MunicipisCatalans.com 

CERDANYA

(Baixa Cerdanya)

La Cerdanya és una de les comarques més belles, més fines de Catalunya. És una gran cassola, estructurada sobre el curs del Segre, amb la graciosa particularitat de caure lleugerament, suaument, de llevant a ponent, en pla inclinat. No és una gran vall enfonsada, sinó una vall reclinada. Envoltada d’altes muntanyes que voregen els tres mil metres, la Cerdanya no deprimeix, com tants de llocs pirinencs; produeix, al contrari, una sensació d’amplària, d’elevació, de lluminositat, de llibertat. Els seus cels són esplèndids, el seu aire és fi, els seus paisatges tenen una tendresa entranyable. (…)

A la Cerdanya, les panoràmiques són extremament belles, però els detalls les igualen i de vegades les superen; són incomparables. Des de qualsevol indret de la perifèria de la vall -mentre sigui una mica alt-, la comarca sorgeix amb tota la seva radiant i lluminosa esplendor, així com des de qualsevol indret de la vall apareix l’amfiteatre muntanyós que la tanca i que forma tres colors superposats: la neu rosada dels alts pics; el verd negrós dels avets i dels pins de la muntanya mitjana i el verd més clar, brunyit, alegre, pacífic, dels prats, dels pollancres, dels verns, dels àlbers. La composició d’aquests tres colors crea un paisatge d’un ordre perfecte, d’una gran elegància. (Josep Pla (1897-1981) Guia de Catalunya 1972. Editorial Destino).

La Baixa Cerdanya limita al sud-oest amb el Principat d'Andorra, al nord-est amb l'Alta Cerdanya (França), a l'est amb Ripollès, al sud amb el Berguedà i a l'oest amb l'Alt Urgell. A més hi ha el municipi de Llívia que queda enclavat a la part francesa de l'Alta Cerdanya.

La Baixa Cerdanya limita a l'Est amb el Pallars Subirà, el Pallars Jussà i La Noguera, al nord amb el Pallars Subirà i Andorra, al est amb la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès i al sud amb el Solsonès i la Noguera.

ETIMOLOGIA

Nom que prové del llatí clàssic CERETANIA “país de ceretans o cerdans”, derivat del nom d’un poble preromà pirinenc.

EL MEDI FÍSIC

La Cerdanya és un territori natural que està separat en dues parts: l'Alta Cerdanya, que depèn de la regió francesa del Llenguadoc-Rosselló (la Catalunya Nord) i és on es troba el municipi de Llívia; i, després, la Baixa, la catalana. Aquesta divisió fou conseqüència del Tractat dels Pirineus de 1659.

La divisió provincial espanyola l'any 1833, motiven una nova partició de la Cerdanya entre la província de Girona (onze municipis) i la de Lleida (sis municipis), que continua actualment en vigor.

La Cerdanya és una àmplia conca d’origen tectònic originada per un esfondrament entre falles que estronca la cadena pirinenca i que va configurar una vall orientada est-oest a una altitud mitjana de 1.200 metres. Aquesta plana es troba envoltada per un relleu muntanyós pertanyent al Pirineu axial al nord i al Prepirineu al sud. Aquesta configuració excepcional ha condicionat el seu clima, la seva vegetació, la fauna i la història humana.

La Baixa Cerdanya és una zona que presenta una gran varietat natural, podent-se trobar a la plana de la vall del Segre des d'espècies típiques de la fauna àrtica fins a les pròpies de zones àrides. A mesura que es penetra a les valls laterals (la Llosa, l'Ingla, Meranges…), els prats comencen a deixar pas a boscos de pins vermells i roures que són substituïts per pins i avets a mesura que s'eleva el terreny, convivint amb fauna adaptada al fred i la neu. Passats els 2.000 metres d'altitud, la presència dels arbres és escassa, estant presents plantes pròpiament alpines.

Les herbes medicinals d'aquesta comarca sempre han estat molt importants, ja el 1415 es fundà la Farmàcia Esteve de Llívia que va estar en servei fins al 1942. A Puigcerdà, la farmàcia Martí també tingué renom internacional.

COMARQUES NATURALS

Baridà, agrupa cinc municipis, tres de l’Alt Urgell i dos de la Cerdanya (Lles de Cerdanya i Montellà i Martinet).

La Batllia o Petita Cerdanya, sub-comarca amb personalitat històrica pròpia, formada pels municipis de Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Riu de Cerdanya.

LA POBLACIÓ

Per la seguretat que donava la regió muntanyosa a l'alta edat mitjana va ésser una comarca molt poblada, des del segle xiii es va iniciar un retrocés demogràfic degut principalment als conflictes amb els albigesos. Al segle xiv Puigcerdà és el principal mercat del Pirineu i es troba entre les set poblacions catalanes amb més població, a la comarca continua el retrocés per les guerres del segle xvii i la divisió del territori pel tractat dels Pirineus (1659). Cap a finals del segle XVIII va tenir un increment fins a mitjan segle XIX. Des dels anys seixanta del segle XX ha anat creixent la demografia de la comarca.

La densitat de població tenen un mínim a Meranges 2 h/km² i els més poblats són Puigcerdà, Llívia, Alp i Bolvir.

L'ACTIVITAT ECONÒMICA

L'economia de la comarca es basa en gran part en el turisme i els serveis, ja que si bé és cert que bona part de l'any la població és molt baixa, a l'hivern i a l'estiu, cada vegada més també, es multiplica exponencialment. Els esports relacionats amb la neu són el principal focus d'atracció i, per això, és lloc habitual de segones residències, motiu que va fer créixer també el sector de la construcció. A l'estiu, la bellesa dels paratges i les rutes que s'hi poden fer permeten desenvolupar el turisme rural.

L'agricultura ha anat perdent pes en l'economia de la Cerdanya, on els principals cultius són els cereals, els farratges i l'aprofitament dels boscos. Els prats, però, permeten mantenir les pastures dels ramats i la producció lletera que sí que manté una importància cabdal. Finalment, la indústria està poc desenvolupada, però destaca la relacionada amb l'alimentació, la fusta i el tabac.

LA HISTÒRIA

Les pintures rupestres a l'abric de la Vall d'Ingla són la primera mostra d'activitat humana a la Cerdanya, tot i que estan documentats enterraments col·lectius en les coves i els dòlmens repartits per la comarca.

El segle I, els romans van formar un assentament clau a l'actual Llívia i la van constituir com la capital de la zona. Va ser un una vila important des del punt de vista defensiu i comercial, però la desaparició de l'imperi la va deixar en mans de la població autòctona primer, i musulmana després.

El segle XII, el rei Alfons el Cast fundà la vila de Puigcerdà, que ràpidament va centralitzar bona part de l'economia de la zona. Amb la mort del rei Jaume I, la Cerdanya va passar a mans del Regne de Mallorca, però les guerres constants entre catalans i mallorquins van fer que aquesta comarca fos objecte de desig i canviés de rei fins al segle XIV, quan Pere el Cerimoniós va reunir els dos regnes.

Catalans i mallorquins recorrien als monarques de França per ajudar-se a mantenir les comarques del Rosselló i la Cerdanya, fet que va provocar que el francs anessin guanyant interès i possessions. Tot plegat es concreta definitivament amb la firma dels Tractats dels Pirineus, de 1659, que posaven fi a la guerra entre espanyols i francesos, i els primers renuncien als territoris més enllà dels Pirineus.

La situació fronterera de la comarca va seguir marcant la història inestable del territori amb la Guerra del Francès (1808-1814), que representa una nova invasió del nord a tota Catalunya. Més endavant, després de les guerres carlines, es firmen els Tractats de Baiona, que estipulen definitivament les fronteres entre els dos territoris.

La capital de la comarca, Puigcerdà, és un centre de comunicacions històric en els dos vessants pirinencs:

L'any 1914 queda enllestida la carretera N-152, que unia Barcelona i Puigcerdà per Ribes de Freser, i a l'any següent, la de la Seu d'Urgell a Puigcerdà. Són dos dels principals eixos comarcals de comunicació.

L'octubre de l'any 1922, el tren de Barcelona arriba a Puigcerdà i l'any 1929 s'inaugura la línia fèrria entre Puigcerdà i Acs.

El 20 d'octubre de 1984 s'obre el trànsit al Túnel del Cadí, que comunica les comarques del Berguedà i de la Cerdanya que va provocar canvis en la qualitat de vida.

L'any 1934, es posa en funcionament l'aeròdrom de la Cerdanya, a Das.

EL PATRIMONI CULTURAL

La Cerdanya és molt més que paisatge: és història viva! Cal visitar les esglésies romàniques plenes de silenci i bellesa, visitar museus que expliquen qui som i d’on venim, i recórrer pobles amb encant que han conservat l’essència dels Pirineus.

La Cerdanya presenta un ric i divers patrimoni cultural. És un territori únic que al llarg dels segles s’ha anat forjant i adquirint uns valors i identitat pròpia que està representada arreu del territori a través de l’arquitectura dels seus edificis.  L’exponent més rellevant  és l’arquitectura religiosa romànica, representada en gairebé tots els municipis,  també són significatius els exemples d’arquitectura gòtica religiosa i els edificis representatius de l’estil eclèctic, però també trobem altres elements patrimonials com castells, muralles, torres, ermites o ponts.

Els museus proporcionen informació detallada i més propera al visitant del patrimoni de la Cerdanya.

FESTES I TRADICIONS

Festa de l'Estany a Puigcerdà. Primer diumenge de l'última desena del mes d'agost.

Aplec a la Font de Talló de Bellver de Cerdanya. Dilluns de Pasqua.

Festa de Sant Sadurní de Prullans. Finals de maig.

Festival de Música de la Vila de Llívia. El Festival es desenvolupava en dos cicles, el d'estiu i el d'hivern. El d'estiu acostuma a començar a principis d'agost i el d'hivern, el desembre.

Fira de Puigcerdà. Orígens del segle XII. Novembre.

Fira de Sant Llorenç. Productes alimentaris. Bellver de Cerdanya. Abril.

Fira Ramadera. Bellver de Cerdanya. Octubre.

Fira Esport. Bellver de Cerdanya. Desembre.

Festival Internacional de Cinema de Cerdanya.

Fira del Pessebre i Pessebre vivent de Prullans. Pont de la Puríssima i Constitució.

A totes les poblacions de la Cerdanya se celebra la "Festa Major".

NATURA

El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb les seves 41.342 hectàrees, és el parc més gran de Catalunya. D’espectaculars paisatges com la cara nord del Cadí, el massís del Pedraforca, les estretes valls del Moixeró o els magnífics boscos de faig, avet i pi negre, aquest espai protegit destaca per la seva extraordinària diversitat. Més de 230 espècies de vertebrats, 1.500 tàxons de plantes superiors, 92 espècies de cargols, el 75 % de les papallones diürnes de Catalunya, 218 espècies d’aràcnids, són alguns dels exemples d’aquesta biodiversitat.

Per gaudir d’aquesta natura el Parc natural ofereix un conjunt de centres d’informació i interpretació, alhora que un seguit d’infraestructures destinades a la població local i als visitants: pistes forestals, xarxa de senders, miradors, àrees recreatives, itineraris naturalístics, refugis..., que es complementen amb diverses activitats organitzades trimestralment, per tal de facilitar la visita i el gaudi d’aquest excepcional paisatge.

L'OCI I L'ESPORT

L'activitat recreativa per excel·lència de la Cerdanya és la pràctica de l'esquí, ja que disposa de dues de les estacions més importants del país com són La Masella i La Molina, però també d'altres més específiques per l'esquí nòrdic: Guils Fontanera de Guils de Cerdanya, i Arasa i Lles a Lles de Cerdanya.

A l'estiu es poden practicar tota mena de rutes de senderisme, en bicicleta o, fins i tot, a cavall.

Una altra de les activitats que es practica sovint a la zona és la pesca recreativa de la truita del Segre, que es pot fer a Montellà; i, per als més valents, l'aeròdrom de la Cerdanya ofereix vols amb ultralleugers o en ala delta.

LLOCS D'INTERÈS

Meravelles naturals com el Parc Natural del Cadí-Moixeró, la Vall d'Ingla, el Parc Natural de la Tossa la Plana de Lles-Puigpedrós o la Vall de la Llosa. Les estacions d’esquí de La Masella i La Molina.

Els nuclis urbans dels municipis com el de Bellver de Cerdanya, Bolvir, el centre històric de Puigcerdà o el barri antic de Llívia i vestigis històrics a Alp amb la seva torre fortificada o a Lles de Cerdanya i a Montellà i Martinet, que acullen búnquers construïts després de la Segona Guerra Mundial, oberts a les visites.

Les esglésies d'estil romànic, com la de Santa Maria de Mosoll a Das, l'església de Sant Sadurní de Meranges, la de Santa Maria de Músser de Lles i les de Bellver de Cerdanya (Santa Maria de Talló i Sant Julià de Pedra) o l'antic convent de Sant Domènec de Puigcerdà.

Algunes mostres de Modernisme com la casa consistorial de Das o la Torre del Remei de Bolvir.

Activitats culturals com la Col·lecció Museu, que mostra la vida dels camperols de Das, el Museu de l'Esclop de Meranges i el Museu Municipal de Llívia.

PERSONES IL·LUSTRES

Oliba de Cerdanya – Abat Oliba (971-1046), comte de Ripoll i Berga, abat de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà, bisbe de Vic i fundador del Monestir de Montserrat.

Abat Oliba (972 - Sant Miquel de Cuixà, 30 d'octubre de 1046 (Gregorià)) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046). Va fundar el monestir de Montserrat.

Cerdans il·lustres: enllaç a la Viquipèdia.

CULTURA

Pel que fa a la cultura, és molt recomanable seguir la ruta literària Ruiz Zafón -el Joc de l'Àngel- que recorre els municipis en què transcorre la novel·la de l'escriptor.

GASTRONOMIA

La gastronomia és la pròpia d'indrets muntanyosos, el porc i els seus derivats com la llonganissa, els bulls i el pa de fetge, les patates (anomenades trumfes) els naps de Talltendre de color negre i els bolets.

El plats més coneguts son el trinxat, la sopa de la Cerdanya, Tiró amb naps (ànec amb naps), Llapí amb cremalloles, Truites de riu a la llosa, Confitura de Garraus o "Picaculs", però també destaquen les peres de Puigcerdà i els naps de Talltendre d'Alp. Els pobles de Prullans i Montellà i Martinet són reconeguts per la seva cuina de muntanya, i a Alp se celebra una mostra gastronòmica.

La Cerdanya té una gran varietat de bolets comestibles com el rovelló, el pinatell, el cep, el rossinyol, la cama de perdiu, el peu de rata, el moixernó, la pimpinella…

La mantega i el formatge amb denominació d’origen “l’Alt Urgell i la Cerdanya”.

DITES DE LA CERDANYA

Gormands de Puigcerdà, / porquerols de Sant Martí, / burros de Bolvir, / nobles de Saga, / cavallers de Ger, / rovellats d'All, / bufabuines d'Isòvol.

Ja en baixen els segadors de la plana de Cerdanya, amb les falcetes al coll i els didals a la butxaca.

Les noies de Cerdanya són de bon festejar; són fresques i gemades: no ho fa el treballar.

Meitat de França, meitat d'Espanya, no hi ha altra terra com la Cerdanya.

Ni de França ni d'Espanya, la Cerdanya és catalana.

Hi trobem els següents municipis:

De la província de Girona: Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Guils de Cerdanya, Isòvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà i Urús.

De la província de Barcelona: Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya.

Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta del llibre “Topònims catalans: etimologia i pronúncia” de Josep Moran, Mar Batlle i dels webs https://cerdanya.org/; https://www.cerdanya.cat/; https://www.catalunya.com/; https://esadir.cat/; https://ca.wikipedia.org/; https://pccd.dites.cat/; https://books.google.es/; https://esadir.cat/; https://ca.wikipedia.org/;; https://ca.wikipedia.org/; http://ca.wikipedia.org/; http://www.idescat.cat/ i altres webs i blocs públics.

🔰     🔰      Punxeu aquí sota, sobre el municipi desitjat, per veure el resum que hem fet       🔰     🔰