Os de Balaguer

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga Osse (s.XI) d’origen insert probablement preromà. De Balaguer determinatiu de la capital comarcal. A l’escut hi ha un xiprer amb un os d’argent.
	Gentilici	d'Os de Balaguer
	Subcomarca	Els Aspres de la Noguera o Noguera estricta; Alta Noguera (part de Camarasa)
	Malnom	Sopiquers.
	Dites	D’Os ni dona ni l’os. A Os pau i repòs.

Data de visita: 23/11/2013

Limita a l'Oest amb l'Aragó, al Nord amb Àger, Les Avellanes i Santa Linya, al Est amb Camarasa i al Sud amb Balaguer, Castelló de Farfanya, Algerri i Ibars de Noguera.

Entitats de població: Alberola, Gerb, Os de Balaguer i el Monestir d'Avellanes.

L’entorn físic

Situat en bona part als Aspres de Montsec, damunt la plana oligocènica estesa entre 400-600 m d'altitud, es drecen algunes alineacions anticlinals de calcàries juràssiques o triàsiques. Al Nord, la serra de Blancafort i la serra de Sant Miquel, entre les de Pinyana i de Mont-roig, arriba a 1.039 m d'altitud al Pont; al centre hi ha la serra d'Os i al Sud la serra del Convent. A l'Est hi ha l'enclavament de Gerb amb el terme rural d'Almassí, damunt la plana al·luvial del Segre, que forma una entitat municipal descentralitzada. La superfície boscada ocupa una bona part de la muntanya de Millà. La vila és dalt d'un turó que domina un congost a la riba esquerra del riu de Farfanya.

Història, cultura, economia

L'origen d'Os es deu a la fortificació musulmana existent ja en el segle IX i conquerida pel vescomte Guirau Ponç II de Cabrera el 1116. El castell d'Os fou una fortificació destacada en les baralles que durant els segles XII i XIII enfrontaren els Comtes d'Urgell amb els Cabrera, vescomtes d'Àger. L'any 1415 el rei Ferran d'Antequera donà el castell i el lloc d'Os al cavaller Joan Vivot. A mitjans del segle XVI ja eren senyors d'Os la família dels Siscar, llinatge que continuà fins a la desamortització (segle XIX). L'any 1964 incorporà la major part del terme de Tragó de Noguera, municipi que havia quedat greument afectat per la construcció dels embassaments de Canelles i de Santa Anna; aquests, juntament amb els nuclis de Tragó, Canelles, Blancafort i Alberola, passaren al terme d'Os.

Fills il·lustres i adoptius

GASPAR DE PORTOLÀ (Os de Balaguer 26-6-1716 - Lleida 1786). Militar. Va ser governador i explorador de Califòrnia i el fundador de San Diego i de Monterrey.

JAUME CARESMAR I ALEMANY (Igualada 10-10-1717 - Barcelona 1-09-1791). Historiador i eclesiàstic català, abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

MARE ENCARNACIÓ COLOMINA AGUSTÍ (Os de Balaguer, 24-12-1848 - Barcelona, 27-11-1916). Religiosa catalana fundadora de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret i excel·lent col·laboradora del pare Josep Manyanet i Vives. Ha estat proclamada serventa de Déu per l'Església catòlica.

CIRERA SALSE, RICARDO (Os de Balaguer, 1864 - Barcelona 1932)

Astrònom i jesuïta, fundador i primer director de l'Observatori de l'Ebre 1904-1919. Fundà i dirigí la revista Ibérica.

CIRERA SALSE, LUÍS (Os de Balaguer, 1859 – Barcelona, 1936)

Metge i militar. El 1892 passà a la comandància de marina de Barcelona, on el 1895 fundà un gabinet d'electroteràpia i radiologia. Fou membre de l'Acadèmia de Medicina i de l'Acadèmia de Ciències i Arts i president de la Societat Mèdica dels Sants Cosme i Damià.

MIGUEL HOSPITAL GASOL (Os de Balaguer, 18-10-18682- Barcelona 1932). Doctor en filosofia, teologia i dret canònic, canonge de la Catedral de Barcelona.

LEANDRE CRISTÒFOL I PERALBA (Os de Balaguer, 8-6-1908 – Lleida, 23-1-1998), escultor considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya.

ROSA MATEU GESE (Blancafort de Tragó de Noguera, 1910) Besàvia de Lionel Andrés Messi Cuccitini, més conegut com Leo Messi, jugador argenti estrella del Futbol Club Barcelona.

Comentaris

Gastronomia

Producció de mel i torrons.

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Darrer diumenge d'abril: Trobada de Campaners

1 de maig: Aplec a l'Ermita de la Mare de Déu d'Aguilar

17 de maig: Aplec a l'Ermita de la Mare de Déu de Cérvoles

6 d'agost: Revetlla i aplec a l'Ermita de Sant Salvador

6 d'agost: Festa Major de Gerb

15 d'agost: Festa Major del Monestir de les Avellanes

6 de setembre: aplec dels Padrins a l'Ermita de la Mare de Déu de Cérvoles

29 de setembre: Festa Major d'Os

Entorn, que veure, què fer

Castell "Malignum Castrum" d'Os (S.XII).

Cova dels Vilars (pintures rupestres).

Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Església barroca de Sant Miquel

Font de Sant Pitot (1700).

Carrers del casc antic.

Pantà de Canelles.

Santuari de Sta. Maria de Cérvoles.

Ermita de Sant Salvador.

Ermita de la Verge d'Aguilar.

Poblat medieval del Vilot d'Alberola.

Monestir de Santa Maria de Vallvert de Tragó (Cister Femení).

Casa Museu Leandre Cristòfol.

Links d’interès i documentació adjunta

Llocs d'interès ; Mapa de llocs d'interès.

Navegadors: Google Maps.kml, Sygic.itf ; TomTom.ov2, CoPilot.trp.

Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/; http://ca.wikipedia.org; http://www.lleidaitu.com; http://ca.wikipedia.org; http://cultura.gencat.cat/; http://www.municat.gencat.cat// i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 23/11/2013 Data de publicació: 02/10/2016 Data de revisió: 24/06/2020

Etimologia