Ajust pàgina

Vielha e Mijaran


Val d'Aran



INICI



Tornar enrere

Alt Pirineu i Aran, Val d'Aran, Lleida



Totes les fotografies dels pobles del municipi


Totes les fotografies de Viella


Viella


Casau. Parroquia de Sant Andreu


L'arxiu del Conselh Generau d'Aran a Arròs


Aubèrt


Eths Uelhs deth Jueu. Els ulls del Diable


Ajuntament de Viella


Carrer de la vil·la


Carrer Major




Localització i dades demogràfiques

Etimologia

Veiha, Vilabella, Bielha, Bielhe, Vetula

Agermanat amb

Calafell (Tarragona) i Sait-Gaudens i Sant-Girons (França)

Llengua

Occità aranès

Data de visita:          29 de Juliol de 2014


Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Vielha-Mitg-Aran) és la capital de la comarca de la Vall d'Aran i cap del partit judicial de Viella, a la província de Lleida (Catalunya); correspon als terçons de Marcatosa i Castièro.

El municipi, que ocupa la part central de la comarca i n'és el segon més extens, es va constituir el 1970 amb la fusió dels termes d'Arròs e Vila, Betlan, Escunhau, Gausac, Viella i Vilac. El cap del municipi és a Viella (en aranès Vielha). Comprèn set entitats municipals descentralitzades: Arròs e Vila, Aubèrt e Betlan, Betren, Casau, Escunhau e Casarilh, Gausac i Vilac. Els pobles de Mont, Montcorbau i el cap de municipi, Viella.

És un centre turístic de primer ordre, gràcies a l'entorn natural de tota la Vall d'Aran i a la seva situació de proximitat a les estacions d'esquí. Hi passa la carretera N-230 de Lleida a Eth Pònt de Rei, a la frontera francesa, a través del túnel de Viella, i en surt la carretera C-28, que comunica la vall amb el Pallars Sobirà a través de Salardú i el Port de la Bonaigua.

Limita al nord amb Canejan, a l'Est amb Naut Aran, al Sud amb Vilaller i a l'Oest amb les Bordes i Vilamòs i amb Montanui i Benasc (Osca).


Població, economía i Historia

És el centre turístic, comercial i de serveis de la vall, amb una àmplia gamma de restaurants, comerços, i allotjament, entre els quals destaca el Parador de Turisme de Viella, inaugurat el 1967. A nivell esportiu, destaca el palau de gel i els esports d'aventura que s'hi poden realitzar, l'esquí i qualsevol activitat lligada al turisme d'alta muntanya.

La central hidroelèctrica, inaugurada el 1947, utilitza l'aigua del riu Garona.

L'agricultura compta amb alguns prats regats i de secà, algunes hectàrees de farratge de regadiu, de patates de secà i 100 de sègol. Hi ha ramaderia bovina, ovina i cavallina, però la quantitat de bestiar ha minvat de manera considerable. Tradicionalment s'han celebrat tres fires ramaderes, però actualment només es conserva la del 8 d'octubre, a més del mercat setmanal. La indústria drapera, tradicional a la Vall d'Aran, ja no es conserva; es fabricava teixit de lli i cànem. Les dues serradores i la petita indústria lletera també han desaparegut.

L'any 1985 es va obrir un nou hospital, més gran i amb pista d'helicòpters.

Lexistència de Viella (Veiha, Vilabella, Bielha, Bielhe etc., en documents medievals) sembla ser un fet ja en època romana, per raó del nom de Vetula enregistrat en algun altre document medieval per altres troballes depigrafia i altres objectes.

A ledat mitjana assolí la importància política administrativa que ha perdurat. Fou cap del terçó de Viella i més tard del de Castièro, seu de reunions diplomàtiques entre francesos i enviats de la corona de Catalunya-Aragó en 1298-1313 (quan havia ocupat la Vall el monarca francès Felip el Bell).

Per la situació estratègica de la vall, continuà essent al llarg del temps una vila molt castiga da per les guerres.

Durant el regnat de Pere III, fou ocupada per Jaume III de Mallorca, que després del 1344 semparà del Rosselló i la Cerdanya. Més dun segle després, el 1473, en la guerra contra Joan II, fou ocupada i devastada per les tropes franceses del comte dArmanyac.

Viella esdevingué una de les tres places fortes reials de la Vall, on tingueren la residència lassessor o jutge, un dels tres batlles principals de la Vall, i dos cònsols. Era el lloc on sefectuaven les cerimònies dinsaculació i jurament dels oficis de la vall i se celebraven els consells generals. Fou plaça de guerra, amb castells i muralles (segons Solé i Santaló es conservava a larxiu de la vila la concessió, per part de Pere III als cònsols de Viella, Gausac i Casau, que poguessin bastir una fortalesa amb muralles i valls per a la seva defensa, en un document signat a Lleida el 1345. En un altre document del 1364 consta el conveni dels cònsols de les tres poblacions per tal dacabar de bastir el castell de Viella).

Durant la guerra dels Segadors (1640-1652), la Vall fou ocupada per les tropes castellanes de Felip IV, i el governador Jacint de Toralla hagué de lliurar el castell de Viella. Tanmateix, amb larribada de les tropes catalanes (1643) comandades per Josep de Margarit, governador general de Catalunya, Viella fou assetjada i conquerida i patí una cruel repressió en la qual morí més de la meitat de la població: la vila fou saquejada i incendiada.

En la guerra de Successió contra Felip V, Viella fou víctima novament de lhorror per mà del venjatiu marquès dArpajon, que comandava les tropes franco-castellanes, i el pla dEs Horques, lloc on es complien les sentències contra els criminals de la Vall, es convertí en lloc de martiri dels patriotes austriacistes aranesos (1707).

Ja el 1812, en la guerra del Francès, amb motiu de locupació de la Vall per les tropes napoleòniques, hi fou construït un fortí. Tingué un paper més important, però, en les guerres carlines. Durant la primera, el 1835, fou ocupada el mes dagost pels carlins, que havien derrotat les tropes cristines. Però el 28 de novembre del mateix 1835 entraren a Viella les forces liberals dirigides per Pascual Madoz, que restablí el poder dels cristins després dhaver vençut els carlins al pont dAubèrt. Madoz organitzà militarment la Vall i construí una fortalesa al lloc dit Eth Castèth, on avui hi ha el Parador Nacional de Turisme. Quan Madoz tornà a Madrid, pel seu nomenament com a diputat del Congrés, Viella fou ocupada novament pels carlins (27 de novembre de 1836). En les altres guerres carlines sofrí altres ocupacions dels dos bàndols i el 1847 shi construí un alfolí.

En la darrera guerra civil (1936-39), fou ocupada per les tropes franquistes el 17 dabril de 1938, amb tota la vall, i anys després, el 1944, sofrí alguns dels atacs del maquis resistents contra les tropes que hi havia aquarterades a la vila.


Comentaris


Festivitats i esdeveniments

Carnaval de Vielha (febrer)[6]

Hèsta d'Aran: Dia Nacional de la Val d'Aran (17 de juny)

Sant Joan (23 de juny)

Hèira d'artesans dera Val d'Aran e des Pirenèus: fira d'artesania (15 i 16 de juliol)

Aran per sa lengua: cursa en defensa de l'aranès, organitzat pel col·lectiu "Lengua Viua" (juliol)[7]

Festa major de Vielha (del 6 a l'11 de setembre)

Fira de bestiar: comercial i ramadera (8 d'octubre)

AnticVielha: fira d'antiguitats, brocanters i col·leccionisme de Vielha-Mijaran (del 28 de desembre al 4 de gener).

Festes Majors de cada poble.


Vivències i Curiositats


Entorn, què veure, què fer

Romànic i gòtic present, sobretot als edificis religiosos, per tots els pobles


Adjunts i Links d interés

Mapa de punts d'interés

Navegadors: TomTom.ov2, Google Maps.kml, Copilot.trp



Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://www.vielha-mijaran.org/; http://ca.wikipedia.org;  http://www.catalunya.com/; http://www.enciclopedia.cat/; http://patmapa.gencat.cat/ i altres webs i blogs daccés públic.