muntanya mitjana i dalta muntanya, generalment humit, a causa de les abundants precipitacions provocades per lafluència dels vents de llevant, tot i que varia força duna contrada a laltra. Els hiverns són freds i, a lalta muntanya, es poden donar situacions extremes. Els estius són frescos i plujosos.


Història, cultura, economia

Els primers assentaments humans establerts a Llanars daten de lEdat del Bronze. Dels dos vestigis prehistòrics que hi ha al municipi, el més important és la cova de la Rendilla; aquesta està situada a la base duna formació calcària, a uns cent metres de desnivell respecte a la riera de Feitús. Laltra cavitat, coneguda amb la denominació de les Salines, presenta unes característiques similars a la cova de la Rendilla.

La primera menció del topònim Llanars data, segons lOnomasticon Cataloniae, de lany 876; aleshores lindret es coneixia com a Landaris.

Emes tard el lloc és esmentat ja el 1027 (Lanars o Landaris als segles XI i XII), i el nom sembla derivat del de l'antiga vall landarense , nom genèric de la vall de Camprodon. El 1130 Ramon Berenguer III donà al monestir de Ripoll els delmes i altres drets senyorials del terme. Però el domini ripollès no féu variar l'alt domini del terme, que continuà essent reial, i la seva jurisdicció era exercida pel veguer de Camprodon.

La població pertanyia a la vegueria de Camprodon, i òbviament estava subjecta a lautoritat del veguer, que actuava amb plena potestat en el territori. També actuava en qüestions dordre públic i dàmbit militar; el 10 doctubre de 1674 ordenà la mobilització defectius humans als pobles que integraven la vegueria; Llanars hi aportà nou soldats. La inestabilitat política de la segona meitat del segle XVII, caracteritzada per les contínues entrades de les tropes franceses a Catalunya, també es féu evident a Llanars; el 1689, el duc de Noailles hi establí el seu quarter general, des don assetjà Camprodon. Ja en el segle XVIII, i més concretament el 1794, els francesos varen destruir i cremar habitatges, i la majoria de documents de larxiu parroquial.


Lactivitat agrícola ha anat davallant davant la preponderància del sector ramader. La reduïda superfície de conreu es dedica bàsicament als cereals i les pastures ocupen més de tres quartes parts de les terres. El principal sector ramader és el boví i en menor grau loví. Tot i que no són tan importants, també cal destacar el bestiar porcí i equí, així com els ruscs per a la producció de mel.

Les activitats industrials són representades per les centrals elèctriques, una al Ter, aigua avall del poble, i laltra davant el poble, que rep laigua dun aqüeducte des de la riera dAbella o Pelancà fet al terme de Vilallonga. Al final de la dècada del 1980 es va reobrir una tercera central, que havia estat tancada durant molts anys. Tradicionalment una bona part de la població de Llanars acostumava a treballar a les diverses indústries de Camprodon, atesa la proximitat de tots dos termes.

Pel que fa a serveis, hi ha algunes empreses desports daventura que organitzen distintes activitats. Aquestes activitats van encaminades en part a aconseguir que Llanars deixi de ser vista com una població de pas cap a Camprodon, que és com se lha considerat durant molt de temps. També shi contribueix amb el desenvolupament de les activitats hoteleres ja que el poble disposa destabliments hotelers amb diversos serveis.


Gastronomia

Una de les característiques importants en general de la Vall de Camprodon i en concret de Llanars és la seva riquesa gastronòmica, marcada per una cuina tradicional de muntanya de gran qualitat, i la seva creativitat en l'elaboració dels productes, impulsant un patrimoni gastronòmic enriquidor.

Sempre potenciant les tradicions i els productes del territori i de lligar-los als cicles de la vida i de la terra. Al voltant de Carnaval, ofereix la Temporada gastronòmica de la Matança i la Quaresma; al mes de maig, la Temporada gastronòmica del Poltre; i després de l'estiu, la Temporada gastronòmica de la Trumfa.


Vivències, curiositats i llegendes

Llanars pot presumir, molt possiblement, de la primera emissora municipal, que es deia Radio Llanás i va començar a emetre el 1955.

Per decret de 16 de juny de 1965, una petita part del municipi de Llanars, que afecta a la zona de l'avinguda Maristany, fou agregada a Camprodon. Encara ara es pot veure l'antic senyal divisori en el mur de l'antiga fàbrica de galetes Birba.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Llanars es celebra coincidint amb el quart cap de setmana de setembre de cada any.

Per Sant Esteve, 26 de desembre, es celebra la festa petita, amb concert i ball a la Sala de Festes de Llanars.

L'Ajuntament de Llanars col·labora amb el Festival de Música Antiga dels Pirineus.

Festival de Música de la Vall de Camprodon.

Fira de Pagès. La data pot variar però sempre es fa pels voltants de Sant Isidre.

Trobada de Motos i cotxes Clàssics.

Concert de Música Clàssica a l'Església de Sant Esteve a finals d'octubre.

En el mes d'agost es fa una trobada de música tradicionals amb acordions diatònics.

Feitús. Festa a l'oratori de Sant Pere el diumenge més proper al dia de l'onomàstica del sant.


Entorn, que veure, què fer

Església parroquial de Sant Esteve.

Passejar per el petit nucli de carrerons estrets que recorda el passat medieval del poble.

Els veïnatges de Espinalba i Faitús.

Fer excursions, tant si a peu, com a cavall o amb vehicle tot terreny.

Els jaciments arqueològics a les coves de la Rendilla i les Salines.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Llanars; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google earth (.kml) i Google (.kmz).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta dels webs: http://www.llanars.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; https://pccd.dites.cat/; http://www.catalunya.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic. 

Data de visita: 29/07/2017 Data de publicació: 21/03/2021