|
á Guimerà Àmbit de Ponent - Terres de Lleida Comarques de Ponent, Urgell, Lleida |
|
Ajust pàgina áéíóúàèìòùÁ
|
á Guimerà Àmbit de Ponent - Terres de Lleida Comarques de Ponent, Urgell, Lleida |
|
|
Vistes des de la torre de guaita |
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 01/04/2015 Limita al Nord amb els municipis de Verdú i de Montornès de Segarra, a l’Est amb els de Montoliu de Segarra i Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà), al Sud amb Passanant (Conca de Barberà) i a l’Oest amb Ciutadilla. El municipi comprèn la vila de Guimerà i algunes masies disseminades. Entorn físic La vila de Guimerà, ubicada al sud de la comarca de l'Urgell (a 555 metres d'altitud), és un exemple de recinte medieval rural. Guimerà, situat estratègicament a mig camí del riu Corb, paral·lel geogràfic que divideix per la meitat Catalunya, es troba a la vegada al centre d'un terme municipal quasi circular, partit per la mateixa vall. Podem dir, doncs, amb propietat, que Guimerà, tant a "macro" com a "micro" escala, és al mig del mig. El municipi, límita amb la Segarra i la Conca de Barberà. Situat en un graó poc pronunciat de la Depressió Central, és travessat per la plana al·luvial del riu Corb (est-oest). El nord és regat per barrancs de la conca del riu d'Ondara. Els conreus de vinya, oliveres, cereals i ametllers entapissen bona part del terme municipal, situat a la vall del riu Corb. El clima és de tipus mediterrani, amb tendència continental, marcadament sec. Les precipitacions són força escasses i es distribueixen de manera irregular al llarg de l'any. Les temperatures són molt variables, amb hiverns llargs i durs i estius també llargs i calorosos. Només els tres mesos d'abril, maig i octubre tenen una temperatura mitjana que es pot considerar temperada. Història, cultura, economia La vila de Guimerà té ascendents de població prehistòrica a partir del neolític, restes de l'època ibèrica i romana i possiblement continuació visigòtica. El castell va ser una important fortalesa medieval, centre de tot el terme. Les primeres notícies que en tenim corresponen al s.XI; va pertànyer a la família Alemany de Cervelló (s.XII), als Castre (1343), als Pinós sota la denominació Castre - Pinós (1371) i als Ducs d' Híxar (1663-1832). Els seus senyors s'anomenaven barons de Guimerà. Gaspar Galceran de Castre i d'Aragó va obtenir del rei Felip III el títol de comte de Guimerà el 1599. Des d'aleshores és comtat de Guimerà i vigent com a títol nobiliari. En temps de la primera guerra carlina, i concretament del 15 al 30 de setembre de 1835, el castell va quedar molt malmès degut al setge que hi patiren els 500 voluntaris carlins del capitost Rosset a càrrec del coronel Niubó, el qual afusellà Rosset i més de 70 dels seus homes. Des de llavors, les restes de la fortalesa han continuat deteriorant-se per manca d'una adequada protecció. L'església, dedicada inicialment a Santa Maria i ara a Sant Sebastià, fou començada el segle XIV pels senyors del lloc, Guerau Alemany de Cervelló i Geralda de Rocabertí, els escuts dels quals són a la façana. Hi ha notícies d'una parròquia anterior, al mateix indret que l'actual, que inicialment pertanyia al bisbat d'Osona i que el 1154 va passar al de Tarragona. En queden vestigis de murs i una portada i, al Museu de Guimerà, alguns capitells romànics. És una vila medieval que té una fisonomia única; un laberint de carrers s'enfilen cap a l'església i el castell , creant un original joc de formes arquitectòniques que podrien fer pensar en racons de plena Edat Mitjana. El poble fou declarat l'any 1975 Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) com una agrupació d'habitatges i edificis singulars. Perdre's pels carrers del poble, pujar fins a dalt de tot i contemplar la panoràmica de la vall des de la torre és una descoberta sorprenent. El poble va créixer de dalt a baix, al voltant d’un castell i als peus de l’església gòtica. La primitiva torre de defensa, envoltada de murs i residències, es va convertir en un notable castell, que amb el temps va ampliar el recinte emmurallat per a englobar el poble que s’havia format al seu redós. Els carrers tenen un traçat irregular, tot jugant amb els pendents del terreny: són estrets, costeruts i entrelligats amb arcs i coberts. Les cases construïdes en part sobre porxos conserven portes i finestres d’època renaixentista. Les muralles encerclen el recinte de la que fou vila medieval, i quatre portals foren altres tantes sortides a totes les direccions. Avui es conserven tres dels portals. El recinte emmurallat va anar creixent per la part de migdia, fins a trobar la frontera natural del Riu Corb. Per la seva estructura constructiva, els portals, les muralles, els carrers amb arcs, suportals, finestrals artístics i per la seva arquitectura medieval austera, la vila fou declarada conjunt historicoartístic el 1975. L'agricultura que predomina al municipi és la de secà, sobretot cereals, vinya, olivera i ametller, la terra és explotada directament pels propietaris; hi ha, però, un petit sector de regadiu que a través dels recs (del Molí Nou, d'Alemany) aprofita l'aigua del riu Corb per conrear hortalisses i vinyes. Complementen l'economia del municipi unes granges de porcs, d'aviram i de guatlles; una cooperativa, un molí i el sector serveis. Guimerà té bons productes de la terra per digerir aquesta rica història: entre ells tenim l'oli, el vi, la cansaladeria i la pastisseria. Tots aquests productes contribuiran a fer gaudir d'una manera més interessant la visita a la població. No és estrany que moltes persones hagin escollit Guimerà com a segona residència. Personatges il·lustres Joan Llort i Amenós (1859-1913), hisendat i delegat de l'Assemblea de Manresa (1892). Coemntaris i dites Guimerà és realment una de les viles medievals més ben conservades on val la pena perdre's per els seus carrers i carrerons sense cap mena de pressa. Vivències, curiositats i llegendes També es coneix Guimerà com 'El nou de Copes', ja que la vista del poble des del riu és un amuntegament de cases unes a sobre de les altres. Tot el poble és un conjunt declarat bé cultural d'interès nacional. Vàrem dinar molt be al Restaurant Hostal Sant Jordi un menjar casolà ben preparat i, el que tocava, fet a la brasa. Preu correcte. Festes, Fires, Mercats i Tradicions Festa Major de Sant Sebastià el tercer cap de setmana de gener. Festa Major votada de Sant Sebastianet l'últim cap de setmana d'abril. Aplec al Santuari de la Bovera el Dilluns de Pasqua i primer dissabte de setembre. Mercat Medieval el segon cap de setmana d'agost. Entorn, que veure, què fer Església parroquial de sta. Maria i el retaule d'alabastre de Josep M. Jujol. Convent de Vallsanta. Santuari de la Bovera. Muralla i portals d'entrada. Museu d'art matern Magda Sanrama. Museu la cort del Batlle. Nucli històric medieval. Capella de Sant Esteve. Castell. Plaça Major. Links d'interès i documentació adjunta Que fer a Guimerà; Mapa de punts d'interés; Mapa turístic; Mapa del municipi. Itineraris: Google.kml; Google.kmz; TomTom.ov2; TomTom Portals.ov2. |
||||||||||||||||
|
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta dels llibres “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i “Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes” de Manuel Bofarull i Terrades i dels webs http://www.guimera.cat/; http://www.poblesdecatalunya.cat; https://www.icgc.cat/; https://www.parlament.cat/; http://municat.gencat.cat/; http://www.idescat.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://elrefranyer.com/; http://stel.ub.edu/; http://www.festes.org/; http://www.guimera.info/; http://www.catalunya.com/; https://ca.wikipedia.org/ i altres webs i blocs d’accés públic. Data de visita: 01/04/2015 Data de publicació: 6/12/2020 |
|||||||||||||||||
