Ajust pàgina (àèìòùáéíóú)

á Ribera d'Urgellet


Alt Pirineu I Aran - Pirineus


Comarques de Lleida, Alt Urgell, Lleida  

PÀGINA D'INICI


Pàgina de l'Alt Urgell


Àlbum de fotografies a Google Photos i a Flickr


Ribera d'Urgellet (El Pla de Sant Tirs)


Església de Sant Serni a Arfa


Entrada al Pou de Gel d'Arfa


Adrall. Plaça de la font. Rentador


Casa Isidre a Adrall


El Pla de Sant Tirs


Plaça Major del Pla de Sant Tirs


Àlbum de fotografies a Google Photos i a Flickr


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Ribera: terrenys pròxims al riu;

Urgellet: Diminutiu dUrgell, d'origen pre-romà. Urgell o Orgellis. Joan Coromines interpreta que el seu significat es relaciona amb la presència d'aigua, cosa que és versemblant si es té present l'origen específicament pirinenc del topònim. "Urgell" deriva de la base primitiva d'arrel basca Urtx (Urtx + ellu = Urgell; Urgell + ittu = Urgellet).


Gentilici

De Ribera d'urgellet.

Canvi de nom

Ribera de Urgellet --> Ribera d'Urgellet (11/02/1983)        

  Pla de Sant Tirs va cambiar el nom per "Pla de Cadí" durant la guerra civil espanyola

Malnom

Montant de Tost: Soperes, Sopes.

El Pla de Sant Tirs: Campaners, doctosos, matapolls.

Dites

A Adrall són gent del carall, i al Pla, no t´hi cal anar.

A Adrall, no han vist mai a la paella ni un tall.

Adrall los del rovell de lou.

Gent d'Adrall, ferms per al treball.


Subcomarca

Urgellet



Data de visita:            27/07/2018


Els actuals límits municipals de Ribera d'Urgellet són, al Nord, amb Montferrer i Castellbò i amb la Seu d'Urgell, a llevant amb Alàs i Cerc i la Vansa i Fórnols, al Sud i Sud-oest amb Fígols i Alinyà i a l'Oest amb Noves de Segre i amb l'enclavament de Castellins del municipi de Montferrer i Castellbò.

Entitats de població: Adrall, Arfa, la Bastida de Tost, les Bordes d'Arfa, la Coma de Nabiners, Castellar de Tost, la Freita, Gramós, els Hostalets de Tost, Montan de Tost, Nabiners, Sant Pere de Codinet, Sauvanyà la Parròquia d'Hortó, el Pla de Sant Tirs que es la capital, Torà de Tost i Tost.

Banat.


Lentorn físic

El terme muncipal de Ribera d'Urgellet, situat al bell mig de la comarca, s'estén a banda i banda del riu Segre, des del riu de Pallerols, a ponent, fins al Montsec de Tost, al sud-est. Al nord, arriba fins a llindar amb el terme de la Seu d'Urgell i al sud acaba a la part baixa del riu de Lavansa. A més dels rius ja citats, drenen el municipi el riu de Tost i el tram final del de Castellbò, a més de diversos torrents. També hi passen els recs dels Quatre Pobles i de l'Olla i Segalers.


Història, cultura, economia

El municipi de Ribera d'Urgellet neix l'any 1968 amb l'agregació dels antics municipis d'Arfa, la Parròquia d'Hortó i Tost al municipi del Pla de Sant Tirs, que acolliria l'ajuntament. Des de l'edat mitjana l'Església d'Urgell havia projectat notablement la seva autoritat sobre aquestes poblacions de la ribera del Segre. Des del segle XIII com a mínim, el Pla de Sant Tirs tenia un castell que era dels bisbes de la Seu i que patí diversos setges de la mà dels comtes de Foix. Per la seva part, el conveni de 1278 establert entre el bisbe Pere d'Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, més conegut com a pariatge d'Andorra, autoritzava la construcció d'un castell a Arfa que seria dels canonges de la catedral de la Seu. Adrall també fou del capítol dels canonges, tot i que la salvaguarda pertangué als vescomtes de Castellbò. Més allunyada de la ribera del Segre, la vall de Tost és una de les grans valls perpendiculars a aquest riu que, a partir de l'any 1000, constituí el centre de la poderosa senyoria dels Tost, la qual, de la mà del cavaller Arnau Mir, tingué un notable protagonisme militar que culminà amb la conquesta de la vall d'Àger i la consolidació del llinatge com un dels més poderosos del comtat d'Urgell.


Al terme de Ribera d'Urgellet hi ha algunes de les explotacions ramaderes més grans i modernitzades de la comarca, amb extensos prats de pastura. L'activitat econòmica s'ha anat diversificant darrerament amb l'impuls turístic, que es tradueix en l'obertura de diversos establiments de restauració i allotjaments rurals. La reobertura de l'Aeroport La Seu d'Urgell-Andorra, emplaçat a cavall dels termes municipals de Ribera d'Urgellet i Montferrer i Castellbò ha obert noves expectatives de desenvolupament econòmic.


Personatges il·lustres


Comentaris i dites


Vivències, curiositats i llegendes


Festes, Fires, Mercats i Tradicions

Festa major de Montant de Tost: 3r cap de setmana de maig.

Festa major de la parròquia d'Horto: 2n cap de setmana de setembre.

Festa major d'Arfa: cap de setmana de la segona pasqua.

Festa major d'Adrall: 1r cap de setmana de juliol.

Festa major del Pla de Sant Tirs: 2n cap de setmana d'agost.

Festa major d'Els Hostalets de Tost: Últim diumenge de setembre.

Festa major de Castellar de Tost: Segon diumenge de novembre.


Entorn, que veure, què fer

El Kàrting.

El romànic. El monument romànic més interessant del terme és l'església de Sant Martí de Tost. El temple el va fundar el cavaller Arnau Mir de Tost i va ser consagrat, l'any 1040, pel bisbe Eribau d'Urgell. Els altres vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.

El Pou de gel D'arfa.


Links dinterès i documentació adjunta

Dades d’interès, Punts d'interès a Google Maps.

Itineraris per a Navegadors. TomTom (.ov2), Copilot (.trp), Google earth (.kml) i Google (.kmz).




Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.riberaurgellet.cat/http://www.alturgell.cat/; http://www.enciclopedia.cat/; http://ca.wikipedia.org i d'altres webs i blocs d'accés públic.

Data de visita: 27/07/2018 Data de publicació: 18/11/2018 Data de revisió: 07/06/2020