Ajust pàgina

Llimiana


Pirineus


Alt Pirineu, Pallars Jussà, Lleida

INICI

Tornar al Pallars Jussà


Llimiana


Església


Torre de l'església.


Vistes des de Llimiana


Carrer


Totes les fotografies


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
Limignana, Limyana, Liminiana.

Gentilici

Llimianenc, llimianenca.

Mal nom

Cipellaires o cipellesos


Data de visita:         20 de Novembre de 2011


Limita al Nord i a l'Est amb Gavet de la Conca, al Sud amb Vilanova de Meià i Camarasa i a l'Oest amb Castell de Mur.

Municipi del Pallars Jussà, limítrof amb la Noguera. L'en separa el Montsec de Rúbies (1.668 m alt), massa descarnada de calcàries cretàcies dirigides per una falla potent, al nord de la qual les margues oligocèniques alternen amb materials liàsics, disposats d'E a W. La Noguera Pallaresa.

Està composat per els pobles de Llimiana, El Mas de Solduga i Els Obacs de Llimiana.


Història

Les primeres restes arqueològiques d'habitants dins del municipi de Llimiana són a la Cova dels Muricecs, i de ben segur la vila es formà a partir d'un poblat Ibèric, si ens atenem a les troballes efectuades d'aquesta cultura dins la serra del Montsec. Dins la cova s'han trobat diferents assentaments que van del neolític fins al bronze.

A l'Edat Mitjana, Llimiana era frontera entre el món feudal i el món islàmic. Per aquest motiu, i perquè la seva situació geogràfica a dalt d'un turó permet dominar la conca de Tremp, s'hi va construir un castell, el qual està documentat al segle X, tot i que avui en dia només en quedin restes a la toponímia. Juntament amb el castell, Llimiana s'envoltava d'una muralla que la feia inaccessible, i que en bona part encara es conserva. Però l'edifici més emblemàtic de Llimiana és la seva església parroquial romànica, Santa Maria de Llimiana, de finals del segle XI. La seva magnitud (es tracta de l'església romànica amb els absis més grans de tot Catalunya) dóna idea de la importància de la vila durant l'Edat Mitjana.

Llimiana obtingué molt aviat el títol de vila, i fins i tot és anomenada ciutat en documents en llatí tardà o baixmedieval, com a Civitate Limignane (any 982).


Comentaris

Situada a 790 m. dalçada, està situada en una posició privilegiada per a dominar els entorns, principalment els passos que per la vora de la Noguera Pallaresa s'endinsen en la Conca de Tremp. Estava coronada pel castell de Llimiana, que era a l'extrem nord de la vila, i del qual a penes en queda res més que les muralles que encloïen la vila. Articula la vila un carrer principal, que a la meitat nord s'anomena carrer del Castell, i a la sud, carrer Major, i es troben a la mateixa església parroquial, Santa Maria de Llimiana, rere la qual hi ha la Pla del Fossar Vell, en el lloc on hi hagué el cementiri primitiu de la vila.


Vivències, curiositats i llegendes

Varem arribar a Llimiana que ja era de nit, varem fer una volta al poble on lúnic obert era la mesa electoral. Molt tranquil.


Entorn i llocs d'interés

Sant Andreu de Llimiana, o de la Serra.

Sant Salvador del Bosc.

Bosc de Llimiana (vessant septentrional del Montsec de Rúbies)

Turó de la vila de Llimiana

Vistes sobre el Pantà dels Terradets i la Conca de Tremp i altres.


Links d'interés


Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://llimiana.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org;  http://www.enciclopedia.cat i altres webs i blogs daccés públic.