Cabó

Totes les fotografies de Cabó a Google Photos i a Flickr

Localització i dades demogràfiques

	Etimologia	Contracció de la forma Caboet, d'origen incert. Documentat amb la forma Kapudeizo (s. IX) potser compost del llatí CAPUT, CAPITIS, "cap" i de l'antropònim medieval Eizo. També el trobem com a Cabouez, Cabodez i Caboet (entre els segles IX i XI).
	Gentilici	Cabonès, cabonesa.
	Noms antics	Caboet o la Vall de Cabo,
	Malnom	Cabó: Ratons (=gasius). El Vilar de Cabó: Ensabanats, escafeïts, escafinyats (=garrepes)
	Subcomarca	L'Urgellet.

Data de visita: 24/07/2018

Limita al Nord amb les terres de Noves de Segre, a l'Est amb l'enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, un boci de terres de Fígols i Alinyà, i amb Organyà, al Sud ho fa amb Coll de Nargó i a ponent amb Abella de la Conca i el Pont de Claverol, ambdós municipis de la comarca del Pallars Jussà.

Dins el municipi, a més del poble de Cabó, hi ha els pobles del Vilar de Cabó i el Pujal de Cabó, els despoblats i llogarets de Senyús, Ares, el Cap de la Vall, Favà i Montellà, i l'enclavament de Fontanet.

L’entorn físic

El terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d'Inglada. Només el sector més baix del riu de Cabó i el seu desguàs al Segre són dins el terme veí d'Organyà. El riu de Cabó neix sota el prat d'Olient, i en el seu tram de capçalera rep el nom de riu del Cap de la Vall. El barranc d'Inglada, que hi desguassa ran del poble de Cabó, es forma sota el cap de Boumort (2 076 m). Altres afluents del riu de Cabó per la dreta són el barranc del Fondo, el de Senyús, la llau del Reguer, la coma dels Queixans i el torrent del Tosquer. Per l'esquerra vessen el torrent de la Vinyassa, la llau de la Pera, la de la Móra i la de l'Espluga.

Les valls d'aquests rius són ben delimitades per les serres de Prada a septentrió, de la Cogomera a ponent (a la divisòria d'aigües entre el riu de Cabó i el barranc d'Inglada), de Boumort, a ponent i al Sud, i d'Ares, al Nord-Est. En aquesta, que és continuació vers llevant de la serra de Prada, hi ha el roc de les Gralles, el cap de Pla Redon (1846 m), sector aquest de pasturatges al límit amb el municipi de Noves de Segre, també divisòria de les aigües del riu de Cabó i del riu de la Guàrdia.

Història, cultura, economia

L'existència de monuments megalítics a la vall demostra l'existència de pobladors a la Vall des d'èpoques prehistòriques. Això no és d'estranyar, donada la riquesa natural de la vall, la seva extensió i que és poc elevada en comparació amb les valls prepirinenques dels voltants, i per tant menys freda. Entre els megàlits o dolmens documentats són d'est a oest: Dolmen de Cal Llauna, Dolmen de Colomera, Dolmen del Mal Pas, Dolmen de l'Oliva, Dolmen de Pedracabana i Dolmen de Favà. En total són sis dòlmens la majoria dels quals van ser construïts entre el 2000 i el 1500 aC.

La vall de Cabó (Kapudeizo) apareix mencionada per primer cop el segle X en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, que hi situa les parròquies d'Organyà (Horganiano), Favà (Favano) i Cabó.

Des de mitjan segle X, la vall es trobava en mans dels Caboet, una de les famílies nobles que apareixen llavors a la comarca de l'Alt Urgell. Els descendents del primer representant conegut del llinatge Ramon I de Caboet se succeeixen per línia directa en la possessió d'aquest patrimoni familiar fins al començament del segle XIII. El matrimoni entre Arnaua de Caboet (1170-1203) i Arnau de Castellbò (1185) havia de tenir com a conseqüència la reunió dels dominis patrimonials dels Caboet al vescomtat de Castellbò, inclosos els béns i drets que des del segle XI posseïen a la vall d'Andorra en feu de l'Església d'Urgell.

El document de l'acte d'homenatge i jurament de fidelitat prestat pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç el 1162 consigna les firmes de cent setze caps de casa amb la indicació dels respectius llocs de procedència.

La senyoria dels bisbes d'Urgell sobre les valls de Cabó i de Sant Joan topà amb una resistència aferrissada del vescomte Arnau de Castellbò i dels seus successors els comtes de Foix. Després de moltes dissensions i baralles, aquests darrers s'avingueren a tenir les valls en feu honrat per l'Església urgellesa, d'acord amb la sentència dictada en el cèlebre pariatge d'Andorra el 1278.

Al segle XVI (1519), dins el vescomtat de Castellbò, la vall de Cabó formava la batllia de Cabó del quarter d'Organyà. El batlle d'Organyà era batlle de Cabó i tenia ací el seu lloctinent.

Al s.XVI la Vall de Cabó passa a formar part del Regne d'Espanya amb la conquesta del Regne de Navarra per Ferran el Catòlic.

Durant el s.XIX la vall va experimentar un augment demogràfic què culmina el 1860 amb una població total de 680 habitants (sumant els pobles de Cabó, El Vilar de Cabó, El Pujal d'Organyà, Ares i Senyús).

A partir del darrer terç del s.XIX i durant tot el segle XX la vall ha experimentat una caiguda constant de població i actualment la majoria dels habitants sont gent gran i de mitjana edat. Tot i això, en els darrers anys, famílies amb alguna vinculació a la Vall de Cabó han decidit fixar de nou la seva residència aquí.

L'agricultura i la ramaderia constitueixen la base econòmica del terme. Antigament al terme de Cabó es conreaven cereals, llegums, patates, farratge i un xic de vinya. Hi havia sobretot bestiar de llana. Ara l'activitat agrícola, mecanitzada i modernitzada, es dedica principalment a la producció de farratge, ordi i civada. Els antics conreus de vinyes i oliveres han perdut importància. Gran part de la superfície agrària és coberta per terreny forestal i per pastures permanents. Hi ha explotació forestal i recol·lecció de bolets i tòfones. L'activitat econòmica bàsica és, però, la producció de llet de vaca. Complementen l'economia alguns ramats d'ovelles i la cria de bestiar boví per a carn, a més d'alguns caps de cabrum, conills, bestiar porcí i equí.

El turisme rural que atreu la zona pot allotjar-se en residències o cases de pagès.

El camí del bosc, poc transitat, ha tornat a tenir nova vida gràcies a rutes en bicicleta que visiten els esmentats dòlmens i a la presència molt nombrosa de boletaires tota la tardor i primavera.

Vivències, curiositats i llegendes

Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet ( s. XI).

Els greuges són un dels documents més antics conservats on comença a aparèixer la llengua catalana i, de manera més precisa, s'ha considerat que és el text extens més antic escrit en català (1080-1095),

Els greuges són un document de caràcter jurídic; concretament, un memorial de les transgressions dels drets feudals, en aquest cas dels senyor de Caboet, Guitard Isarn, en què reclama la reparació de les ofenses i dels danys que li han infligit els seus vassalls.

L'original es conserva a la Biblioteca de Catalunya i a l'interior de l'església romànica de Sant Serni se'n pot veure un facsímil.

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa Major de Cabó, el primer dissabte de Juliol.

Festa de la Sega. Cada primer dissabte de Juliol.

Festa del Batre. Cada primer dissabte d'agost.

Festa Major del Vilar, el darrer cap de setmana de setembre

Festa Major del Pujal el segon diumenge de setembre.

Entorn, que veure, què fer

Sant Serni de Cabó.

Sant Serni nou de Cabó.

Sant Miquel del Vilar.

Aqüeducte de Boixadera.

Molí de Boixadera.

Dòlmens de la Vall de Cabó.

Sant Bartomeu de Favà.

Els dòlmens.

Links d'interès i documentació adjunta

Dades d'interès, Mapa de llocs d'interès. Què fer a Cabó

Itineraris per a Navegadors. TomTom_Cabó (.ov2), Copilot_Cabó (.trp), TomTom_Dolmen (.ov2), Copilot_Dolmens (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Data de visita: 27/07/2019 Data de publicació: 17/02/2019 Data de revisió: 07/06/2020

Etimologia

Contracció de la forma Caboet, d'origen incert. Documentat amb la forma Kapudeizo (s. IX) potser compost del llatí CAPUT, CAPITIS, "cap" i de l'antropònim medieval Eizo. També el trobem com a Cabouez, Cabodez i Caboet (entre els segles IX i XI).

Cabonès, cabonesa.