Ajust pàgina
Pirineus Alt Pirineu, Pallars Jussà, Lleida |
|
|
Localització i dades demogràfiques
Data de visita: 19 de Novembre de 2011 Limita al Nord amb La Vall de Boí, a l’Est amb Senterada i La Torre de Cabdella, al Sud amb Senterada i a l’Oest amb El Pont de Suer. Sarroca de Bellera és la capital del Municipi, comprèn 17 nuclis més que son: Avellanos, Vilella, Vilancós, Sentís, Sas, Sarroca de Bellera, Sant Coloma, La Mola d’Amunt, El Mesull, Manyanet, Les Esgésies, Erdo, Castellnou d’Avellanos, Buira, Benés, La Bastida de Bellera i Xerallo i que formen la Vall del Bosia, tret el nom del riu Bosia truiter per excel·lència. La principal font de riquesa és la Ramaderia encara que comença a obrir-se pas el turisme, (Cases de Pagès). La seva situació de mitja i alta muntanya fa que es puguin practicar multitud d'activitats: Pesca, Caça, recerca de bolets; tant de primavera com de tardor. Esports d'aventura: escalada, barranquisme, treekin, etc. El municipi està composat per els següents pobles: Història El poble de Sarroca de Bellera es troba situat al cim d’una muntanya i molt a prop del riu Bellera. Antigament va ser el centre de la Baronia de Bellera que tenia alli el seu castell. El Castell de Bellera està documentat des del 904. Va ser conquistat per Llopibn Muhammad (senyor musulmà de Lleida) al comte Ramón II de Pallars-Ribagorça. El 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà li dona al seu cosí Ramón V de Pallars Jussà. El 1041 Bernat Guillem de Bellera compra el castell de sant Genís. Durant la invasió de les tropes franceses el 1719 va tenir un paper decisiu en la defensa de la comarca. En ruïnes ja durant la mitat del segle pasat, actualmente perduren restes de murs a prop del penya-segat de Sarroca. A partir de 1280 els Bellera pasen a ser feudataris del rei per als castells de les valls d’Àssua, Bellera, Tirvia i Ferrera així com de la vila de Rialp. Comentaris El poble queda en alçada a sobre del riu i de la carretera, es petit i acollidor. Excepte l'ajuntament i algun altra edifici, la majoria de cases son de pedra. Vivències, curiositats i llegendes Una de les tradicions de Benés consistia en el fet que al punt de la mitjanit del dia 31 de desembre l'avi de la casa tallava una llesca de pa solemnement en presència de tots els altres membres de la família que es trobaven presents al voltant de la taula i mentre resava a Santa Coloma acomiadava l'any vell i desitjava bon any nou a tothom. Aleshores guardava la llesca de pa dins el calaix i ningú podia agafar-la en tot l'any. La gent creia que aquell pa portava felicitat, salut i prosperitat a la casa, i que no faltaria el pa durant tot l'any. Si aquell pa es floria es prenia com a signe que les coses no anirien bé. Fantasies de Sarroca: La Mare de Déu de Bellera no té res a envejar a la seua germana de Castellgermà. Segons la tradició, la imatge fou trobada al Cabanot de la Verge, un aixopluc a tocar del poble, sota la magnífica Roca de Gasol. Conten que en el moment de ser descoberta, la imatge plantava dreta damunt la llenasca inclinada de l’interior de la cova. Per altra banda, a la Roca del Castell - aquesta damunt el poble -, el dimoni hi deixà marcades les peülles en un indret conegut com l’Esllissador del Diable. Aquest tobogan diabòlic, tot i trobar-se a la punta d’una esbalçada, la canalla del poble la feien servir de rascaculs fins no fa gaire. Segons Ramon Violant i Simorra, fill de Sarroca, tant l’Esllissador del Diable com la Roca de Gasol antigament eren roques fecundants. És a dir, tenien el poder de fertilitzar les dones estèrils que s’hi refregaven l’entrecuix. Entorn El dolmen de la casa encantada. La vall i els llacs de Manyanet. |
||||||||
Per contactar amb nosaltres podeu enviar un correu electrònic a municipiscatalans@gmail.com o a contacte@municipiscatalans.com Ens podeu seguir al web http://www.municipiscatalans.com Al bloc http://www.bloc.municipiscatalans.com A Facebook: https://www.facebook.com/municipiscatalans, a Twitter: https://twitter.com/municatalans i a Instagram: https://www.instagram.com/municipis_catalans_/ Pàgina no oficial dedicada al municipi. Aquesta pàgina ha estat realitzada com a fitxa informativa per a gaudi propi i sense cap mena d'ànim de lucre. Informació extreta de http://sarrocabellera.ddl.net/; http://ca.wikipedia.org; http://www.enciclopedia.cat i altres webs i blogs d’accés públic. Data de visita: 19/11/2011 Data de publicació: 05/07/2014 Data de revisió: 17/06/2020 |