Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Arsèguel à

INICI

Tornar a l'Alt Urgell

Alt Pirineu i Aran  

Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida  


Totes les fotografies


Arsèguel


Vista del poble


Ajuntament


Balcons de fusta.


Església de Santa Coloma


Fábrica de llanes


Filadora del segle XVIII


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Arsegal (s.IX), probablement dorigen preromà pirinenc.

Gentilici

DArsègel

Subcomarca

El Baridà (deriva del castell de Bar)

Canvis de nom

Arsegell Arsègel (11/02/1983)

Malnom

Ponters als de El Pont dArsèguel.

Bruts, encantats, gormands, los fotre, los pinxo, orcs, paraigüeros.

Dites

Arsèguel, els fotre i els pinxo.

Arsegalans, bruts i gormands. Quatre cireretes, un got de vi… / i a dormir.

A Aristot són les orelludes; a Pont ja no ho són tant; a Toloriu, la ponzelleta i a Bar, la flor del ram.



Data de visita:            14/04/2014


Limita a l'oest amb Alàs i Cerc i les Valls de Valira, al nord  i a l'est amb el Pont de Bar i al sud amb Cava.

Entitats de població: Arsèguel i El Pont dArsèguel.


Història, cultura, economia

El nom dArsèguel, que apareix mencionat en 1'acta de consagració de la catedral d'Urgell, és d'origen pre-romà. Dins el comtat de Cerdanya en origen, la vila dArsèguel s'integrà al segle XIV al d'Urgell. És citada el 996 i anteriorment és mencionada la serra dArsèguel (964). El 1010, el bisbe Sal·la  d'Urgell, que mon al castell de Gelida, deixà l'alou que tenia a la vila dArsèguel al seu nebot Ermengol, que el succeí en el càrrec. El 1365 el lloc pertanyia a la família Cadell, de la qual era castlà Berenguer d'0ms i de Mura, que fou també conseller de Pere III. El fogatjament del 1380 assenyala que Arsèguel era de Jaume Cadell. El lloc continuà pertanyent a aquest llinatge dels Cadell fins molt a la primeria del segle XVIII, en que la senyoria passa a mans d'un tal Franco Torres (la jurisdicció, ja de forca anys abans, pertanyia al rei). El 1787 era de Francesc Capdevila. A la fi del segle XVI el castell dArsèguel tingué un paper destacat en les lluites entre nyerros i cadells; cau de bandolers, resistí diversos atacs de les forces reials, que foren especialment durs el 1588. El 1592 el lloctinent de Catalunya féu assetjar el castell: hi acudiren homes armats de la vila de Berga a les ordres de Joan de Queralt, i de la Pobla, Gósol, Saldes i Bagà, comandats per mossèn Llorenç; final ment el castell es reté i fou destruït. Defensava el castell Joan de Cadell i Solanell i, malgrat la derrota, el lloc dArsèguel continuà en mans dels Cadell.


Comentaris i dites

Anomenat també tradicionalment Arseguell.


Vivències, curiositats i llegendes

Podem considerar Arsèguel com la capital catalana de lacordió. Des de lany 1976 shi celebra cada estiu la Trobada amb els Acordionistes del Pirineu, el festival de música popular més antic dels Països Catalans.

Si ho desitgeu, podeu passar tota la nit escoltant melodies tradicionals darreu del món.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major el primer diumenge d'Agost.

Trobada d'acordionistes del Pirineu últim cap de setmana de Juliol.


Entorn, que veure, què fer

La fàbrica de llanes. Al nucli del Pont d'Arsèguel podeu visitar la Fàbrica de Llanes, una empresa tradicional de caire familiar que funciona amb energia hidràulica i on, entre d'altres màquines, encara treballa una espectacular filadora dissenyada al segle XVIII. En aquesta fàbrica es confeccionen els típics peücs, tapaboques i mantes de pastor.

Museu de l'Acordió. Des de 1.988 on podem trobar entre altres els següents  instruments: melodions, concertines, bandonions, acordions diatònics, semidiatònics i cromàtics, el mes antic de 1.840.

Església romànica de Santa Coloma.

Nucli medieval del poble amb cases de pedra, teula àrab i balcons de fusta.

Pont dArsèguel.

Capella de la Mare de Déu del Carme.


Links dinterès i documentació adjunta



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  email a municipiscatalans@gmail.com o a mailto:contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://arseguel.ddl.net/; http://www.ccau.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.alturgell.net/; http://www.enciclopedia.cat i d'altres webs i blogs d'accés públic.