Albesa

Totes les fotografies Arxiu i Google+

Localització i dades demogràfiques

Etimologia

En la documentació antiga ja apareix amb la forma Albesa (s. XII).

D'origen incert, hom suposa que és una antiga poblaci6 romana dita Beseda. També s’el fa derivar del nom patronímic llatí Albensia o pot derivar del llatí ALBUS 'blanc'.

A l'escut hi representen un àlber gros.

Gentilici

Albesenc, Albesenca, Albesà, Albesana

Subcomarca

Baixa Noguera

Data de visita: 24 de Novembre de 2013

Limita al Nord amb Algerri i Castelló de Farfanya, a l'Est amb Menàrgens, al Sud amb Torrelameu, al Sud i a l'Oest amb La Portella i a l'Oest amb Alguaire i amb Almenar.

Entitats de població: Albesa i Camporrells.

L’entorn físic

El municipi està situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana poc abans de la seua desembocadura al Segre i estès per les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al sud de la serra Llarga. Alguns tossals s'estenen a poca distància i paral·lels a la Noguera.
La vila d'Albesa està assentada al peu d'un tossal, al límit entre el secà i el regadiu i es concentra al voltant de l'església parroquial de Santa Maria.

Història, cultura, economia

Per Al-Bayan, crònica de l'historiador Ibn 'Idârîm, se sap que el 1003 es lliurà la famosa batalla d'Albesa, en la qual fou fet presoner el comte Ermengol I el de Córdova i morí el bisbe d'Elna, Berenguer. Pels historiadors cristians segons Zurita, aquesta expedició contra els sarraïns (on també participava el comte Ramon Borrell de Barcelona) permeté al comte barceloní d'obtenir el vassallatge de moltes ciutats musulmanes, en canvi, segons Santiago Sobrequés, no tingué gaire transcendència, ja que la força o castell d'Albesa continuà en poder dels musulmans de Lleida, ara els tugíbides, posteriorment els Banû Hûd i després els almoràvits. El 1098, Ermengol V i Guerau Ponç de Cabrera acordaren de repartir-se els castells de Balaguer, Gerb i Albesa tot just aquests fossin conquerits. Fins el 1092 els Banû Hûd de Saragossa i Lleida pagaven paries al comte Ermengol IV pels castells de Llorenç, Castelló de Farfanya i Albesa. En virtut dels pactes del 1120 entre l'alcaid Avifelel de Lleida i Ramon Berenguer III de Barcelona, aquell, que es comprometia a ajudar el comte contra els sarraïns de Tortosa, donava en penyora el castell d'Albesa. En rebre Ramon Berenguer III la fortalesa albesana, la donà al comte Ermengol VI d'Urgell (1122), el qual, aquell mateix any, féu donació de la dècima d'Albesa a l'Església de Solsona. Sembla que la vila d'Albesa, arran de la batalla de Corbins, caigué de nou en mans dels almoràvits (1126) i fou recobrada posteriorment en acció conjunta per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI (1145). El 1149, abans de la conquesta de Lleida, el mateix comte urgellès concedí als templers una peixera prop d'Albesa i una sèquia per a regar les terres de Corbins.

El 1157 es ventilà un plet entre Ermengol d'Urgell i Guerau de Cabrera sobre la dominicatura del castell d'Albesa. El 1163 fou atorgada a la vila una carta de poblament. En la lluita de Jaume I contra Ponç de Cabrera, que es titulava comte d'Urgell, el castell d'Albesa fou un dels que recuperà el sobirà, el qual el cedí en feu al Cabrera (1236). El 1255 els castells d'Albesa i de Menàrguens eren tinguts per Galceran de Pinós, feudatari dels comtes d'Urgell. Jaume I els ocupà a la mort de Cecília de Foix, muller del difunt comte Àlvar. La corona en detenia la senyoria superior, ja que el 1278 Ermengol X d'Urgell prestà jurament de fidelitat al rei Pere el Gran pels castells d'Albesa i Menàrguens. Teresa d'Entença, que heretà el comtat d'Urgell, en esposar-se amb l'infant Alfons rebé de Jaume II el castell d'Albesa. Aleshores, el domini directe del castell el posseïa Galceran de Pinós. El 1337 el dit domini era posseït per Pere Galceran (II) de Pinós, el qual, aquell any, nomenà P. de Montfalcó procurador seu per a l'administració de les rendes del castell d'Albesa, la senyoria superior del qual pertanyia als comtes d'Urgell.

En la lluita entre Jaume II d'Urgell i Ferran el d'Antequera, la vila d'Albesa es mantingué fidel al Dissortat; del castell d'Albesa partí l'expedició de Jaume II vers la ciutat de Lleida. El Trastàmara finalment reté el dit castell i sembla que el demolí. El 1415 el donà, amb la vila d'Albesa, al seu fidel Diego Fernández de Vadiello. El 1440 consta, com a senyora d'Albesa, la comtessa de Pallars. Al segle XVIII (a la primeria), l'arrendament de les herbes d'Albesa corresponia al capítol de Lleida; aleshores, la senyoria del lloc pertanyia al comte de Fuenclara, senyoria que detingué aquest fins el 1835. El 1808 Albesa alçà el sometent contra els francesos i el 1836 els carlins es posaren un cert temps a resguard a les ruïnes del castell.

L'agricultura és la base econòmica del municipi. La producció de pomes, peres i préssecs, de les quals destaca una varietat autòctona de préssec (el "Roig d'Albesa"), constitueixen la font de riquesa principal de la vila. La comercialització fruitera es realitza entre d'altres amb la societat cooperativa Agrària Sant Roc i de dues empreses més establertes al municipi. Plantacions de panís, blat, ordi o cebes, així com la presència d'hivernacles, completen l'economia agrària local.

Durant l'any 1997, es va efectuar una concentració parcel·lària al municipi. Promoguda pel Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, va permetre la millora de les estructures de les explotacions agràries, a més d'obtenir finques més grans i més fàcilment cultivables. La superfície afectada se situà en 2011 ha. i el nombre de propietaris afectats fou 375. Les despeses totals d'obres d'accessos a les finques i de desguassos van ser de 584 milions de pessetes. El canvi definitiu de l'economia municipal vingué amb l'arribada, dos anys més tard, del Canal Algerri-Balaguer, que permeté el reg de 2000 ha., abans de secà, amb sistemes de reg moderns com ara l'aspersió o el goteig.

L'agricultura es complementa amb l'existència d'explotacions ramaderes (porcines, bovines i aviram). Les activitats industrials són més aviat escasses, tot i que cal destacar un petit centre d'elaboració d'embotits. Albesa exerceix, en petita mesura, de nucli comercial de municipis veïns com ara Algerri o La Portella. Tanmateix, els veritables centres administratius, lúdics i de serveis de la localitat són Lleida, i en menor importància, Balaguer.

Vivències, curiositats i llegendes

Fills il·lustres i adoptius

Fermí Palau i Caselles (Albesa 26/10/1894 - Torrefarrera 1986). Mestre, polític i poeta.

Ignasi Segarra i Bañeres (Albesa, 22/3/1929 - Barcelona, 24/5/2003) fou prevere de la Prelatura de l'Opus Dei i promotor, juntament a un grup de dos arquitectes, de l'obertura del procés de Beatificació de Gaudí el 10 de juny de 1992.

Comentaris

Gastronomia

Cassola de tros: Màxima expressió de la cuina rural albesana i per extensió, ponentina. Elaborada amb costella de porc, llonganissa, pebrots, tomàquets, espinacs i caragols, entre d'altres. Se n'organitza un concurs per Sant Josep.

Coca de recapte: Producte elaborat sobre una base de pasta, sobre la qual s'hi col·loca escalivada de pebrot, albergínia i trossos d'arengada. Típica, també d'altres municipis de la Noguera.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major es fa el 15 (Mare de Déu de l’Assumpció) i 16 d’agost (Sant Roc).

El 19 de març es fa una cassolada popular.

Entorn, que veure, què fer

Església Parroquial de Santa Maria. Construïda a la fi del segle XVIII. Conserva un notable retaule gòtic de pedra policromada.

Capella de Sant Roc.

Murs del castell d'Albesa (ruïnes).

Creu de terme d'Albesa.

Vil·la romana del Romeral (restes) (al N del terme). L’any 1961 es van descobrir, a la partida del Romeral, a uns 4 quilòmetres de la població, uns mosaics d’una antiga vil·la romana datada al segle II, amb vida fins al V, quan sembla que un incendi la destruí.

Vil·la romana de la Torresulla (restes) ( vers l'W de la vila).

La sèquia àrab en el seu recorregut per l’interior de la localitat.

Links d'interès i documentació adjunta

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.albesa.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 24/11/2013 Data de publicació: 22/01/2017 Data de revisió: 24/06/2020