Ajust pàgina

Sarroca de Bellera


Pirineus


Alt Pirineu, Pallars Jussà, Lleida


INICI


Tornar al Pallars Jussà


Sarroca de Bellera


Església


Portics de la plaça


El safareig  del poble.


Vista del poble


Totes les fotografíes


Localització i dades demogràfiques

Etimologia
La Roca (el Castell) de Bellera

Gentilici

Sarroquí, sarroquina


Data de visita:         19 de Novembre de 2011


Limita al Nord amb La Vall de Boí, a lEst amb Senterada i La Torre de Cabdella, al Sud amb Senterada i a lOest amb El Pont de Suer.

Sarroca de Bellera és la capital del Municipi, comprèn 17 nuclis més que son: Avellanos, Vilella, Vilancós, Sentís, Sas, Sarroca de Bellera, Sant Coloma, La Mola dAmunt, El Mesull, Manyanet, Les Esgésies, Erdo, Castellnou dAvellanos, Buira, Benés, La Bastida de Bellera i Xerallo i que formen la Vall del Bosia, tret el nom del riu Bosia truiter per excel·lència. La principal font de riquesa és la Ramaderia encara que comença a obrir-se pas el turisme, (Cases de Pagès). La seva situació de mitja i alta muntanya fa que es puguin practicar multitud d'activitats: Pesca, Caça, recerca de bolets; tant de primavera com de tardor. Esports d'aventura: escalada, barranquisme, treekin, etc.

El municipi està composat per els següents pobles:


Història

El poble de Sarroca de Bellera es troba situat al cim duna muntanya i molt a prop del riu Bellera.

Antigament va ser el centre de la Baronia de Bellera que tenia alli el seu castell. El Castell de Bellera està documentat des del 904. Va ser conquistat per Llopibn Muhammad (senyor musulmà de Lleida) al comte Ramón II de Pallars-Ribagorça. El 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà li dona al seu cosí Ramón V de Pallars Jussà. El 1041 Bernat Guillem de Bellera compra el castell de sant Genís. Durant la invasió de les tropes franceses el 1719 va tenir un paper decisiu en la defensa de la comarca. En ruïnes ja durant la mitat del segle pasat, actualmente perduren restes de murs a prop del penya-segat de Sarroca. A partir de 1280 els Bellera pasen a ser feudataris del rei per als castells de les valls dÀssua, Bellera, Tirvia i Ferrera així com de la vila de Rialp.


Comentaris

El poble queda en alçada a sobre del riu i de la carretera, es petit i acollidor.

Excepte l'ajuntament i algun altra edifici, la majoria de cases son de pedra.


Vivències, curiositats i llegendes

Una de les tradicions de Benés consistia en el fet que al punt de la mitjanit del dia 31 de desembre l'avi de la casa tallava una llesca de pa solemnement en presència de tots els altres membres de la família que es trobaven presents al voltant de la taula i mentre resava a Santa Coloma acomiadava l'any vell i desitjava bon any nou a tothom. Aleshores guardava la llesca de pa dins el calaix i ningú podia agafar-la en tot l'any. La gent creia que aquell pa portava felicitat, salut i prosperitat a la casa, i que no faltaria el pa durant tot l'any. Si aquell pa es floria es prenia com a signe que les coses no anirien bé.

Fantasies de Sarroca:

La Mare de Déu de Bellera no té res a envejar a la seua germana de Castellgermà. Segons la tradició, la imatge fou trobada al Cabanot de la Verge, un aixopluc a tocar del poble, sota la magnífica Roca de Gasol. Conten que en el moment de ser descoberta, la imatge plantava dreta damunt la llenasca inclinada de linterior de la cova.

Per altra banda, a la Roca del Castell - aquesta damunt el poble -, el dimoni hi deixà marcades les peülles en un indret conegut com lEsllissador del Diable. Aquest tobogan diabòlic, tot i trobar-se a la punta duna esbalçada, la canalla del poble la feien servir de rascaculs fins no fa gaire.

Segons Ramon Violant i Simorra, fill de Sarroca, tant lEsllissador del Diable com la Roca de Gasol antigament eren roques fecundants. És a dir, tenien el poder de fertilitzar les dones estèrils que shi refregaven lentrecuix.


Entorn

El dolmen de la casa encantada.

La vall i els llacs de Manyanet.




Per a contactar amb nosaltres envieu un correu a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com

Informació extreta de http://sarrocabellera.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org;  http://www.enciclopedia.cat i altres webs i blogs daccés públic.