Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Estamariu à


Alt Pirineu i Aran


Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida  


PÀGINA D'INICI


Pàgina de l'Alt Urgell


Totes les fotografies


Estamariu


Casa del Comú


Carrer del poble


Carrer del poble


L'era de Cal Bastida


Vistes des de Cal Bastida


Església de Santa Cecília


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Diverses teories: desta , mot basc que vol dir "clos", i de rivu , "riu", o de larbust dit tamariu que prové del llatí tamarix o, del basc esta , "clos" i mar i itz , "ondulat". Stamariz (any 893)

Gentilici

d'Estamariu, estamariuencs

Subcomarca

l'Urgellet

Canvis de nom

Estimariu --> Estamariu (11/02/1983)

Malnom

manus, rabiüts, tamarius



Data de visita:            18/11/2012


Limita a l'oest i al nord amb les Valls de Valira, a l'est amb el Pont de Bar, al sud amb el municipi d'Alàs i Cerc, i al sud-est amb el municipi de la Seu d'Urgell.

Entitats de població: Estamariu.


Història, cultura, economia

El nom d'Estamariu, que apareix documentat en l'acta de consagració de la catedral d'Urgell com Stamariz, segons Joan Coromines és preromà, d'arrel bascoide. La vila d'Estamariu es remunta al 893. El 918 es documenta la via que va a Estamariu i al llarg del segle X apareix esmentat el lloc diverses vegades, entre d'altres qüestions, en mencionar les afrontacions del terme del castell de Carcolze. En el testament de la vescomtessa Sança, del 1017, consta que deixa al seu espòs, el vescomte Guillem, l'alou d'Estamariu. El 1141, en el testament de Pere, vescomte de l'Alt Urgell i primer vescomte de Castellbò, el lloc d'Estamariu és citat entre les pertinences del vescomtat de Castellbò, al qual restà vinculat. Pertanyia al quarter i batllia de Castellciutat.


El fogatjament del 1533 registra 20 focs a Estamariu. Un de la fi d'aquest mateix segle (1595) en consigna 30, és a dir, que la població havia iniciat una corba lleugerament ascendent, que es constata en els censos posteriors dels anys 1718 (160 h), 1787 (181 h), 1830 (206 h), 1854 (490 h) i 1860 (486 h). Posteriorment la minva, fou gradual.

El 1991 hom sumà un total de 134 habitants, xifra al voltant de la qual s'ha anat estabilitzant la població, encara que amb una clara tendència a la baixa: 128 habitants el 2001 i 119 el 2005.


A mitjan segle XIX a Estamariu es produïa blat, llegums, patates, vi i una mica d'oli; es criava bestiar de llana, boví i porcí. Hi havia caça de perdius, conills i llebres i pesca de truites. Actualment, la major part de la superfície agrària està dedicada a terreny forestal i a pastures permanents, amb poca extensió de terres llaurades, on predominen les prades, sobretot a la part més baixa del terme, ja que la ramaderia ha condicionat l'existència d'aquest tipus de conreu. Hom conrea també cereals i patates.

De fet, l'activitat ramadera constitueix la base econòmica del terme, principalment la cria de bestiar boví, gairebé tot dedicat a la producció de llet. Les ramades d'ovins i cabrum tenen poca importància, i encara és molt menys destacat el bestiar porcí, equí i la cria de conills. Cal esmentar que al municipi s'ha establert una granja d'estruços. D'altra banda, també hi ha una empresa dedicada a l'envasament d'aigua natural.

Com en molts indrets de muntanya de la comarca, el sector turístic ha rebut un impuls els darrers anys del segle XX, especialment del turisme anomenat rural.

Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes

El novembre del 2010 varem dormir a l'Era de Cal Bastida, varem estar molt ben atesos, estava net i les vistes son impressionants. Aquesta vegada hem repetit i no ens en penedim, la Pilar, que porta lera, ens ha tractat igual de be. El preu està molt ben ajustat.


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major el segon diumenge d'octubre.


Entorn, que veure, què fer

El poble.

L'església romànica de Sant Vicenç a la carretera de Bescarán.

Les vistes sobre la vall del Segre.

Restes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent, l'església del qual fou construïda sota una balma.


Links dinterès i documentació adjunta



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://estamariu.ddl.net/; http://www.ccau.cat/; http://ca.wikipedia.org; http://www.alturgell.net/; http://www.enciclopedia.cat i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 18/11/2012 Data de publicació: 24/01/2015 Data de revisió: 06/06/2020