Arnes

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	En la documentació antiga ja apareix la forma Arnes (S. XIV), probablement en el sentit de lloc d'arnes 'ruscs d'abella'. El topònim és plural d'arna, "buc o rusc d'abelles. A l'escut s'hi representen dues arnes, una al costat de l'altra. Segons la tradició, la comarca era rica en mel. Molt a prop hi ha el poble dit Caseres que és també un terme apícola.
	Gentilici	Arnerol, arnerola.
	Canvis de nom	Arnés ==> Arnes (11/02/1983)
	Agermanament	Riner (Solsonès).
	Dites	Arnerols mingeu cols, mingeu bledes de Caseres. Los d'Arnes dixen caure l'aigua quan plou. Quan Santa Bàrbara fa capella, aigua en ella.
	Parla local	Tortosí. Transició entre el català nord-occidental i el català valencià.

Data de visita: 11/11/2017

El municipi d'Arnes limita al nord i a l'est amb Horta de Sant Joan, al sud amb Alfara de Carles i a l'oest amb Beseit, Cretes i Lledó d'Algar tots tres de Terol.

El terme comprèn la vila d'Arnes, cap administratiu i únic nucli de població. Les partides més significatives són les Aubareres, los Aiguamolls, los Barrancs, los Viernets, les Parellades, la Vall del Cingle i los Alzinars.

L’entorn físic

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb l'Aragó i a la dreta del riu d'Algars. Al sud del terme, accidentat pel massís muntanyós dels ports de Beseit, hi abunden els boscos de pi roig.

A la zona més plana hi trobem els rius Algars i Estrets, que conflueixen a l'Ullal de la Rosa.

El terme municipal és de 42,53 km2 i es troba a una altitud de 508 m. La població es localitza en un turó al costat del riu Algars.

La vila conserva l'estructura originària de l'edat mitjana amb restes de l'antic castell d'Arnes.

El clima és de muntanya amb tendència continental, amb temperatures baixes a l'hivern i altes a l'estiu. Les precipitacions es concentren durant la tardor i la primavera; els estius i els hiverns són especialment secs.

Història, cultura, economia

El lloc d’Arnes, com els llocs de la rodalia, sembla que fou conquerit en temps d’Alfons I el Cast. Antiga alqueria sarraïna, el lloc depengué en la restauració de la comanda templera d’Horta de Sant Joan, que a la primeria del segle XIV passà als hospitalers. Se sap que els anys 1279 i 1280 l’església d’Arnes pagava 36 sous com a dècima a la Santa Seu. L'any 1318, Arnes passà a ser senyorejat pels hospitalers, de la castellania d'Amposta on romangué fins a la desamortització de Madoz. En la guerra dels Segadors, Arnes, com la població veïna d’Horta, fou de les escasses poblacions que a Catalunya secundaren el marquès de Los Vélez i l’exèrcit castellà. Tanmateix, al segle XIX la vila tenia un ajuntament liberal, la casa del qual cremaren les tropes carlines el 16 d’agost de 1835, i només en restaren les façanes exteriors.

La principal activitat econòmica del terme és l’agricultura que ve marcada per la gairebé totalitat de les terres de secà del terme. Hi ha un clar predomini del conreus de secà enfront els de regadiu (ordi i civada) i es produeix essencialment ametlles, oliveres i vinya. La ramaderia ha estat un complement econòmic de l’agricultura i ha basat la seva activitat en la cria d’aviram, de bestiar porcí i d’ovins. Altres activitats complementàries són la cuniculicultura i l’apicultura. Aquesta darrera, tot i que anà perdent força durant les darreres dècades del segle XX, fou determinant i constituí una activitat tradicional dins l’economia municipal.

Pel que fa al sector industrial, cal dir que no té una importància cabdal dins la globalitat del marc econòmic, tot i que existeixen diversos comerços i indústries relacionades amb l’agricultura, especialment les dedicades a l’elaboració de vi de la Denominació d’Origen Terra Alta. La vila d’Arnes disposa de la Cooperativa Agrícola d’Arnes i del Celler Joan Clua Julve. També és tradicional la producció d’oli d’oliva. La vila celebra mercat setmanal tots els divendres i durant tot el dia, a la plaça de Catalunya.

Finalment, cal destacar el marcat caràcter turístic d’Arnes, un lloc que durant l’estiu arriba a triplicar la seva població. Tanmateix, els Ports constitueixen un indret amb una veritable qualitat turística, amb fonts, riuets, coves i pins, com el famós Pimpoll. Molt a prop del nucli urbà, al riu d’Algars, hi ha el toll de la Palanca, magnífica piscina natural, indret que atreu nombrosos visitants durant tot l’estiu, situat vora l’ermita de Santa Madrona. A Arnes, hi recorre l’antiga línia de ferrocarril de la Val de Zafán, convertida actualment en línia Verda. Pel que fa a l’allotjament, el terme disposa d’un càmping i de diverses cases de turisme rural i albergs.

Fill il·lustres

Urbà Fos. Pintor (Arnes - València, 1658).

Vivències, curiositats i llegendes

La Subdirecció Gral. del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va promoure un expedient de declaració del conjunt històric d'Arnes. El dia 20 de gener de 1992 el Govern de la Generalitat declara bé d'interès cultural, en la categoria de conjunt històric al poble d'Arnes (DOGC, núm. 1552, de 7.2.1992).

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa de Sant Antoni. Es celebra el dissabte més proper al 17 de gener.

Festa de Santa Àgueda o Festa de les Dones que se celebra el diumenge més proper al 5 de febrer.

Romeria de Santa Madrona que es celebra el dissabte més pròxim al 15 de març.

La Festa de la Mel es celebra a finals de maig o principis de juny.

Festes Majors dedicades a Santa Magdalena. Comencen el 22 de juliol i tenen una durada de quatre o cinc dies.

Mercat setmanal es fa els divendres al matí a la plaça Catalunya.

Entorn, que veure, què fer

Casa de la Vila, renaixentista.

Església parroquial de Santa Magdalena, barroca del s XVII.

Algunes cases antigues amb portals adovellats.

Castell d'estil gòtic.

Portals d'accés al nucli antic.

L'ermita de Santa Madrona.

Centre d'interpretació de la mel.

Passejar pels carrerons del centre històric i submergir-se en la seva atmosfera medieval.

Emprendre alguna excursió i gaudir de la natura que envolta el poble.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps; Que veure a Arnes; Povet de la Neu; Mapa del municipi.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2); Google (.kml); Google (.kmz).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Etimologia

En la documentació antiga ja apareix la forma Arnes (S. XIV), probablement en el sentit de lloc d'arnes 'ruscs d'abella'.

El topònim és plural d'arna, "buc o rusc d'abelles. A l'escut s'hi representen dues arnes, una al costat de l'altra. Segons la tradició, la comarca era rica en mel. Molt a prop hi ha el poble dit Caseres que és també un terme apícola.

Arnerol, arnerola.