Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Cava à


Alt Pirineu i Aran


Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida  

INICI


Alt Urgell


Totes les fotografies


Ansovell


Senyal d'alçada


Església


Campanar


Safareig


Detall del poble


Totes les fotografies



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
del llatí cava, '(Roca) buida, cova'.
de l'arab alaqaba, 'el turó, el pujol'

Gentilici

de Cava

Subcomarca

El Baridà (deriva del castell de Bar)

Canvis de nom

Cavá --> Cava (11/02/1983)

Malnom

Cava: culleruts, encantats, escaucellats [o escocellats], gavatxos, minja-sopes, pinasses, ullerats.


Dites

Les noies de Cava són petites i ballen bé, però tenen la panxa arrugada con la marca d’un ferrer.

A Ansovell, bruts, gormands i calçots.


Data de visita:            18/11/2012


Limita al nord amb els termes del Pont de Bar i Arsèguel, a l'oest amb Alàs i Cerc, al sud amb La Vansa i Fórnols i amb Josa i Tuixén, i a l'est amb el terme cerdà de Montellà i Martinet.

Entitats de població: Ansovell, Cava i Querforadat.


Història, cultura, economia

Ja apareix al segle XI amb la forma Cava, probablement prové del llatí cava que significa (roca) buida, cova.

Segons la tradició, el poble antic de Cava era situat prop del castell, al lloc dit la Cadira del Senyor; fou cremat i llavors la població es traslladà a l'indret actual. Del castell només resten part dels paraments. Situat dins el comtat de Cerdanya i després al d'Urgell, la primera vegada que apareix documentat el castell és el 1277 en el testament de Galceran III de Pinós. Sembla que la senyoria d'aquest castell anava lligada a la del castell de Sant Cristòfol, a la mateixa vall de Cava. A la primeria del segle XVII el lloc de Cava era de Josep Brera i el 1787, en el cens de Floridablanca, consta que era de jurisdicció reial.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

La llegenda del Quer. Conten que, una vegada, un viatger va demanar a un del Quer si li ensenyaria el famós forat, i el del Quer li va contestar: "Al Quer, el forat tothom se'l té".

Sabeu d'on li ve a aquest poble, el nom de Querforadat? 

La llegenda es remunta als temps del moros, sembla que quan hi havia un setge deien que un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Per desanimar als assetjadors, els habitants del poble ensenyaven a diari truites fresques, pel que aquests suposaven que la roca de Querforadat, efectivament, estava foradada i els seus habitants podien baixar fins el riu sense ser descoberts.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

L'aplec del Boscalt. Un dels aplecs més populars i concorreguts de l'Alt Urgell és el de la Mare de Deu del Boscalt, ermita situada a poc més d'un quilòmetre d'Ansovell, en direcció al Cadí. La festa és el 8 de setembre, però se celebra sempre el primer diumenge del mes, llevat de quant el 8 s'escau en diumenge. Al Boscalt, a més del magnífic paisatge, hi podreu contemplar un enorme boix, un exemplar excepcional de dos-cents anys.


Festa major d'Ansovell el segon diumenge de Novembre.

Festa major del Querforadat el penúltim diumenge d'Agost.


Entorn, que veure, què fer

Fer senderisme per Camins de bast, camins d'història


Els tres vestigis romànics del terme són les ruïnes de Sant Martí d'Ansovell, situades poc abans d'arribar al poble, a tocar de la carretera; l'església de Sant Cristòfol de Vinyoles, amb la casa també d'origen medieval; i les restes de la capella de Sant Romà de Vima. Aquestes dues últimes són en terrenys particulars.


Bona part del terme municipal està integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró.


Links dinterès i documentació adjunta



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://cava.ddl.net/; http://www.ccau.cat/; http://www.alturgell.net/; http://montserrat-indrets.blogspot.com.es; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.