Ajust pàgina

Isona i Conca Dellà


Pirineus


Alt Pirineu, Pallars Jussà, Lleida

INICI

Tornar al Pallars Jussà



Totes les fotografíes d'Isona

Totes les fotografíes de Llordà

Totes les fotografíes de Figuerola d'Orcau


Isona


Isona


Esglesia


Figuelora d'Orcau


Castell de Llordà


Totes les fotografíes d'Isona

Totes les fotografíes de Llordà

Totes les fotografíes de Figuerola d'Orcau



Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Eso, Aeso

Gentilici

Isonenc, isonenca

Malnom

Jueus


Data de visita: 21 de Novembre de 2011


El municipi d'Isona i Conca Dellà va néixer l'any 1970 amb l'annexió de diferents pobles: Isona, Covet, LLordà, Masos de Sant Martí, Siall, Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet, Montodó, Conques, Sant Romà d'Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d'Orcau.

Limita al Nord amb Conca de Dalt i Abella de la Conca, a l'Est amb Coll de Nargó (Alt Urgell) i la Baronia de Rialb (Noguera), al Sud i al Sud-est amb Artesa de Segre (Noguera), al Sud-oest amb Gavet de la Conca i Llimiana, a l'Oest amb Tremp i al Nord-oest amb Talarn i Salàs de Pallars.


Història

Hi ha importants jaciments paleontològics, vestigis de dinosaures a la Conca i importants restes romanes.

La vila va pertànyer al capítol de la Seu d'Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. Isona té un paper important dins el conjunt de les ciutats romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l'urbanisme romà. Va tindre categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que es coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d'Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendàries. L'estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d'inscripcions romanes donen notícia de l'organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats. D'època visigòtica és probable que fos el monestir de Fontclara, esmentat encara al 971.

Sabem per lepigrafia (les 8 làpides romanes amb inscripcions a lesglésia parroquial d´Isona i les 6 làpides del Museu Arqueològic de Barcelona i, encara, unes altres 5 del Museu Arqueològic de l´Institut destudis Ilerdenses) que Aeso gaudí de la condició de municipium durant l´Alt Imperi.


Comentaris

L'abril de l'any 1.995 es va obrir al públic el Museu de la Conca Dellà.

Pel que fa a la vegetació potencial, predomina el bosc de roure valencià, a excepció dalguns sectors septentrionals on hom trobaria un domini del bosc de roure martinenc. Com a nota curiosa del terme cal destacar que el 1992 fou declarat arbre monumental una alzina carrasca, coneguda popularment com lalzina de Pelleu, que es troba a la serra de Coll.


Economia

Les activitats relacionades amb lagricultura i la ramaderia tenen un gran pes en l'economia del municipi. Els principals conreus són els cereals, els ametllers i el farratge. La part del municipi agrícolament més productiva es localitza a la zona central, tot seguint el curs del riu dAbella i també del riu de Conques. La cria de bestiar porcí i oví concentra una bona part de la producció ramadera del municipi. La producció de bestiar porcí es potencià a partir dels anys setanta quan es crearen les granges integrades al procés de producció industrial.


Fires i festes

Fira del bolet-Boletus el 27 i 28 d'Octubre.

Festa Major d'Isona, del 24 al 27 d'Agost.

Festa Major de Figuerola d'Orcau, entre el 10 i 15 d'Agost.


Vivències, curiositats i llegendes

Aquí varem comprar l'embotit típic del Pallars, el xolís, és un embotit fet amb carns de porc: pernil, llom i una barreja de papada i cansalada fresca.


Entorn

Museu Parc Cretaci.

Castell de Llordà.

Castell d'Orcau.

Estanys i poble de Basturs.

El poble de Benavent de la Conca.


Links dinterès



Per contactar amb nosaltres podeu enviar un  correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/

Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre.

Informació extreta de http://www.isona.cat/; http://ca.wikipedia.org;  http://www.enciclopedia.cat; http://cat.lleida.com/ i altres webs i blogs daccés públic.

Data de visita: 21/11/2011 Data de publicació: 05/06/2014 Data de revisió: 18/06/2020