Ajust pàgina

Odèn


Comarques Centrals - Pirineus


Solsonès, Lleida

INICI


Solsonès


Totes les fotos a Google Photos


Odèn


Coves del Moro, Balmes de Canalda


Salí de Cambrils


Església  Sant Julià


Castell de Cambrils


Totes les fotos a Google Photos



Localització i dades demogràfiques

Etimologia

L'any 839 hi apareix escrit Odden, probablement d'origen preromà pirinenc. L'any 1690 en un  mapa apareix escrit com  Auden.

Segons autors prové de l'antropònim Audus o Aldenus , segons d'altres de l'àrab al-adàn en referir-se a un "territori proper a un riu" i fins i tot del llatí ager alternum en parlar d'una "terra alta".

Gentilici

Odenenc, odenenca; Odenès, odenesa.

Canvi de capital

Odèn  ==>  Cambrils   (07/05/1999)

Canvi de nom

Odén  ==>  Odèn    (21/04/1982)

Malnom

Mesures.

Subcomarca

Vall de Lord.


Data de visita:                      17 de setembre de 2021


El municipi d'Odèn està format per Canalda, el Montnou, Odèn, el Racó, Cambrils que és el cap de municipi, Llinars, la Valldan, la Móra Comtal i el Sàlzer.


El terme limita al nord amb Fígols i Alinyà (Alt Urgell), a l'est amb la Coma i la Pedra, Sant Llorenç de Morunys i Navès, al sud amb Lladurs i Castellar de la Ribera i a l'oest amb Oliana (Alt Urgell).


Lentorn físic

És un territori força accidentat i excepte en la part de ponent del municipi, amb una acusada inclinació del nord a sud que va de prop dels 2.400 m. d'altitud del Pedró dels Quatre Batlles (Pedrusco dels Quatre Alcaldes) fins als 641 m. de Aigüesjuntes o els 532 m., d'altitud que assoleix a la rasa de la Valldan, al sortir de terme municipal.

La situació geogràfica d'aquestes valls, a cavall entre la Depressió central i els Pirineus, associada al relleu estructural i a l'amplitud altitudinal existent, fa que hi hagi una elevada diversitat i un gran nombre d'espècies de vertebrats. Hi són presents espècies de conreus i planes, d'ambients aquàtics, forestals i d'alta muntanya. Es compta amb 3 espècies de peixos, 8 d'amfibis, 12 espècies de rèptils, 35 de mamífers, 148 espècies d'ocells es poden observar per aquestes muntanyes, de les quals 113 aus són nidificants.

La Roca de Canalda, gràcies a la situació privilegiada que ocupa, hi podem veure com hi nien els voltors i hi passegen les àligues, els xoriguers o els corbs i, amb sort, poder gaudir del seu vol.

Clima de muntanya, amb hiverns freds i amb nevades habituals, i estius temperats. El mes més plujós acostuma a ser el maig.


Història, cultura, economia

S'hi troben les  Necròpolis del Sàlzer que cronològicament té l'origen en el calcolític, i en l'edat del bronze i les Necròpolis de Font Coberta o Necròpolis del Serrat d'Odèn que cronològicament s'ubiquen en el bronze mitjà, el megàlit Caixa del Moro III o Dolmen de Cogulers que cronològicament s'ubica en el bronze mitjà i la Bòfia o cova de la Valldan que cronològicament es pot adscriure des del neolític fins al bronze final.

El castell d'Odèn és esmentat ja el 839 i va formar part del comtat d'Urgell. Consta que el comte Ermengol VI d'Urgell va deixar en penyora al 1116 a Miró Arnau les franqueses que tenia en aquest castell i terme. Miró Arnau, amb la seva dona Guilla i els seus fills, va cedir el castell i l'església a Santa Maria de Solsona al 1134, i des de llavors fins a la desamortització va ser de domini dels pabordes de Solsona i després de la comunitat de canonges. La comunitat nomenava l'alcalde, que sovint era de la masia del Call d'Odèn, veïna al castell. Al 1621 es va fer restaurar el castell amb el terç de les vendes de terra que havia cobrat l'alcalde anterior, de cognom Valletbò. La posterior jurisdicció el castell d'Odèn va ser, traspassada a la casa de Cardona.


L'activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari per bé que en aquests últims anys el turisme rural ha experimentat un considerable augment.

L'agricultura té escàs pes específic dins el sector, ja que la superfície dedicada a conreus no arriba al 10% del territori. És bàsicament de secà. Cal destacar el cultiu de patates, denominades trumfos (les patates de llavor d'Odèn tenien ja anomenada al s. XVI).

Hi ha granges sobretot de porcs, ovelles i bous i vaques. A banda d'aquestes branques de la ramaderia clàssica, actualment al municipi hi ha instal·lat el centre de reproducció i cria de falcons destinats a la falconeria més gran del món: Roc Falcon.


Gastronomia

El trumfo (patata) de les varietats del Bufet, la Kennebec i la Red Pontiac.

Gran varietat de bolets que es poden degustar durant tot l'any gràcies a diferents tipus de conservació.

Molt típic també de la gastronomia d'Odèn és la carn de caça com el civet de senglar, les carns del Solsonès a la brasa o els pèsols negres cultivats també al municipi.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

20 de Gener: festa de Sant Sebastià a Odèn.

Segon diumenge: Festa major de La Valldan.

15 de maig: Festa de Sant Isidre a Cambrils.

25 de juliol: Festa de Sant Jaume a Cambrils.

6 d'agost: Festa de Sant Salvador de la Valldan.

Primera quinzena d'agost: Concurs de gossos d'atura al Montnou.

24 de setembre: Festa Major de Canalda.

Primer diumenge: Festa Major del Roser de Cambrils.

Segon diumenge: Festa de les Dones de Cambrils.

22 de novembre: Santa Cecília a Odèn.

El tercer diumenge de novembre. Mercat del Trumfo i la Sal.


Entorn, que veure, què fer

Diferents rutes a peu i amb bicicleta.

Salí de Cambrils.

El Centre de Natura i el Zoo Pirineu.


Links dinterès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Odèn. Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Google (.kml) i Google (.kmz).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia, pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas i dels webs http://oden.cat/; https://www.icgc.cat/; https://www.onomastica.cat/; https://www.festacatalunya.cat/; https://www.idescat.cat/; http://www.apuntsdunnummulit.com/; http://www.catalunya.com/; http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/; https://www.enciclopedia.cat/; http://turismesolsones.com/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.


Data de visita: 17/09/2021      Data de publicació: