|
|
|
Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)
|
|
|
|
La Seroneta a l'entrada del poble
Presa de l'embassament de Santa Anna |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 24/11/2013 Limita al Nord amb Os de Balaguer, a l’Est i al Sud amb Algerri, i a l’Oest amb Alfarràs i amb les terres aragoneses de Castellonroi i Valldellou (Llitera). El poble d’Ivars de Noguera és l’únic nucli amb població del municipi, que comprèn, a més, el despoblat de Boix. Història, economia, cultura Ivars de Noguera havia estat conquerit pels vescomtes de Cabrera. Vers el 1079 el comte Ermengol I d'Urgell posseïa una quadra en aquest terme, que censava al monestir de Gualter, que aleshores era en construcció. El 1116, el lloc, amb el seu territori en plena colonització agrària, era sota la senyoria de Ramon Berenguer d'Àger, del llinatge d'Arnau Mir de Tost. Pel testament de l'esmentat Ramon Berenguer, del 1158, se sap que deixava a les seves filles Berenguera, Magència i Ermessenda els llocs i els castells de Boix, Ivars i Tragó de Noguera, tot recomanant-los la subjecció al seu senyor i parent el vescomte Guerau Ponç de Cabrera. El 1194 Ivars de Noguera pertanyia a la Marquesa d'Urgell, filla d'Ermengol VI i muller de Ponç de Cabrera, que l'havia rebut del seu pare com a dot en esposar-se. Anys després, el lloc fortificat d'Ivars pertanyia a Arnau de Calaf i la sobirania continuava en mans dels comtes d'Urgell. El 1278 la dita sobirania fou segrestada per Pere el Gran per la rebel·lia d'Ermengol X; amb tot, li fou retornada el mateix any. Vers el 1316, Ivars de Noguera era de Teresa d'Entença, néta i hereva d'Ermengol X i muller de l'infant Alfons, futur rei Benigne. Després del desmembrament del comtat d'Urgell, el 1414, el lloc fou possessió dels Boixadors de Lleida i s'integrà en la baronia d'Alfarràs, que aquests posseïen, convertida en marquesat a la primeria del segle XVIII, quan pertanyia als Ribes. Pertanyé al dit marquesat fins a l'extinció de les senyories. Les activitats agràries són la base econòmica del terme. Les terres de conreu són principalment de secà. Els regadius, que ocupen una extensió destacable en conjunt, se situen als fous dels cursos dels rius; es tracta d’hortes que produeixen sobretot fruiters, que es reguen amb la sèquia d’Ivars, la qual pren l’aigua de la peixera de Pinyana. El conreu principal del terme és l’ordi, encara que també hi ha una presència important de farratge, fruita dolça (sobretot presseguers), oliveres i ametllers. També hi ha algunes hectàrees de vinya. La ramaderia, poc important, se centra en la cria de bestiar porcí i oví. A finals de la dècada de 1980 la cria de conilles i de porcs experimentà un retrocés força important, però, a finals dels anys noranta es produí un augment, important en el cas del bestiar porcí. Personatges il·lustres Comentaris El despoblat de Boix (397 m), és situat a l’extrem septentrional del terme, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, ocupada ara en aquest sector pel pantà de Santa Anna, que ha inundat part de les terres del municipi, com la partida del Romeral. L’església parroquial de Sant Julià, que resta en runes, era romànica i tenia un absis semicircular. El lloc havia depès de la jurisdicció de Poblet. Vivències, curiositats i llegendes Fires i Festes Cavalgada de Reis el 5 de gener Festa Major d'hivern(Sant Sebastià) el 20 de gener Carnestoltes i Santa Àgueda el febrer o març Aplec a l'ermita de Sant Sebastià l'1 de maig Aplc de Cérvoles el 3r dissabte de maig Aplec de Sant Julià Boix el 4t diumenge de maig Festa Major d'estiu (Verge Assumpció) el 1r cap de setmana d’agost Fira - Tast del Pressic d'Ivars la 2ona setmana de setembre Sant Nicolau el 5 de desembre Entorn, què veure, què fer Pantà de Santa Anna. Es troba al riu Noguera Ribagorçana i és molt fàcil accedir-hi a través d’Ivars de Noguera. La presa fou bastida l’any 1961 i va negar els pobles de Boix i Tragó. És un gran espai per explotar que ofereix un potencial extraordinari pel que fa al turisme i els esports nàutics. L’embassament és catalogat com una de les millors zones de pesca continental per les seves aigües clares i tranquil·les. Església parroquial de la Concepció de Maria i Sant Sebastià (Any 1103). La Seroneta. Monumental roca guixera inclinada situada a l’entrada del poble La Sèquia i la Peixera. L'aigua per a regar s'agafava d'una presa construïda al riu Segre, anomenada "La Peixera", que estava situada al terme de Balaguer i de la qual actualment només queden algunes restes i es portava per la Sèquia fins a Ivars. Links d’interès i documentació adjunta |
|||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://www.ccnoguera.cat/ivars/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat i d'altres webs i blocs d'accés públic. Data de visita: 24/11/2013 Data de publicació: 04/12/2016 Data de revisió: 24/06/2020 |
||||||||||||||||||
