Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Alàs i Cerc


Alt Pirineu I Aran - Pirineus


Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida  

PÀGINA INICI


Pàgina de l'Alt Urgell


Totes les fotografies a Google+ i a Flickr


Cerc (Alàs i Cerc)


Ajuntament


Església de Sant Esteve a Alàs


Casa al carrer Prat de la Vila


Font al carrer Prat de la Vila


Vista de Cerc


Casa al carrer Major d'Artedó


Totes les fotografies a Google+ i a Flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Alàs, en la documentació antiga trobem la forma Alasso (s. IX), que
és d 'origen incert, potser preromà; Cerc, en la documentació antiga
trobem la forma Cerco (s. IX), que prové del llati vulgar CERCU, en

llatí clàssic QUERCU 'alzina, roure'.


Gentilici

d'Alàs i Cerc.

Canvi de nom

Durant la Guerra Civil Espanyola : Cerc  '  Cerc-Ortedó.

Malnom

Torres d'Alàs: Verdulaires.

Dites

A Alàs, Ceballots, hortolans.



Data de visita:            27/07/2018


Limita al nord amb Estamariu, a l'est amb Arsèguel i Cava (Alt Urgell), al sud amb La Vansa i Fórnols, a l'oest amb el Pla de Sant Tirs i al nord-oest amb la Seu d'Urgell. Dins el terme d'Alàs i Cerc hi ha el petit enclavament de Bell-lloc, que pertany al municipi de la Seu i que està als primers contraforts de la Serra del Cadí.

Alàs és el cap de municipi, però el terme comprèn també els pobles de Artedó, la Bastida d'Hortons, Cerc, el Ges, Torres d'Alàs i Vilanova de Banat.


Lentorn físic

El municipi d'Alàs i Cerc s'estén des de la ribera del Segre fins a la carena de la serra del Cadí, on el terme assoleix la seva màxima altitud al Cap de la Collada Verda (2.439 m). A llevant, arriba fins al riu de Vilanova i a ponent es tanca a la vall de la Bastida. Solquen el territori els barrancs de Banat, Culebret, Bell-lloc i Cerc, a més del rec de l'Olla i Segalers. Al terme hi trobarem des dels extensos prats de pastura de les terres vora Segre fins als boscos de pins de la vall de la Molina de Lletó.


Història, cultura, economia

Cerc (escrit antigament Serc), en la documentació antiga (segle IX) apareix com a Cerco que prové del llatí Quercu que significa alzina o roure.

Segons Coromines, el topònim Alàs prové d'una forma bascoide preromana. Moll, en canvi, pensa que és probable que derivi d'un nom gentilici cèltic, Alacius. El lloc fou documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, on apareix en la forma Alasso (segle IX). Una altra citació antiga és la del 878, any que s'efectuà una permuta de terres "subtus villa Elasso".

Les altres mencions d'Alàs documentades al segle X en parlen sempre com a vila. L'any 979, els marmessors del vescomte d'Osona Guadall (que era germà del bisbe Guisad d'Urgell) donaren a l'Església d'Urgell l'alou que el vescomte tenia a la vila d'Alàs. L'església de Sant Esteve d'Alàs, amb les esglésies sufragànies i els alous que posseïa, fou donada el 988 al bisbe i als canonges de la Seu pel comte Borrell II. També el bisbe Sala d'Urgell, pel seu testament del 1003, deixà a Santa Maria d'Urgell un alou a Alàs. Totes aquestes donacions són a l'origen de la senyoria que el bisbe i el capítol d'Urgell posseïren a Alàs, senyoria i jurisdicció que conservaren fins a la desamortització del segle XIX.

Les jurisdiccions dels diferents pobles del municipi pertangueren a diverses mans. Cerc, el Ges i Artedó foren del capítol de la catedral d'Urgell. La Bastida d'Hortons, dels vescomtes de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat, però pel pariatge del 1278 permutaren el lloc amb el bisbe d'Urgell; el 1595 encara pertanyia al bisbe i al capítol, però posteriorment pervingué a la corona (ho era ja a la primeria del segle XVIII). Els llocs de Banat i de Vilanova de Banat foren dels Pinós.

El terme municipal d'Alàs i Cerc es creà l'any 1970 quan al terme tradicional d'Alàs, d'una extensió de 4,85 km2, li fou annexat el fins llavors municipi de Cerc, força més extens, amb 52,8 km2.


Leconomia del terme és bàsicament agrícola i ramadera. Al segle XIX, el Segre, mitjançant el canal de lOlla, permetia que algunes terres es reguessin i hom passava per una palanca de fusta, inservible en temps davingudes, la qual cosa obligava a passar el riu a gual. A Alàs shi produïa blat, sègol, ordi, llegums, vi i fruites, entre les quals es distingien les pomes i les peres. Es criava bestiar de llana, boví i porcí. També al segle XIX, a lantic terme de Cerc es produïa blat, sègol, llegums, patates, ordi, vi i fusta per a la construcció i per a llenya. Hi havia excel·lents pastures i bestiar boví, de llana, porcí i caprí.

Actualment les terres de la vall són regades pel rec del Salit, que pren aigua del Segre i arriba fins a la Seu per la séquia del Molí, i el canal de lOlla i Segalers és el que rega més extensió de terme. La font del Poble, a migdia, sota Sant Miquel, susa també per a regar. El marge dret del Segre és regat pel rec del Solà.

Al regadiu, trobem prats regats, alfals, hortalisses, arbres fruiters i patates, i al secà, cereals. El conreu que ha esdevingut més important és el farratge per al bestiar, tot i que també saprofiten grans extensions de pasturatges naturals. La producció de llet constitueix la base més notable de leconomia. Predomina el bestiar boví, seguit de loví i, ja a molta distància, el cabrum, el porcí i lequí.

En els últims anys els establiments de restauració han impulsat el sector de serveis (62,11% de la població ocupada el 2001), especialment a Alàs.

Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

Sense tindre una informació concreta varem pujar al petit poble dArtedó, popularment anomenat Ortedó i la visita ens va sorprendre molt gratament, es un petit poble situat en altura, molt tranquil, amb bones vistes tot ell molt net i cuidat. Realment val la pena la visita.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Aplec de Sant Antoni del Tossal, 13 de juny.

Aplec de Segars, diumenge després de pasqua i primer diumenge de setembre.

Aplec de Peces, dilluns de pasqua i 16 d'Agost a Les Peces.

Festa Major de Vilanova de Benat el segon diumenge d'agost.

Festa Major de Torres el tercer diumenge de setembre.

Festa Major d'Artedó el primer diumenge d'octubre.

Festa Major de Cerc el darrer diumenge de juny.

Festa Major d'Alàs el tercer diumenge de juliol.


Entorn, que veure, què fer

El romànic. (Els monuments romànics més interessants són l'església de la Mare de Déu de les Peces, situada dalt d'un turó que domina el poble d'Alàs, i la de Sant Just i Sant Pastor, a Cerc, a més de l'esglesiola de Sant Romà de Banat, de propietat particular).

Capella de Sant Antoni del Tossal.

Mirador daus del Turó del Galliner.


Links d'interès i documentació adjunta

Dades d’interès, Punts d'interès a Google Maps.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).


Mapa interactiu



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com. Al bloc http://www.municipiscatalans.com/bloc. A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans o a Twitter: https://twitter.com/municatalans

Informació extreta de http://alascerc.ddl.net/ http://www.alturgell.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 27/07/2018 Data de publicació: 11/11/2018 Data de revisió: 07/06/2020