Balaguer

Totes les fotografíes Google photos i flickr

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Apareix com a Balagivium (s. IX). És d'origen insert. Balaguer, en llatí Balagarium o Vallegarium, y Valequaria significa en llengua líbica, dominairix vallicum o domino vallorium, senyora de las valls ó senyoriu de las valls.
	Gentilici	Balaguerí, balaguerina.
	Malnom	Presumits, soldats de paper
	Dites	Si vas a Balaguer, esmorza primer, si hi vas a dinar, emporta-te’n el pa i si hi has de fer nit emporta-te’n el llit.

Data de visita: 24/11/2013

Confronta al Sud-Oest amb el municipi de Menàrguens, a ponent amb el de Castelló de Farfanya. A tramuntana amb el terme de l’enclavament de Gerb, pertanyent a Os de Balaguer i amb Camarasa. A llevant llinda amb la Sentiu de Sió i amb Vallfogona de Balaguer i al Sud-Est amb Térmens.

L’enclavament de Flix, a llevant del territori principal del municipi, confronta a l'Oest amb la Sentiu de Sió, al Nord amb Camarasa (només per un punt), a l'Est amb Cubells i al Sud amb Bellcaire d’Urgell.

Entitats de població: A part de la ciutat de Balaguer, hi trobem l'enclavament de Flix.

Història, economia, cultura

La situació estratègica de la ciutat de Balaguer i el seu territori, com a porta del Prepirineu i dominant el pas del riu Segre, ha fet que des de la Prehistòria l'home hi hagi instal·lat els seus campaments i poblats. El tossal del castell Formós ja estava ocupat a començaments del primer mil·leni abans de Crist, ilergetes i romans va córrer per aquests territoris, on coneixem assentaments com els del tossal de Mormur o les vil·les romanes de les Franqueses i l'Hostal Nou.

Però la fundació de la ciutat de Balaguer vingué de la mà dels contingents àrabs i berbers que durant la primera meitat del segle VIII arribaren a la zona del Segre. En l'altiplà conegut com "Almatà", paraula àrab que significa "la plana", s'hi instal·là un campament militar on s'hostatjaven els exèrcits preparats per fer incursions a la Septimània a través del riu.

Aquell primitiu campament es convertí, a final del segle IX, amb l'estabilització de la frontera entre al-Andalús i els comtats feudals, en una pròspera madïna que s'abastia de les fèrtils terres que l'envoltaven, mercès a la construcció d'una àmplia xarxa de sèquies i braçals. L'any 897 es començà a construir el castell de Balaguer , que a mitjans del segle XI, sota el mandat del rei Yusuf al-Muzaffar de la nissaga dels Banu Hud, es convertí en un esplendorós palau.

La desintegració del Califat de Còrdova i la inestabilitat política que això va suposar, va ser aprofitada pels comtes feudals per iniciar la conquesta de les riques terres i ciutats andalusines i a més, en el cas de Balaguer, l'expulsió dels seus habitants. La ciutat fou conquerida pel comte Ermengol VI l'any 1105, i així incorporada definitivament al comtat d'Urgell.

A aquesta nissaga comtal es deu la lenta repoblació de la ciutat, la creació dels òrgans municipals de govern, la concessió de privilegis, mercats i fires i la construcció d'alguns dels monuments més emblemàtics de Balaguer.

La casa d'Urgell des del seu origen, passà per mans de diverses famílies, fins que a 1314, el casal de Barcelona entrà a dirigir els afers del comtat. A aquest fet es deu l'estreta relació dels comtes - reis amb Balaguer: Alfons el Benigne fou comte d'Urgell abans de la seva entronització, i el seu fill Pere III el Cerimoniós nasqué al castell Formós de la ciutat.

L'any 1412, en morir el rei Martí l'Humà sense descendència, el comte Jaume II d'Urgell era candidat al tron de la corona catalano-aragonesa. La decisió que prengué el tribunal reunit a Casp, donà la raó a Ferran d'Antequera candidat de la casa de Trastàmara. El comte d'Urgell es revoltà contra el nou rei i inicià una guerra que acabà amb l'empresonament del comte, la destrucció del castell de Balaguer i la dissolució del comtat.

A partir del segle XV la ciutat es convertí en senyoriu del primogènit del rei.

Balaguer continuava essent una ciutat eminentment agrària, dedicada als productes d'horta, els cereals, la vinya i el cultiu del cànem i el lli. Les diferents guerres d'època moderna suposaren en molts cops l'àmplia destrucció dels habitatges i monuments i la utilització dels edificis públics i religiosos com a presons, hospitals o casernes militars, destruint-ne en molts casos el patrimoni artístic i moble.

Així i tot, la ciutat s'anà reconstruint i es mantingué dins les muralles fins a mitjans del segle XX, quan s'inicià l'eixample de la ciutat, envaint les hortes del marge esquerre del riu Segre.

L'economia

L'agricultura i la ramaderia

Les activitats agràries han tingut un pes específic dins l’economia de Balaguer, en la qual tanmateix el sector de serveis exerceix el paper principal. Abans de la inauguració del canal d’Urgell, que va transformar l’agricultura de la zona, Balaguer produïa cànem, que era molt apreciat i era transformat a la mateixa ciutat (ja en parla Madoz, al segle XIX, i Ceferí Rocafort, a inicis del segle XX, afegeix que hi havia dues fàbriques de rastellar cànem), i també blat, ordi, oli, vi, fruites i alguns productes d’horta. La construcció del dit canal, però, afavorí que gradualment hom anés dedicant més extensió als fruiters i al farratge.

El principal sector agrícola és el representat pels conreus de secà, que es troben principalment a la dreta del Segre. El regadiu, molt més rendible que el secà pel que fa a la quantitat d’hectàrees que hom precisa per a obtenir beneficis, es troba fonamentalment situat a l’esquerra del Segre, en un territori molt més parcel·lat. La construcció del canal d’Algerri-Balaguer, suposa l’increment de les terres de regadiu en detriment de les de secà. En conjunt, els conreus més estesos són els cereals (ordi, blat de moro, blat), tot i que també són destacables el farratge (alfals), la fruita dolça (pomeres, pereres), l’ametller, l’olivera i les hortalisses. Resten poques hectàrees de patates i vinya.

L’aviram i el porcí, que experimentaren un clar increment entre les dècades del 1980 i 1990, juntament amb el boví i l’oví són els subsectors ramaders dominants. Les granges existents a Balaguer són principalment de pollastres. L’activitat del porcí s’ha orientat els darrers anys a l’engreix de porcs per a consum. Hi ha també cria de conills.

La indústria

A Balaguer, la indústria ha tingut un desenvolupament relativament modern. Vers mitjan segle XIX Pascual Madoz lamentava que, malgrat que el lloc era molt adient per a l’establiment de fàbriques tèxtils (que haurien pogut aprofitar els salts del riu), no n'hi havia cap. A la primeria del segle XX, Ceferí Rocafort esmentava les indústries que hi havia: diverses espardenyeries, fàbriques de farina, d’aiguardent, d’alcohol, serradores, de rastellar cànem, de gasoses, de sabó i trulls. Així doncs, l’escassa indústria que hi havia a Balaguer fins a mitjan segle XIX es basava fonamentalment en la transformació dels productes del sector primari. La industrialització que s’allunyava de la base transformadora agrícola va començar a aparèixer a partir de la dècada del 1960, a causa principalment de l’existència d’una mà d’obra econòmica. Això va fer que el teixit industrial es diversifiqués molt més que a la resta de la comarca i que les indústries transformadores agràries fossin un sector més d’una base industrial que es presentava variada i sense la presència d’un sector veritablement influent. Les indústries tradicionals (espardenyes, sabó) van desaparèixer gradualment.

El principal sector industrial havia estat el paperer. Aquesta preponderància era donada gairebé exclusivament per una única empresa (Impacsa), creada el 1956 i tancada el 1993. Són importants encara les indústries agroalimentàries (fabricació de sucs, pinsos, productes de fleca, etc.) que transformen els productes agraris. Cal esmentar, entre altres, la Cooperativa Comarcal Sant Isidre de Balaguer. A la ciutat hi ha, a més, una bona presència d’empreses dedicades a la confecció. Altres sectors són el de la fusta, de la construcció (bòviles, ciments), del metall, o el de la producció d’energia elèctrica, amb la central hidroelèctrica del Segre, inaugurada el 1960, que té part de les instal·lacions dins el municipi de Térmens.

El 1985 Balaguer va ser considerada com a Zona d’Urgent Reindustrialització, motiu pel qual hom donà incentius a les empreses perquè s’hi instal·lessin, com per exemple l’ampliació del sòl industrial. Aquesta va ser la finalitat que perseguí el polígon industrial de Campllong, actuació iniciada el 1986. Aquest polígon, que ha estat ampliat, es troba situat al SE del nucli urbà de Balaguer.

El comerç i els serveis

La importància del sector terciari a Balaguer ve determinada pel seu paper com a cap comarcal i la centralització comercial i de serveis que s’ha anat produint al llarg del temps. Els serveis ocupen la major part de la població i sembla que el sector tendeix a afermar-se. Balaguer és el principal centre de comerç i de serveis de la comarca i concentra bona part dels establiments comercials majoristes del sector primari.

La ciutat, que disposa d’edifici de mercat municipal, conserva l’antic mercat setmanal dels dissabtes, el qual se celebra a la plaça del Mercadal. Aquest mercat és el més important dels que es fan a peu de muntanya a la Catalunya occidental des dels llunyans anys medievals. Balaguer és un centre de subàrea comercial dins l’àrea de Lleida. La seva puixança es deu al fet que es troba en una cruïlla de set camins: les carreteres vers Lleida, Corbins, Alfarràs, Camarasa, Tremp, la Vall d’Aran, Puigcerdà, Agramunt i Tàrrega. Els dimecres dels mesos d’estiu són els comerciants del nucli antic de Balaguer els qui treuen les parades al carrer.

Pel que fa al turisme, aquest no ha tingut un desenvolupament massa significatiu a la ciutat, però aquesta disposa d’oferta hotelera.

Personatges il·lustres

Comentaris

Vivències, curiositats i llegendes

Fires i Festes

Fira de Balaguer, que s’escau el darrer cap de setmana d’abril o primer cap de setmana de maig.

Mostra Nacional de Coques de Samfaina i Recapte.

Fira de setembre o dels Enamorats

Fira de Santa Llúcia

Fires Expoauto i Antiquària al març.

Festes del Sant Crist (Festa Major) amb la Cucafera.

Trobada de geganters.

Final de la Transsegre (primer cap de setmana de juliol).

Fira d'alimentació i salut.

Entorn, Que veure

Museu de la Noguera.

Església gòtica de Santa Maria

Església del Sant Crist

Plaça del Mercadal

Muralles i Castell Formós

El nucli antic

Links d'interès i documentació adjunta

Què fer a Balaguer.

L'ajuntament te molt ben documentats els llocs d'interès i diverses rutes a seguir a la següent pàgina web http://www.balaguer.cat/turisme/

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.balaguer.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 24/11/2013 Data de publicació: 12/02/2017 Data de revisió: 24/06/2020

Etimologia

Apareix com a Balagivium (s. IX). És d'origen insert.

Balaguer, en llatí Balagarium o Vallegarium, y Valequaria significa en llengua líbica, dominairix vallicum o domino vallorium, senyora de las valls ó senyoriu de las valls.