á Montferrer i Castellbò

Alt Pirineu I Aran - Pirineus

Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida  

PÀGINA D'INICI

Pàgina de l'Alt Urgell

Àlbum de fotografies del municipi a Google+ i a Flickr

Àlbum de fotografies de la farinera a Google+ i a Flickr

Montferrer i Castellbò

El nucli antic del poble de Montferrer

Carrer de la Pedrera

Restes del castell de Castellbò

Pont de Castellbò

Col.legiata de Santa Maria

Antiga farinera

Conjunt de politges activades hidràulicament que feia funcionar tot el moli

Àlbum de fotografies del municipi a Google+ i a Flickr

Àlbum de fotografies de la farinera a Google+ i a Flickr

Localització i dades demogràfiques

Data de visita:            25/07/2018

Limita per tot el sector Nord-est  amb el municipi d'Anserall. A llevant ho fa amb el municipi de la Seu d'Urgell, al Sud-est amb el Pla de Sant Tirs i al Sud-oest amb el de Noves de Segre. Pel sector de ponent voreja amb Soriguera, Llavorsí i Farrera, tots ells del Pallars Sobirà.

Motferrer és el cap de municipi on també hi trobem els pobles de Albet, Aravell, Avellanet, Bellestar, Canturri, Carmeniu, Cassovall, Castellbò, Castellnovet, les Eres, Guils del Cantó, Pallerols, Sant Andreu, Santa Creu, Sarcèdol, Saulet, Seix, Sendes, Solanell, Solans, Turbiàs, Vilamitjana i Vila-rubla.

L’entorn físic

El terme municipal de Montferrer i Castellbò és el més extens de tot l'Alt Urgell. Situat al nord-oest de la comarca, abraça el territori comprés entre la riba dreta del Segre i el port del Cantó i des de la part baixa del riu de Pallerols fins al Romadriu, o riu de Santa Magdalena, i el ras de Conques. Drenen el terme els rius d'Aravell, de Castellbò i de Pallerols, a més de diversos torrents i el "rec dels Quatre Pobles".

Història, cultura, economia

La historia de la vall de Castellbò va íntimament lligada a la del vescomtat a què va donar nom. En la documentació més antiga és anomenada vall de Castell-lleo (Castro Leonis), nom que va conservar fins a mitjan segle XI, en què apareix documentada la forma actual, Castellbò (Castriboni o Castrobono).

El desè municipi més extens de Catalunya i el primer de l'Alt Urgell neix de la unió dels antics ajuntaments de la Vila i Vall de Castellbò, Aravell, Guils del Cantó i Pallerols del Cantó, entre els any 1970 i 1972. De tot el conjunt, cal destacar la personalitat històrica de la vall de Castellbò, encapçalada pel castell que dóna nom al territori, el qual és documentat des del segle X. Els antics vescomtes d'Urgell, convertits en senyors del castell i de la vall per donació comtal el 989, esdevingueren així vescomtes de Castellbò i construïren amb els segles una poderosa baronia a cavall de les valls del Segre i de la Noguera Pallaresa, sempre en lluita contra els senyors veïns, particularment amb l'Església d'Urgell. Montferrer, situat a la riba dreta del Segre, apareix documentat com a castell des de 1087. Sempre estigué vinculat en algun grau a l'Església d'Urgell, tot i que no seria fins després de 1200 que passaria a formar part de la senyoria del capítol d'Urgell. Al sud del conjunt, la vall de Pallerols fou patrimoni del monestir de Santa Cecília d'Elins fins a la seva extinció i la unió de les seves rendes a la col·legiata de Santa Maria de Castellbò, l'any 1436.

Montferrer i Castellbò ha estat un municipi tradicionalment ramader i agrícola. Cereals, patates i prats han estat els conreus tradicionals, però al segle XIX també es trobaven, especialment a l'antic terme d'Aravell, conreus de llegums, vinya, ametllers i rebolls. A Aravell i Bellestar, on de sempre hi ha hagut menys regadiu, abundaven les oliveres i els castanyers. Actualment, però, el conreu del terme es troba en gran part condicionat per la ramaderia, i per això el terreny aprofitable per a conreus s'ha anat convertint en pastures. El 1989, el 97 de la superfície agrària útil eren pastures, i només el 3 restant eren conreus d'altra mena, entre els quals destaca el blat de moro al regadiu, bastant important al terme sobretot des de la construcció del rec d'Aravell i Bellestar el 1975, que pren l'aigua de la Valira a la frontera amb Andorra. També s'hi fa farratge. La importància de les pastures fa possible una bona densitat ramadera, puix que son aprofitades especialment per la ramaderia bovina i ovina les activitats ramaderes tradicionals del terme. Tanmateix, a diferència d'altres municipis de l'Alt Urgell, a Montferrer i Castellbò s'han desenvolupat també altres especialitats ramaderes, fins a assolir una certa importància. S'han implantat al municipi nombroses granges porcines i d'aviram. El bestiar caprí i els conills son molt menys importants. La producció forestal te una certa importància, ja que els boscos s'utilitzen per a proporcionar fusta tant a la comarca com fora (dins el terme hi ha unes 9 000 ha de terreny forestal). L'activitat industrial te una certa importància en el sector de Montferrer (on hi ha un polígon industrial), perquè la Seu d'Urgell és ja molt propera i irradia la seva influència. Hi ha un seguit de petites empreses, bàsicament tallers de mecànica i empreses de la construcció, i algunes empreses de més envergadura, entre les quals destaquen una important empresa del sector de la fusta (EFAUSA), que és el resultat de la fusió de tres serradores que hi havia a la Seu. La fusta es treu, mitjançant subhastes organitzades per ICONA, dels boscos de la comarca. Finalment, hi ha una important fàbrica de pinsos pertanyent a la Cooperativa del Camp. El sector terciari ha anat incrementant-se al llarg dels anys a Montferrer i Castellbò, tot i que es tracta d'un sector molt més encaminat al turisme que no pas a les necessitats de l'interior del municipi o de la comarca. Els serveis interns son escassos. L'oferta turística creix lentament, però de manera considerable. A Montferrer es va inaugurar, el 1995, Fonema comarcal de turisme de l'Alt Urgell. Les instal·lacions esportives s'orienten bàsicament al turisme.

Rec dels Quatre Pobles:

El rec dels Quatre Pobles és un rec, també anomenat rec d'Aravell i Bellestar (Montferrer i Castellbò), que pren l'aigua de la Valira, a Cortingles, i desemboca al Segre a la zona del Molí. A diferència de la resta de recs i canals és soterrat.

La comunitat de Regants del Rec dels Quatre Pobles agrupa pagesos d'Anserall, Castellciutat, Montferrer i Castellbò i Adrall (Ribera d'Urgellet), la comunitat també va ser la promotora, i és propietària, de la Farinera de la Trobada que utilitzava l'aigua del rec. A la Farinera hi ha la comunitat de regants del canal, que va deixar els seus usos originals el 1963.

La captació del rec és a la dreta del riu al municipi de les Valls de Valira. És el canal més llarg i es distancia del riu gradualment fins que desemboca al torrent del moliner a la Ribera d'Urgellet. Proporciona aigua a unes 90 ha (a la Seu) de conreus i prats. És l'únic soterrat en tot el recorregut i que té un sistema de bombeig a la captació i un d'auxiliar a l'alçada del camí de la llau de Benavarre.

La comunitat de regants va preparar un recurs al Pla Especial de l'Aeroport de la Seu d'Urgell, ja que la seva ampliació afectaria a 1.700 metres del canal principal.

Personatges il·lustres

Comentaris i dites

Vivències, curiositats i llegendes

Festes, Fires, Mercats i Tradicions

FESTES MAJORS:

Aravell: 1r diumenge de maig

Bellestar: últim diumenge d'octubre

Castellbò: 15 d'agost

Guils del Cantó: 3r diumenge d'agost

Montferrer: penúltim diumenge d'agost

Vilamitjana: últim diumenge de juliol

APLECS:

Mare de Déu de la Trobada: dilluns de Pasqua Florida

Sant Marc (Bellestar): diumenge més proper al 25 d'abril

Sant Joan de l'Erm: 24 de juny i diumenge més proper al 29 d'agost

FIRES I MERCATS:

Mercat Càtar - Fira dels Bons Homes: segon diumenge d'agost

Entorn, que veure, què fer

Practicar esqui i golf.

El romànic. La col·legiata de Castellbò.

L'ermita de la Mare de Déu de la Trobada.

Expo-Trac. Una col·lecció insòlita dels primers exemples de la mecanització del camp.

L'antiga Farinera de la Trobada.

Pont de Castellbò.

Carrer Clos de Vilamitjana.

La Vall de Sant Miquel. Per passejar amb extensos boscos de pi roig, pi negre i avets.

Sant Joan de l'Erm on trobarem l'Ermita de Santa Magdalena.

Prat Muntaner. Immillorables vistes al municipi i a bona part del Pirineu i Prepirineu català.

Torres de Colomers. Tres torres prop de Castellbò adequades per a la nidificació dels coloms.

Santa Cecília d'Elins.

L'aeroport Andorra - La Seu d'Urgell.

Links d’interès i documentació adjunta

Punts d'interès a Google Maps.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Sygic (.itf), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).

Mapa interactiu